Reflexos en un ull daurat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaReflexos en un ull daurat
Reflections in a Golden Eye
Fitxa
Director John Huston
Papers destacats
Director artístic Bruno Avesani
Productor C.O. Erickson (productor associat)
John Huston
Ray Stark
Guionista Chapman Mortimer
Gladys Hill,
adaptació de la novel·la de Carson McCullers
Compositor Toshiro Mayuzumi
Director de fotografia Aldo Tonti (no surt als crèdits)
Oswald Morris
Editor de la pel·lícula Russell Lloyd
Dissenyador de vestuari Dorothy Jeakins
Empresa productora Warner Bros Pictures
Seven Arts
Distribuïdor Warner Bros Pictures
Seven Arts
Característiques
País d'origen Estats Units
Data d'estrena 1967
Durada 108 minuts
Idioma original anglès
Color en color
Descripció
Gènere artístic Drama
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 6.9/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa 6.8/10 stars
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador Box Office Mojo de pel·lícula Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Reflexos en un ull daurat (títol original en anglès: Reflections in a Golden Eye) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Huston, estrenada el 1967, adaptació de la novel·la homònima del 1941 de Carson McCullers, escriptora estatunidenca, de la qual altres tres obres han estat adaptades al cinema: The Member of the Wedding per Fred Zinnemann el 1952, The Heart Is a Lonely Hunter per Robert Ellis Miller, el 1968, i The Ballad of the Sad Café per Simon Callow el 1991. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

En un de fort de Georgia, el major Penderton ja no s'interessa des de fa molt de temps per la seva dona Leonora, que té per amant el tinent-coronel Langdon. L'esposa d'aquest últim queda pertorbada pel naixement d'un nen deficient.

Un jove soldat, Williams, vindrà a pertorbar una mica més aquest univers tèrbol. El major se sentirà irresistiblement atret per Williams, mentre aquest intentarà seduir Leonora.[2]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Un anunci obre la pel·lícula: "Hi ha un fort al Sud on heus aquí va ser comès un crim fa alguns anys". En realitat, darrere aquesta idea simple, es tracta d'una pel·lícula brillant sobre la bogeria i les desviacions on els actors formen una ronda perversa.
  • Montgomery Clift havia d'interpretar inicialment el major Penderton. Però les asseguradores dubtaven de la seva salut física, la solidesa de la qual era necessària per fer el paper. La seva amiga Elizabeth Taylor va renunciar fins i tot al seu salari per assegurar-li el paper. Amb 45 anys d'edat, debilitat per llargs anys de malaltia, va morir d'una crisi cardíaca poc temps abans que comencés el rodatge.
  • La pel·lícula és, simbòlicament, descrita com desenvolupant-se en el reflex de l'ull daurat d'un paó dibuixat. Això explica el títol i la raó del tractament inicial de la pel·lícula inicial amb un bany de pigments d'aquest color. Cada escena implicava, per crear un contrast, un element que tenia el seu color real. Però el públic va restar confós per aquesta novetat i la pel·lícula va sortir en una versió clàssica.
  • Les fotografies de Marlon Brando vestit de Major Penderton van ser utilitzades més tard pels productors d'Apocalypse Now, que necessitaven fotos de Brando més jove per incloure-les en les fulls de servei del jove coronel Walter Kurtz.

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Reflexos en un ull daurat (en català). esadir.cat. 
  2. «Reflections in a golden eye». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]