Els Deu Manaments

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Els deu manaments (desambiguació)».
Aquest article tracta sobre pel·lícula de 1956. Si cerqueu pel·lícula de 1923, vegeu «The Ten Commandments (pel·lícula de 1923)».
Infotaula de pel·lículaEls Deu Manaments
The Ten Commandments Modifica el valor a Wikidata
The Ten Commandments pòster.jpg
Fitxa
DireccióCecil B. DeMille Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCecil B. DeMille i Henry Wilcoxon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióÆneas MacKenzie (en) Tradueix, Jesse L. Lasky Jr., Jack Gariss i Fredric M. Frank Modifica el valor a Wikidata
MúsicaElmer Bernstein Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLoyal Griggs Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAnne Bauchens Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena5 octubre 1956 Modifica el valor a Wikidata
Durada220 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost13.500.000 US$ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, pel·lícula basada en una novel·la, cinema d'aventures i cinema històric Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAG Modifica el valor a Wikidata
Temaesclavitud Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióÀfrica Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webparamount.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0049833 Filmaffinity: 598480 Allocine: 81064 Rottentomatoes: m/1021015-ten_commandments Mojo: tencommandments Allmovie: v49007 TCM: 92507 TV.com: movies/the-ten-commandments-1956 Modifica el valor a Wikidata

Els Deu Manaments[1] (títol original en anglès The Ten Commandments) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Cecil B. DeMille i estrenada l'any 1956. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Narra la història bíblica de Moisès (Charlton Heston), favorit de la família del faraó d'Egipte, que decideix renunciar a la seva vida de príncep i de privilegis per alliberar el seu poble d'origen, l'hebreu, i conduir-lo a la Terra Promesa. La pel·lícula comença quan la seva mare jueva l'abandona, acabat de néixer, a les aigües del riu Nil i és salvat per la filla del faraó Ramsès I. A partir d'aquí s'hi mostren els episodis més destacats de la vida de Moisès, com l'odi del seu germanastre, el faraó Ramsès II, que l'exilia al desert, el reconeixement com a salvador del poble jueu, les deu plagues d'Egipte, l'Èxode, el pas del Mar Roig, la revelació dels Deu Manaments al mont Sinaí, l'adoració al vedell d'or i l'entrada a la Terra Promesa.

Crítica[modifica]

El darrer film de Cecil B. DeMille, inspirat en un film homònim dirigit per ell mateix el 1923, fou una espectacular superproducció que narra un drama històric amb un enlluernador desplegament d'estrelles de Hollywood, com era habitual en aquest tipus de superproduccions. Una de les més grandioses pel·lícules de tema bíblic de tota la història del cinema, com ho demostren els impressionants decorats i les múltiples escenes de masses. Cecil B. DeMille era un mestre fent films colossals i de llarga durada. En aquesta nova versió, va comptar amb dos grans estrelles com a protagonistes: Charlton Heston i Yul Brynner, i amb la col·laboració del compositor musical Elmer Bernstein en un dels seus millors treballs, en els que també i col·laborà el compositor suís Raffaele D'Alessandro.[2]

La pel·lícula va aconseguir l'èxit internacional i va ser també reconeguda amb set nominacions a l'Oscar. D'elles, va guanyar la de millors efectes especials per escenes tan sorprenents com l'obertura de les aigües del mar Roig.

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

Va obtenir 7 nominacions als Oscar, incloent millor pel·lícula, i es va emportar el més obvi: el dels millors efectes especials.

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 en català a Ésadir.cat
  2. Enciclopèdia Espasa Volum A-Z. pàg. 42 (ISBN 84-239-7591-6)

Enllaços externs[modifica]