Vés al contingut

La llei dels forts

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa llei dels forts
Three Violent People Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRudolph Maté Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióJames Edward Grant Modifica el valor a Wikidata
MúsicaWalter Scharf Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLoyal Griggs Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAlma Macrorie Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1956 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerewestern Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióTexas Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0049849 FilmAffinity: 281055 Allocine: 108538 Letterboxd: three-violent-people Allmovie: v49756 TCM: 93179 AFI: 52037 TMDB.org: 75012 Modifica el valor a Wikidata

La llei dels forts (títol original en anglès: Three Violent People) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Rudolph Maté i estrenada l'any 1957.

Argument

[modifica]

Acabada la Guerra Civil dels Estats Units (1861-1865) amb la victòria del Nord, comença el període de la Reconstrucció (1865-1877), època de represàlies i d'espoli econòmic dels estats del Sud. Abraham Lincoln havia projectat concedir una amnistia als confederats per afavorir la reconciliació entre vencedors i vençuts, però, el Govern Provisional format arran del seu assassinat (1865) va ordenar l'ocupació militar del Sud i la imposició d'unes duríssimes reparacions de guerra. Amb les tropes ianquis arriba una caterva d'especuladors i aventurers sense escrúpols disposats a fer fortuna. El capità Colt Saunders, acabat d'arribar al seu ranxo de Texas, s'haurà d'enfrontar a dos problemes: d'una banda, al tèrbol passat de la dona amb la qual acaba de casar-se. De l'altra, a la cobdícia dels funcionaris del Govern, que volen apoderar-se de les seves terres.

Crítica

[modifica]

La pel·lícula és un western basat en la novel·la de Leonard Praskins i Barney Slater dirigida per Rudolph Maté, un dels més grans directors de fotografia de la història del cinema, que va treballar amb directors de la talla de Fritz Lang, William Wyler, King Vidor o Alfred Hitchcock, entre d'altres. Amb les hores comptades és el film més conegut de Maté, a partir del qual es va fer un remake el 1988 titulat Mort en arribar.

Charlton Heston, que va aconseguir l'Oscar al millor actor el 1959 pel seu personatge per excel·lència Ben Hur, i Anne Baxter, l'actriu que intenta arrabassar la fama a la veterana Margo Channing a "Eva", encapçalen el repartiment d'aquesta pel·lícula ambientada en el Texas immediatament posterior a la Guerra de Secessió.

Repartiment

[modifica]