Casino Royale (pel·lícula de 2006)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Casino Royale (pel·lícula del 2006))
Infotaula de pel·lículaCasino Royale
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMartin Campbell Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMichael G. Wilson i Barbara Broccoli Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióPeter Lamont Modifica el valor a Wikidata
GuióPaul Haggis, Robert Wade i Neal Purvis Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDavid Arnold Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPhil Meheux Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeStuart Baird Modifica el valor a Wikidata
VestuariLindy Hemming Modifica el valor a Wikidata
ProductoraSony Pictures, EON Productions, Columbia Pictures i Metro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorInterCom i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit, Estats Units d'Amèrica, Alemanya, Txèquia, Itàlia i Bahames Modifica el valor a Wikidata
Estrena14 novembre 2006 Modifica el valor a Wikidata
Durada144 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàCasino Royale (2010) Modifica el valor a Wikidata
RodatgeBahames, Venècia, Txèquia, Praga, Londres, Estudis Pinewood, Loket, Karlovy Vary, Palackého, Biblioteca Strahov, Armádní muzeum Žižkov, Casa Danubi, Mill Colonnade, Planá, Plaça de Venceslau, Edifici del Ministeri de Transport de la República Txeca, Aeroport Internacional de Ruzyně, Barrandov Studio, Lierna, Villa del Balbianello, llac de Como, Lenno, Vil·la La Gaeta, San Siro i Musso Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost150.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació609.447.995 $ (mundial) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enCasino Royale Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema d'espionatge, cinema d'acció, pel·lícula basada en una novel·la, cinema d'aventures, cinema de ficció criminal i thriller Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAPG-13 Modifica el valor a Wikidata
Temajoc d'aposta i terrorisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia, Londres, Miami, Bahames, Montenegro, Praga, Mbale, Madagascar, Venècia, llac de Como, Villa del Balbianello i Vil·la La Gaeta Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0381061 Filmaffinity: 535093 Allocine: 58525 Rottentomatoes: m/casino_royale Letterboxd: casino-royale-2006 Mojo: jamesbond21 Allmovie: v292159 TCM: 630430 Metacritic: movie/casino-royale TV.com: movies/casino-royale-2009 AFI: 63738 TMDB.org: 36557
Facebook: CasinoRoyaleMovie Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: James Bond
Sèrie: Sère de James Bond produïda per EON Modifica el valor a Wikidata

Casino Royale és una pel·lícula estatunidenca-britànica-germano-txeca d'espionatge dirigida per Martin Campbell. Es va estrenar el 2006 i ha estat doblada al català.[1] Daniel Craig interpreta per primera vegada el paper de James Bond, succeint així a Pierce Brosnan.

James Bond, que acaba de guanyar l'estatus d'agent 007, s'enfronta a La Xifra, banquer de terroristes internacionals. Bond eliminarà diferents agents de La Xifra amb l'objectiu de debilitar-lo. Ajudat de Vesper Lynd, s'hi enfrontarà en persona en una partida de pòquer Texas hold 'em al Casino Royale situat a Montenegro.

Argument[modifica]

Al precrèdits, hom s'assabenta que James Bond tot just acaba de ser promogut agent doble zero (porta arma i permís per fer-ne ús segons el seu propi judici, és a dir autoritzat a matar). Per obtenir aquesta promoció, va abatre un agent doble que treballava a la República txeca. Hi torna abatent un cap de secció corromput que controlava l'agent doble. Després venen els crèdits amb la cançó You Know my Titre de Chris Cornell.

L'acció continua a Uganda on un senyor de la guerra confia els seus diners al denominat La Xifra. Llavors, es troba 007 a Madagascar on acorrala un terrorista, Mollaka, i acaba per abatre'l dins d'una ambaixada. El seu cap M és furiós, ja que ha de patir les crítiques severes dels seus superiors, Bond havent violat una de les regles primordials de la diplomàcia internacional.

Prefereix apartar Bond i enviar-lo a «posar-se el cap a la sorra» a les Bahames. Allà, troba Alex Dimitrios, un terrorista, i la seva dona, la bella Solange. Dimitrios ha posat un agent en relació amb La Xifra que li confia la missió de fer explotar Skyfleet , un prototip d'avió que ha de ser presentat l'endemà a l'aeroport de Miami. 007 evita l'atemptat in extremis.

Només que La Xifra havia venut en curt totes les accions de l'empresa Skyfleet que havia comprat amb els diners dels seus clients. El muntant de les seves pèrdues s'eleva a aproximadament a cent milions de dòlars. Per això organitza a Montenegro una partida de pòquer a deu amb deu milions de cava i cinc de re-cava. James s'incriu a la partida. De camí a Montenegro, coneix una jove, Vesper Lynd, que representa el Tresor britànic. Hi troba igualment un personatge que es farà recurrent en la sèrie a qui dona sempre un cop de mà, l'agent de la CIA Felix Leiter.[2]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Títol: Casino Royale (L'"e" de Royale no és no un error ortogràfic: el títol original de la novel·la d'Ian Fleming és l'abreviatura de Casino de Royale-les-Eaux. Aquesta significació es va perdre a la pel·lícula, ja que el casino està situat a Montenegro.)
  • Remake de dos altres James Bond titulats també Casino Royale: un telefilm amb Barry Nelson el 1954 i una pel·lícula amb David Niven el 1967
A la pel·lícula, James porta un Aston Martin DB5...

Crítica[modifica]

Abans de la sortida de la pel·lícula, la «ruptura» ja estava anunciada amb l'adjudicació del paper tan cobejat a Daniel Craig, un home ros amb una cara patibulària, lluny de la sofisticació d'un Pierce Brosnan. El personatge apareix de fet molt més brutal, i paradoxalment més sensible, i finalment treu seu costat humà. Així, la sèrie guanya en profunditat i en interès, tant per al gran públic com per als seus nombrosos admiradors.

Un bon nombres de seguidors van ser de manera seriosa ultratjats per l'absència de la tradicional escena del canó (gunsbarrels en anglès) a l'inici de la pel·lícula

La pel·lícula comença per la tradicional escena d'obertura que mostra, en blanc i negre, com Bond, miraculosament rejovenit comparat als Bond de les últimes pel·lícules, es guanya el seu estatut de doble-zero. La història situa l'agent 007 enfront de La Xifra, banquer de terroristes internacionals, en llocs molt variats anant dels Bahames a Montenegro passant per Miami i el llac de Como. Per fer-ho, James es beneficia de l'ajuda d'una encantadora comptable - en la persona d'Eva Green - amb qui lliga una història d'amor intens, cosa que no s'havia vist més des de 007 al servei secret de Sa Majestat. La pel·lícula presenta probablement el personatge femení més complex de tota la sèrie. La seva fi dramàtica remet d'altra banda també a l'episodi 007 al servei secret de Sa Majestat.

L'última mitja-hora és rica en rebots, ja que el dolent és confronta a altres dolents - i per tant l'heroi també. El final de la pel·lícula proposa les habituals característiques del mite bondià: el famós «el meu nom és Bond» i sobretot el tema de Monty Norman posat al dia per David Arnold, que ha dirigit la banda sonora de quatre pel·lícules James Bond. El clímax de la pel·lícula és una llarga partida de pòquer que s'allarga.

Repetició dels clixés[modifica]

Tota la pel·lícula és feta així: els tradicionals clixés bondians són ben presents, però redistribuïts altrament:

  • La partida de cartes és més important que les escenes d'acció, menys nombroses però encertades i més violentes (en una línia més contemporània).
  • L'auto-presentació de l'heroi ("El meu nom és Bond. James Bond") és l'última imatge de la pel·lícula.
  • El principal adversari de Bond mor abans del final.
  • Els crèdits cantats hi són presents, però evitant les tradicionals siluetes bondianes (d'altra banda ell també gasta una estètica molt contemporània, a l'estil d'una animació Flash).
  • Bond està realment molt a prop de la mort.
  • És torturat, i passa un verdader moment de sofriment.
  • L'última mà de la part de pòquer confondrà tots els aficionats d'aquest joc.
  • Quan demana un vodka-martini, Bond no precisa «remenat a la coctelera, no amb cullera», al contrari, quan el servidor li demana que esculli entre els dos utensilis, respon en un moment d'enervació «Què n'he de fotre ? ».
  • Aquest James Bond, que descriu de fet el començament de la carrera del cèlebre agent, és ben més aviat psicològic. S'hi veu el seu costat sensible i el veiem cometre errors després aprendre dels seus errors.
  • A partir d'una màquina de matar sense història (una escena on James Bond i Vesper Lynd intenten saber de l'altre, no ens dona finalment cap clau sobre James Bond) a un home que serveix les seves idees, que es forja en la violència la seva pròpia identitat, els seus propis mètodes.
  • Les seguidores de les obres precedents podran ser decebudes per les febleses de James Bond, que abandona el mite de l'heroi indestructible, la manca d'artefactes (i per l'absència de presentació d'aquests) així com per la curta carrera de persecució que no ho és en realitat, fets que són realment en ruptura amb els episodis precedents. D'altra banda, la tria de Judi Dench al paper de M col·loca un problema de continuïtat, ja que havia estat presentada a Goldeneye com la successora de l'M interpretat per Bernard Lee i Robert Brown. De fet, la producció ha arreglat aquest aparent problema de continuïtat afirmant que amb aquesta pel·lícula arrencava una nova sèrie d'aventures cinematogràfiques de James Bond i que no hi havia cap continuïtat a cercar.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casino Royale