Seven

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaSeven
Seven poster.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció David Fincher
Protagonistes
Producció Arnold Kopelson
Phyllis Carlyle
Dissenyador de producció Arthur Max
Guió Andrew Kevin Walker
Música Howard Shore
Fotografia Darius Khondji
Muntatge Richard Francis-Bruce
Productora New Line Cinema
Distribuïdor New Line Cinema
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 1995
Durada 128 minuts
Idioma original anglès
Rodatge Califòrnia
Color en color
Format 2.35:1
Recaptació 327.300.000 $
Descripció
Gènere Thriller criminal
Tema assassí en sèrie
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc web Lloc web
IMDB: tt0114369 Filmaffinity: 575149 Allocine: 13892 Rottentomatoes: m/1066164-seven Mojo: seven Allmovie: v135792 TCM: 18868 Metacritic: movie/se7en
Modifica les dades a Wikidata

Seven (a vegades estilitzada com Se7en) és un thriller estatunidenc de 1995, amb elements de terror i de cinema negre, escrit per Andrew Kevin Walker, dirigida per David Fincher, i distribuïda per New Line Cinema. La protagonitzen Brad Pitt i Morgan Freeman, amb Gwyneth Paltrow, R. Lee Ermey i Kevin Spacey en papers secundaris. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

El tinent Somerset (Morgan Freeman), del departament d'homicidis, està a punt de jubilar-se i ser reemplaçat per l'ambiciós i brillant detectiu David Mills (Brad Pitt). Tots dos hauran de col·laborar en la resolució d'una sèrie d'assassinats comesos per un psicòpata que pren com a base la relació dels set pecats capitals: gola, mandra, supèrbia, avarícia, enveja, luxúria i ira. Els cossos de les víctimes, sobre els quals l'assassí s'acarnissa de manera impúdica, es convertiran per als policies en un enigma que els obligarà a viatjar a l'horror i la barbàrie més absoluta.[2]

Comentaris[modifica]

David Fincher va aconseguir amb Seven la proesa d'harmonitzar taquilla i crítica, factors gairebé sempre divergents. Li va treure partit al seu impactant estil visual, al servei d'un guió sorprenent, molt impactant i alhora reflexiu, sobre la corrupció en la societat actual. Una angoixant i fosca ambientació emfatitza les dramàtiques interpretacions de Morgan Freeman, Brad Pitt i, sobretot, Kevin Spacey.

El psicòpata de Seven comet les seves atrocitats -mai es veu com les executa, només els seus macabres resultats- guiat pels set pecats capitals, que ell jerarquitza en aquest ordre: gola, avarícia, mandra, luxúria, supèrbia, enveja i ira.

Hollywood ha tractat moltíssimes vegades i des de diferents punts de vista als pshyco-killers, als assassins en sèrie. La novetat de Seven rau més en la seva posada en imatges que en el personatge l'assassí o la seva persecució policial, encara que hi hagi algun sorprenent gest de complicitat en l'hàbil i enginyós guió, especialment en la seva part final. El mèrit de David Fincher, en el seu segon llargmetratge, és la creació d'un tenebrós clímax ambiental, gairebé gòtic, alterat en funció de la naturalesa de cada un dels assassinats. Els assassinats són realment retorçats i algunes escenes romanen en la memòria de l'espectador per molt temps. L'escena final, antològica.

Repartiment[modifica]

Banda sonora[modifica]

La música original de la pel·lícula va ser escrita per Howard Shore. La música de la introducció és un remix fet per Coil de la cançó Closer de Nine Inch Nails. La cançó que se sent durant els crèdits finals és The hearts Filthy lesson de David Bowie.

Premis[modifica]

La pel·lícula va optar a diversos guardons, d'entre els quals destaquen:[3]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Seven (en català). esadir.cat. 
  2. «Seven» (en anglès). The New York Times.
  3. Nominacions i premis, a IMDb (anglès)

Enllaços externs[modifica]