La festa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaLa festa
The party
Party moviep.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Blake Edwards
Protagonistes
Producció Blake Edwards
Guió Blake Edwards
Frank Waldman
Tom Waldman
Música Don Black
Henry Mancini
Fotografia Lucien Ballard
Muntatge Ralph E. Winters
Productora Mirisch Company, United Artists
Distribuïdora United Artists
Dades i xifres
País Estats Units d'Amèrica
Data d'estrena 1968
Durada 99 minuts.
Idioma original Anglès
Color en color
Temàtica
Gènere Comèdia
Lloc de la narració Los Angeles
Més informació
IMDb Fitxa 7.4/10 stars
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

La festa (The Party, en anglès; títol alternatiu: Festa de Hollywood) és una comèdia del 1968 escrita per Blake Edwards. Els principals actors foren Peter Sellers i Claudine Longet. La pel·lícula continua sent popular a molts fans de Sellers i un dels seus papers més còmics, tenint en compte que una part de la pel·lícula fou improvisada en el moment de gravar-la.[1]

Argument[modifica]

Un actor indi, anomenat Hrundi V. Bakshi, és reclutat per un estudi hollywoodià per interpretar un soldat indígena en un remake de Gunga Din(1938). En el moment del rodatge, aquest home molt maldestre destrueix una de les decoracions molt costoses de la pel·lícula.
El productor, molt enfadat amb el comediant de segona fila, demana que s'anoti el seu nom en una llista negra. degut a un error quid pro quo de l'estudi, Hrundi es troba convidat a la festa anual de l'estudi, a Hollywood. Durant la festa, el comediant acumula les pífies però no és l'únic. Els despropòsits i la rauxa de la festa van incrementant a poc a poc fins al final.

Aquesta comèdia americana és una paròdia de La notte (1961) de Michelangelo Antonioni en la qual el realitzador reprèn l'estètica de la pel·lícula geomètrica i "freda", així com l'avorriment que pot sobrevenir de les alegries artificials.

La pel·lícula reb molta inspiració del cinema de Jacques Tati; Bakshi arriba a la festa en un Morgan de tres rodes similar al vehicle de Monsieur Hulot a Monsieur Hulot's Holiday. La història en general recorda la seqüència al restaurant Royal Garden de Playtime; i la interactió còmica amb objectes inanimats és comú a les cintes de Tati, especialment Mon oncle.[1][2][3] A més, Blake Edwards reprèn un dels principis clau de Tati: cada actor, figurant o principal, és una font de gags, observa i és observat; cadascun dels personatges és espectador i actor. Aquest efecte és obtingut gràcies a la "transparència" de la decoració. L'actor principal no és llavors més que un fil conductor.

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]