Lewis Allen

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLewis Allen
Dades biogràfiques
Naixement Alfred Lewis Allen
25 de desembre de 1905
Oakengates, Anglaterra
Mort 3 de maig de 2000( 2000-05-03) (als 94 anys)
Santa Monica, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat Regne Unit Regne Unit
Activitat professional
Ocupació Director de cinema
Període en actiu 1943 –
Dades familiars
Cònjuge Dorothy Skinner (?-1969)
Trudy Colmar (?-2000)

IMDB: 0020765
Modifica dades a Wikidata

Lewis Allen (Oakengates, Shropshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1905 − Santa Monica, Califòrnia, Estats Units, 3 de maig de 2000) va ser un director de cinema britànic.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Lewis Allen va anar a l'England's Tettenhall College i després passa diversos anys a Londres treballant com stage-actor i director. Durant els primers anys de la Segona Guerra Mundial es trasllada a Nova York, on va continuar la seva carrera al món de l'espectacle a Broadway com a president executiu de les produccions per al famós empresari Gilbert Miller. Durant aquest període, codirigeix diverses produccions (entre elles la famosa La reina Victòria amb Helen Hayes i Vincent Price) abans de ser contractat per Hollywood per Buddy DeSylva, cap de la Paramount Pictures.

El seu debut com a director va ser The Uninvited (1943), una adaptació de l'exitosa novel·la de Dorothy MacArdle, una de les històries més belles i reals de fantasmes mai produïda per un estudi americà. L'èxit de la pel·lícula el va consagrar definitivament, però pocs dels seus projectes posteriors va aconseguir el mateix èxit; la seqüela de The Uninvited, o el thriller The Unseen (1945) desenvolupat a partir d’un text de Raymond Chandler, va ser particularment decebedor.

Després va seguir l’escola d’Alan Ladd, George Raft i Edward G. Robinson, dirigint les pel·lícules de tipus dur de trama intricada com: The Imperfect Lady (1947), Chicago Deadline (1949) i Appointment with Danger (1951). Treballant com a independent a principis dels anys cinquanta, Allen va dirigir la pel·lícula biogràfica Rodolfo Valentino (1951) de la Columbia Pictures. Es va recuperar d'aquest fracàs amb el thriller Suddenly (1954).

Durant els anys 50, Allen també va dirigir una dotzena d'episodis de l’antologia de televisió The Ethel Barrymore Theatre (1956) i després va ser director de molts episodis de populars sèries de televisió com: The Big Valley (1965), Mission: Impossible (1967) i La casa de la pradera (1975).[1][2]

Filmografia[3][modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Nominacions

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «biografia de Lewis Allen». The New York Times.
  2. «Lewis Allen, premis». Imdb.
  3. «filmografia de Lewis Allen». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema