Nefertari

Nefertari
	;
Biografia
Naixement	1290 aC ; Akhmim
Mort	1255 aC (34/35 anys); vall de les Reines
Sepultura	QV66
Esposa del déu Amon
Dades personals
Religió	Religió de l'antic Egipte
Activitat
Ocupació	monarca
Altres
Títol	Gran esposa reial
Família	Dinastia XIX d'Egipte
Cònjuge	Ramesses III-N 656 B (en) ; Ramsès II
Fills	Meritamon; ( Ramsès II); Henuttaui; ( Ramsès II); Pareherwenemef; ( Ramsès II); Meriatum; ( Ramsès II); Amonherkhepsef; ( Ramsès II); Nebttaui; ( Ramsès II)

Nefertari (traduït, la més bella) fou reina d'Egipte i esposa principal de Ramsès II.

Biografia[modifica]

Es desconeix qui van ser els seus pares ni quin parentiu tenia amb el rei. Alguns la suposen filla, neta o besneta del faraó Ay. D'altres pensen que era filla de Seti I i germana o mig germana de Ramsès II. Era, amb seguretat, noble, però probablement no de la família immediata del rei.^[1]

Va exercir una forta influencia sobre el rei, que probablement n'estava enamorat. Fins i tot, li va dedicar un dels dos temples d'Abu Simbel.

Portava el títol de Gran Esposa Reial, senyora del sud i nord, i senyora de les dues terres. Per als seus fills amb Ramsès II, consulteu la biografia d'ell.

A les celebracions del jubileu del seu espòs, després de 30 anys de regnat, la reina ja no hi apareix.^[2] Se suposa que va morir poc abans, però estranyament no es va designar oficialment una nova esposa principal. Aquesta funció, en tot cas, va passar de dret o de fet a Isetnofret, si és que va sobreviure a Nefertari (fet que no està demostrat) però, amb tot, si li va sobreviure, fou per pocs anys.

Lloc d'enterrament[modifica]

La seva tomba a la vall de les Reines fou descoberta per l'arqueòleg Schiaparelli el 1904. El 1986, se'n va procedir a la restauració amb les més modernes tècniques.^[2] La tomba és la millor conservada de la vall de les Reines i la decoració és abundant i mostra escenes religioses i de la reina. La cambra d'enterrament (de 10,40 x 8,50 m) té quatre pilars i dona accés a dues cambres laterals i a una petita cambra; les parets de l'entrada estan també decorades amb escenes del Llibre dels Morts; els quatre pilars contenien el sarcòfag, avui perdut; la cambra petita tenia unes funcions encara desconegudes.

Referències[modifica]

↑ Pérez, Arturo «Nefertari. Poder i seducció a l'egipte faraònic». Sàpiens [Barcelona], núm. 88 data = febrer 2010, p. 48-54. ISSN: 1695-2014.
↑ ^2,0 ^2,1 Jacq, Christian. Las egipcias. Retratos de mujeres del Egipto faraónico. (en castellà). Planeta, 2000, p. 147. ISBN 9788408036166.

Vegeu també[modifica]

La dona a l'Antic Egipte

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nefertari

[Sapiens-1] Pérez, Arturo «Nefertari. Poder i seducció a l'egipte faraònic». Sàpiens [Barcelona], núm. 88 data = febrer 2010, p. 48-54. ISSN: 1695-2014.

[:0-2] 2,0 ^2,1 Jacq, Christian. Las egipcias. Retratos de mujeres del Egipto faraónico. (en castellà). Planeta, 2000, p. 147. ISBN 9788408036166.

[1]

[2]