Vés al contingut

We're No Angels (pel·lícula de 1955)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre la pel·lícula de Michael Curtiz; per la pel·lícula de Neil Jordan, vegeu l'article No som àngels.
Infotaula de pel·lículaWe're No Angels
Fitxa
DireccióMichael Curtiz Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticRoland Anderson
Hal Pereira
ProduccióPat Duggan
GuióRanald MacDougall
MúsicaFriedrich Hollaender
FotografiaLoyal Griggs
MuntatgeArthur P. Schmidt
VestuariMary Grant
MaquillatgeWally Westmore
Efectes especialsJohn P. Fulton
ProductoraParamount Pictures
DistribuïdorParamount Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1955
Durada106'
Idioma originalanglès, francès
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enWe're No Angels (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia
Lloc de la narracióAmèrica del Nord Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0048801 Filmaffinity: 107048 Allocine: 50120 Rottentomatoes: m/1023285-were_no_angels Letterboxd: were-no-angels Allmovie: v53684 TCM: 16505 AFI: 51721 TMDB.org: 5996 Modifica el valor a Wikidata

We're No Angels és una pel·lícula estatunidenca de 1955 dirigida per Michael Curtiz, i interpretada per Humphrey Bogart, Peter Ustinov, Aldo Ray i Joan Bennett, entre altres.

És una de les poques comèdies que va fer Bogart, qui ja havia treballat anteriorment amb Curtiz a Casablanca el 1942, entre altres. Aquesta seria la seva darrera col·laboració.

El guió està basat en la comèdia nadalenca de Broadway My Three Angels, de Samuel i Bella Spewack, una adaptació a l'anglès de l'original en francès escrit per Albert Husson: La Cuisine des Anges.[1][2]

Neil Jordan en va fer un remake l'any 1989: No som àngels.

Argument[modifica]

Uns dies abans de Nadal, tres convictes que s'han escapat de la presó de l'Illa del Diable, a uns quilòmetres de la Guaiana Francesa, arriben a la costa. La seva intenció és marxar d'allà en un dels vaixells que hi ha al port; però han de menjar, i necessiten diners i roba per a passar desapercebuts entre els colons.

Els fugitius Joseph, Albert i Jules entren a la botiga dels Ducotel amb la intenció de robar-hi, i allà coneixen Amelie, l'atractiva filla del Felix i Isabelle. Però s'adonen que l'economia de la família està a punt de fer fallida, de manera que, aprofitant que el sostre del local està en mal estat, s'ofereixen a arreglar-lo ells mateixos; així, de dia no cridaran l'atenció de la gent del poble i durant la nit podran robar-hi el que necessiten.

És llavors quan arriba Andre, el cosí ric de la família, i demana revisar els llibres de comptabilitat, ja que és el propietari de l'establiment i els pot fer fora si les xifres no el contenten. Els presoners comencen a plantejar-se la possibilitat d'assassinar-lo; però se'ls avança Adolphe, la serp verinosa que Albert té com a mascota.

Repartiment[modifica]

Obres relacionades[modifica]

Referències[modifica]