Red-Headed Woman
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Jack Conway |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Cedric Gibbons |
| Producció | Albert Lewin i Irving Thalberg (no surten als crèdits) |
| Guió | Anita Loos i F. Scott Fitzgerald (no surt als crèdits) adaptació de la novel·la de Katharine Brush |
| Música | Richard A. Whiting  |
| Fotografia | Harold Rosson |
| Muntatge | Blanche Sewell |
| Vestuari | Adrian Adolph Greenberg |
| Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1932 |
| Durada | 79 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | Comèdia |
          | |
Red-Headed Woman - traduïble al català com «la dona pel-roja» - és un film estatunidenc dirigit per Jack Conway, que s'estrenà el 1932.
Argument[modifica]
Lili fa que Bill es divorciï de la seva dona per casar-se amb ella, cosa que no serà impediment perquè ella es busqui amants ...[1]
Producció[modifica]
La pel·lícula va tenir difícil la seva concepció. El productor Irving Thalberg va considerar que la història original i el primer esborrany de guió per F. Scott Fitzgerald era massa seriós, i va oferir la feina de reescriure'l a Anita Loos, instruint-la per proporcionar alguna cosa més divertida i lleugera i amb més èmfasi sobre la comèdia.
Abans que Harlow, MGM va buscar Clara Bow, que va estar d'acord per fer-ne una part, però objectava la futura "opció de serveis" que l'estudi necessitava.[2]
Previ a l'estrena, va treballar amb la Will Hays Office per assegurar que rebria l'aprovació. Amb el Codi Hays, un delinqüent no podria ser vist com a beneficiari del delicte, o sortir sense càstig, i el pecat havia de ser castigat. A part del personatge de Harlow, amb diverses escenes on sortia parcialment despullat, o fent obvis atacs sexuals.
Tot i que la Hays Office no podia prohibir una pel·lícula com a tal, la negativa per emetre l'aprovació per una pel·lícula en particular podria portar els exhibidors a rebutjar-la. Thalberg va acordar disset talls per treure-la als Estats Units. L'estrena original va ser prohibida en el Regne Unit, no va ser exhibida fins al 1965.[3][4] L'escàndol que va envoltar la seva estrena va generar una publicitat considerable, i la pel·lícula va ser un èxit de caixa.
Repartiment[modifica]
- Jean Harlow: Lillian 'Lil' / 'Red' Andrews Legendre
- Chester Morris: William 'Bill' / 'Willie' Legendre Jr.
- Lewis Stone: William 'Will' Legendre Sr.
- Leila Hyams: Irene 'Rene' Legendre
- Una Merkel: Sally
- Henry Stephenson: Charles B. 'Charlie' / 'C.B.' Gaerste
- May Robson: Tia Jane
- Charles Boyer: Albert
- Harvey Clark: Oncle Fred
Referències[modifica]
- ↑ «Red-Headed Woman». The New York Times.
- ↑ The Evening Independent, 18 de febrer de 1932
- ↑ Red Headed Woman, BBFC (1933) rejection page
- ↑ Red Headed Woman, BBFC certificate (1965) details