Els Deu Manaments

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu deu manaments pel conjunt de lleis religioses i morals.
Ic movie 48px.svgThe Ten Commandments
Els Deu Manaments
The Ten Commandments pòster.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Cecil B. DeMille
Protagonistes Charlton Heston
Yul Brynner
Anne Baxter
Producció Cecil B. DeMille
Guió J.H. Ingraham (novel·la Pillar of Fire)
A.E. Southon (novel·la On Eagle's Wings)
Dorothy Clarke Wilson (novel·la Prince of Egypt)
Aeneas MacKenzie
Jesse Lasky Jr.
Jack Gariss
Fredric M. Frank
Música Elmer Bernstein
Fotografia Loyal Griggs, ASC
Muntatge Anne Bauchens
Productora Paramount Pictures
Distribuïdora Paramount Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1956
Durada 220 minutes
Idioma original anglès
Color color
Pressupost $13,000,000
Temàtica
Gènere Drama històric
Tema principal esclavitud
Palmarès
Nominacions
Premis National Film Registry
Oscar als millors efectes especials
Més informació
IMDB Fitxa 7.9/10 stars
FilmAffinity 7.3/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Lloc web oficial http://www.paramount.com/movies/ten-commandments
Modifica dades a Wikidata

Els Deu Manaments (títol original en anglès The Ten Commandments) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Cecil B. DeMille i estrenada l'any 1956.

Argument[modifica | modifica el codi]

Narra la història bíblica de Moisès (Charlton Heston), favorit de la família del faraó d'Egipte, que decideix renunciar a la seva vida de príncep i de privilegis per alliberar el seu poble d'origen, l'hebreu, i conduir-lo a la Terra Promesa. La pel·lícula comença quan la seva mare jueva l'abandona, acabat de néixer, a les aigües del riu Nil i és salvat per la filla del faraó Ramsès I. A partir d'aquí s'hi mostren els episodis més destacats de la vida de Moisès, com l'odi del seu germanastre, el faraó Ramsès II, que l'exilia al desert, el reconeixement com a salvador del poble jueu, les deu plagues d'Egipte, l'Èxode, el pas del Mar Roig, la revelació dels Deu Manaments al mont Sinaí, l'adoració al vedell d'or i l'entrada a la Terra Promesa.

Crítica[modifica | modifica el codi]

El darrer film de Cecil B. DeMille, inspirat en un film homònim dirigit per ell mateix el 1923, fou una espectacular superproducció que narra un drama històric amb un enlluernador desplegament d'estrelles de Hollywood, com era habitual en aquest tipus de superproduccions. Una de les més grandioses pel·lícules de tema bíblic de tota la història del cinema, com ho demostren els impressionants decorats i les múltiples escenes de masses. Cecil B. DeMille era un mestre fent films colossals i de llarga durada. En aquesta nova versió, va comptar amb dos grans estrelles com a protagonistes: Charlton Heston i Yul Brynner, i amb la col·laboració del compositor musical Elmer Bernstein en un dels seus millors treballs, en els que també i col·laborà el compositor suís Raffaele D'Alessandro.[1]

La pel·lícula va aconseguir l'èxit internacional i va ser també reconeguda amb set nominacions a l'Oscar. D'elles, va guanyar la de millors efectes especials per escenes tan sorprenents com l'obertura de les aigües del mar Roig.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Va obtenir 7 nominacions als Oscar, incloent millor pel·lícula, i es va emportar el més obvi: el dels millors efectes especials.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Els Deu Manaments Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]