We're No Angels (pel·lícula de 1955)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la pel·lícula de Michael Curtiz; per la pel·lícula de Neil Jordan, vegeu l'article No som àngels.
30x-Movie.pngWe're No Angels
We're No Angels (pel·lícula de 1955)
Fitxa tècnica
Direcció Michael Curtiz
Protagonistes Humphrey Bogart
Peter Ustinov
Aldo Ray
Joan Bennett
Direcció artística Roland Anderson
Hal Pereira
Producció Pat Duggan
Guió Ranald MacDougall
Música Friedrich Hollaender
Fotografia Loyal Griggs
Muntatge Arthur P. Schmidt
Vestuari Mary Grant
Maquillatge Wally Westmore
Efectes especials John P. Fulton
Productora Paramount Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1955
Durada 106'
Idioma original anglès, francès
Temàtica
Gènere comèdia
Més informació
IMDB Fitxa 7.4/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.6/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

We're No Angels és una pel·lícula de 1955 dirigida per Michael Curtiz, i interpretada per Humphrey Bogart, Peter Ustinov, Aldo Ray i Joan Bennett, entre altres.

És una de les poques comèdies que va fer Bogart, qui ja havia treballat anteriorment amb Curtiz a Casablanca el 1942, entre altres. Aquesta seria la seva darrera col·laboració.

El guió està basat en la comèdia nadalenca de Broadway My Three Angels, de Samuel i Bella Spewack, una adaptació a l'anglès de l'original en francès escrit per Albert Husson: La Cuisine des Anges.[1][2]

Neil Jordan en va fer un remake l'any 1989: No som àngels.

Argument[modifica | modifica el codi]

Uns dies abans de Nadal, tres convictes que s'han escapat de la presó de l'Illa del Diable, a uns quilòmetres de la Guaiana Francesa, arriben a la costa. La seva intenció és marxar d'allà en un dels vaixells que hi ha al port; però han de menjar, i necessiten diners i roba per a passar desapercebuts entre els colons.

Els fugitius Joseph, Albert i Jules entren a la botiga dels Ducotel amb la intenció de robar-hi, i allà coneixen Amelie, l'atractiva filla del Felix i Isabelle. Però s'adonen que l'economia de la família està a punt de fer fallida, de manera que, aprofitant que el sostre del local està en mal estat, s'ofereixen a arreglar-lo ells mateixos; així, de dia no cridaran l'atenció de la gent del poble i durant la nit podran robar-hi el que necessiten.

És llavors quan arriba Andre, el cosí ric de la família, i demana revisar els llibres de comptabilitat, ja que és el propietari de l'establiment i els pot fer fora si les xifres no el contenten. Els presoners comencen a plantejar-se la possibilitat d'assassinar-lo; però se'ls adelanta Adolphe, la serp verinosa que Albert té com a mascota.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Obres relacionades[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema