Seven
  |
|
|---|---|
 Pòster de la pel·lícula |
|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | David Fincher |
|
|
|
| Producció: | Arnold Kopelson Phyllis Carlyle |
|
|
|
| Guió: | Andrew Kevin Walker |
|
|
|
| Música: | Howard Shore |
|
|
|
| Fotografia: | Darius Khondji |
|
|
|
| Muntatge: | Richard Francis-Bruce |
|
|
|
| Protagonistes: | Brad Pitt Morgan Freeman Gwyneth Paltrow Kevin Spacey R. Lee Ermey |
|
Dades i xifres |
|
| País: | Estats Units |
| Data d'estrena: | 1995 |
| Gènere: | Thriller criminal |
| Duració: | 128 minuts |
| Idioma original: | anglès |
|
Companyies |
|
| Distribució: | New Line Cinema |
|
|
|
| Pàgina sobre “Seven” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity |  |
Seven (a vegades estilitzada com Se7en) és un thriller estatunidenc de 1995, amb elements de terror i de cinema negre, escrit per Andrew Kevin Walker, dirigida per David Fincher, i distribuïda per New Line Cinema. La protagonitzen Brad Pitt i Morgan Freeman, amb Gwyneth Paltrow, R. Lee Ermey i Kevin Spacey en papers secundaris. Ha estat doblada al català.[1]
Taula de continguts
Argument[modifica | modifica el codi]
El tinent Somerset (Morgan Freeman), del departament d'homicidis, està a punt de jubilar-se i ser reemplaçat per l'ambiciós i brillant detectiu David Mills (Brad Pitt). Tots dos hauran de col·laborar en la resolució d'una sèrie d'assassinats comesos per un psicòpata que pren com a base la relació dels set pecats capitals: gola, mandra, supèrbia, avarícia, enveja, luxúria i ira. Els cossos de les víctimes, sobre els quals l'assassí s'acarnissa de manera impúdica, es convertiran per als policies en un enigma que els obligarà a viatjar a l'horror i la barbàrie més absoluta.
Comentaris[modifica | modifica el codi]
David Fincher va aconseguir amb Seven la proesa d'harmonitzar taquilla i crítica, factors gairebé sempre divergents. Li va treure partit al seu impactant estil visual, al servei d'un guió sorprenent, molt impactant i alhora reflexiu, sobre la corrupció en la societat actual. Una angoixant i fosca ambientació emfatitza les dramàtiques interpretacions de Morgan Freeman, Brad Pitt i, sobretot, Kevin Spacey.
El psicòpata de Seven comet les seves atrocitats -mai es veu com les executa, només els seus macabres resultats- guiat pels set pecats capitals, que ell jerarquitza en aquest ordre: gola, avarícia, mandra, luxúria, supèrbia, enveja i ira.
Hollywood ha tractat moltíssimes vegades i des de diferents punts de vista als pshyco-killers, als assassins en sèrie. La novetat de Seven rau més en la seva posada en imatges que en el personatge l'assassí o la seva persecució policial, encara que hi hagi algun sorprenent gest de complicitat en l'hàbil i enginyós guió, especialment en la seva part final. El mèrit de David Fincher, en el seu segon llargmetratge, és la creació d'un tenebrós clímax ambiental, gairebé gòtic, alterat en funció de la naturalesa de cada un dels assassinats. Els assassinats són realment retorçats i algunes escenes romanen en la memòria de l'espectador per molt temps. L'escena final, antològica.
Repartiment[modifica | modifica el codi]
- Morgan Freeman: Detectiu Tinent William Somerset
- Brad Pitt: Detectiu David Mills
- Gwyneth Paltrow: Tracy Mills
- Kevin Spacey: John Doe (en algunes versions no surt als crèdits)
- R. Lee Ermey: Capità de la policia
- Grant Livigni: Oficial de la policia
- John C. McGinley: California, cap de l'equip SWAT
- Julie Araskog: Mrs. Gould
- Richard Roundtree: Dist. advocat Martin Talbot
- Michael Massee: el porter del club fetitxe
- Daniel Zacapa: Detectiu Taylor
- Hawthorne James: George, guàrdia de nit de la biblioteca
- Peter Crombie: Dr. O'Neill
- Richard Portnow: Dr. Beardsley
- Richard Schiff: Mark Swarr, advocat de John Doe
- Reg E. Cathey: Coroner
- Andrew Kevin Walker: Home mort
- Lennie Loftin: Policia
- Leland Orser: home embogit a la sala de massatges
Banda sonora[modifica | modifica el codi]
La música original de la pel·lícula va ser escrita per Howard Shore. La música de la introducció és un remix fet per Coil de la cançó Closer de Nine Inch Nails. La cançó que se sent durant els crèdits finals és The hearts Filthy lesson de David Bowie.
Premis[modifica | modifica el codi]
La pel·lícula va optar a diversos guardons, d'entre els quals destaquen:[2]
- 1995 - Nominada a l'Oscar al millor muntatge
- 1995 - Nominada al BAFTA al millor guió original
- 1995 - National Board of Review: Millor actor secundari (Kevin Spacey)
- 1995 - Cercle de crítics de Nova York: Millor actor secundari (Kevin Spacey)
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ esadir.cat. Seven (en català). esadir.cat.
- ↑ Nominacions i premis, a IMDb (anglès)
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- Seven a Internet Movie Database (anglès)
- Seven a Allmovie (anglès)
- Seven a FilmAffinity (anglès)
- Seven a Box Office Mojo (anglès)
|
||||||
