Nefertari

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNefertari
Maler der Grabkammer der Nefertari 004.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1300 aC Modifica el valor a Wikidata
Akhmim (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1255 aC Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
vall de les Reines (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentQV66 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Esposa del déu Amon
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Esposa Reial Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia XIX d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeRamsès II Modifica el valor a Wikidata
FillsMeritamon
Henuttawy (en) Tradueix
Pareherwenemef
Meryatum (en) Tradueix
Amonherkhepsef
Nebttaui Modifica el valor a Wikidata
Nefertari

Nefertari (traduït, la més bella) fou reina d'Egipte i esposa principal de Ramsès II.

Biografia[modifica]

Es desconeix qui van ser els seus pares ni quin parentiu tenia amb el rei. Alguns la suposen filla, néta o besnéta del faraó Ay. D'altres pensen que era filla de Seti I i germana o mig germana de Ramsès II. Era, amb seguretat, noble, però probablement no de la família immediata del rei.[1]

Va exercir una forta influencia sobre el rei, que probablement n'estava enamorat. Fins i tot, li va dedicar un dels dos temples d'Abu Simbel.

Portava el títol de Gran Esposa Reial, senyora del sud i nord, i senyora de les dues terres. Per als seus fills amb Ramsès II, consulteu la biografia d'ell.

A les celebracions del jubileu del seu espòs, després de 30 anys de regnat, la reina ja no hi apareix.[2] Se suposa que va morir poc abans, però estranyament no es va designar oficialment una nova esposa principal. Aquesta funció, en tot cas, va passar de dret o de fet a Isetnofret, si és que va sobreviure a Nefertari (fet que no està demostrat) però, amb tot, si li va sobreviure, fou per pocs anys.

Lloc d'enterrament[modifica]

La seva tomba a la vall de les Reines fou descoberta per l'arqueòleg Schiaparelli el 1904. El 1986, se'n va procedir a la restauració amb les més modernes tècniques.[2] La tomba és la millor conservada de la vall de les Reines i la decoració és abundant i mostra escenes religioses i de la reina. La cambra d'enterrament (de 10,40 x 8,50 m) té quatre pilars i dóna accés a dues cambres laterals i a una petita cambra; les parets de l'entrada estan també decorades amb escenes del Llibre dels Morts; els quatre pilars contenien el sarcòfag, avui perdut; la cambra petita tenia unes funcions encara desconegudes.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nefertari
  1. Pérez, Arturo «Nefertari. Poder i seducció a l'egipte faraònic». Sàpiens [Barcelona], núm. 88 data = febrer 2010, p. 48-54. ISSN: 1695-2014.
  2. 2,0 2,1 Jacq, Christian. Las egipcias. Retratos de mujeres del Egipto faraónico. (en espanyol). Planeta, 2000, p. 147. ISBN 9788408036166.