Conduct Unbecoming

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaConduct Unbecoming
Fitxa
DireccióMichael Anderson Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMichael Deeley Modifica el valor a Wikidata
MúsicaStanley Myers Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJohn Glen Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorBritish Lion Films Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena1975 Modifica el valor a Wikidata
Durada107 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format7:4 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema judicial Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióÍndia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0072812 Filmaffinity: 852828 Allocine: 32533 Rottentomatoes: m/conduct_unbecoming Letterboxd: conduct-unbecoming Allmovie: v10740 TCM: 21779 TMDB.org: 59144 Modifica el valor a Wikidata

Conduct Unbecoming (literalment en català, "Conducta indecorosa") és una pel·lícula dramàtica britànica del 1975, una adaptació de l'obra de teatre de Barry England Conduct Unbecoming, estrenada el 1969. Fou dirigida per Michael Anderson i protagonitzada per Michael York, Susannah York, Richard Attenborough i Trevor Howard. Fou projectada com a part de la selecció oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1975.[1]

Argument[modifica]

Al voltant de 1880, dos joves oficials britànics s'uneixen a un regiment a l'Índia. Un, el tinent Drake (Michael York), de classe mitjana, està molt desitjat d'integrar-se, mentre que l'altre, el tinent Millington (James Faulkner), fill d'un general, té ganes de sortir al més aviat possible i deliberadament s'enfronta als seus companys oficials. Els dos nouvinguts aprenen les tradicions del regiment, un dels quals és un joc d'embolic en què persegueixen un porc de fusta sobre rodes, intentant perforar el seu anus amb les seves espases.

Mrs Scarlett (Susannah York),, la coqueta i atractiva vídua d'un capità que va ser premiat pòstumament amb la Creu Victòria, és una presència constant al regiment. Una nit en un ball multitudinari, Millington s'embriaga i intenta seduir la senyora Scarlett al jardí. Ella el repel·leix, però instants després torna al ball ferida i en xoc, afirmant que el culpable era Millington. S'organitza un tribunal marcial informal –més una farsa judicial que qualsevol altra cosa– en el que s'ordena a Drake ser el defensor de Millington. Tot i que el seu oficial superior pressiona Drake per declarar culpable Millington i tancar el cas ràpidament, comença a impugnar les ordres per donar un judici just a l'acusat. Drake s'assabenta per un servent indi que una altra vídua va patir un atac similar amb una espasa sis mesos abans, abans que ell i Millington hi arribessin. Després d'aportar proves irrefutables, finalment la Sra. Scarlett admet que no va ser Millington qui la va atacar, però no dirà qui és el culpable. Millington, ara que indiscutiblement s'ha demostrat que és innocent, és ben rebut pels seus germans oficials; però Drake, disgustat de la veritat que ha descobert, dimiteix. Un oficial sap qui és el culpable i, amagant Drake a l'ombra perquè pugui presenciar el que ha de passar, s'enfronta al culpable en privat a l'escena final.

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

L'obra de Barry England es va estrenar el 1969 i va tenir una curta temporada a Broadway l'any següent.[2]

La pel·lícula va ser realitzada per Michael Deeley, que recentment s'havia convertit en director general de British Lion Films, i va ser parcialment finançada a través d'un acord fiscal dels Estats Units. Deeley va dir que hi havia escrits diversos guions, incloent-ne un de Terence Rattigan, que Deeley diu que va costar 250.000 £. Va dir que tots ells "no van aconseguir trencar l'adaptació", però que hi havia "una solució molt senzilla, que va ser tornar als escenaris i traure el màxim de diàleg possible. Robert Enders va oferir un guió perfecte per aquests mitjans."[3]

Deeley va contractar a Michael Anderson per a la direcció, en part perquè era eficient, i la pel·lícula es va rodar als Estudis Shepperton durant quatre setmanes a partir de mitjan novembre de 1974. Això va significar que els cineastes van tenir cinc setmanes abans de tancar l'estudi durant el Nadal. Deeley diu que "la pel·lícula va funcionar com un rellotge".[4] La veterana Elizabeth Haffenden va dissenyar els vestits en la seva producció final de cinema.

Recepció[modifica]

Deeley va assegurar que la pel·lícula va estar "ben feta, al preu just i complint completament l'objectiu de British Lion - guanyar diners".[4]

Referències[modifica]

  1. El ministro de información presidió el acto inaugural, La Vanguardia, 16 de setembre de 1975
  2. News of the Rialto: 'Conduct Unbecoming' Is Coming On the Rialto: 'Conduct Unbecoming' Is Coming By LEWIS FUNKE. New York Times 31 May 1970: 61.
  3. Deeley p 107
  4. 4,0 4,1 Deeley p 108

Notes[modifica]

Enllaços externs[modifica]