Padrí
La figura del padrí està documentada en els inicis del cristianisme. L'església catòlica demana que qualsevol nadó que s'hagi de batejar sigui apadrinat, com a mínim, per una persona. Per norma general són dues persones: parents del nadó o amics dels pares, que actuen en l'acte del baptisme com a testimonis del primer i principal dels sagraments dels cristians.[1][2][3]
En els inicis la comesa del padrí era ben diferent a l'actual. Per començar el seu nom en llatí era el de "sponsor" que vol dir avalador o fiador. El sponsor era el que avalava la formació cristiana dels neo-batejats. Era preguntat pel bisbe si els neòfits havien rebut la corresponent instrucció cristiana. Si se'ls havia instruït en els profetes, en els salms, en l'evangeli i les cartes dels apòstols. Com que per norma, en els inicis del cristianisme, es batejaven tota la família de cop: pares, fills, parents i servidors... rebien la instrucció prèvia i a continuació se'ls batejava, sempre submergits en un corrent d'aigua clara.
El padrí actual és el que "garanteix" que els nadons rebran els regals de reis i la mona de pasqua, però legalment, el que signen i afirmen, preguntats pel celebrant (bisbe, prevere o diaca) és si estan disposats a ajudar els pares en la formació cristiana dels seus fills. A Mallorca i en algunes parts de Catalunya, per la tradició d'honrar els propis pares amb aquest lloc per als fills, s'ha acabat dient padrí com a sinònim d'avi.
Referències[modifica]
- ↑ «Diccionari Català-Valencià-Balear». [Consulta: 28 agost 2017].
- ↑ «padrí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 agost 2017].
- ↑ «Institut d'Estudis Catalans - Diec2». [Consulta: 28 agost 2017].