Els àngels del carrer
| Street Angel | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Frank Borzage |
| Protagonistes | |
| Producció | William Fox |
| Dissenyador de producció | Harry Oliver |
| Guió | Monckton Hoffe i Henry Roberts Symonds |
| Fotografia | Ernest Palmer |
| Productora | Fox Film Corporation |
| Distribuïdor | Fox Film Corporation i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 9 abril 1928 |
| Durada | 102 min |
| Versió en català | |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Gènere | drama, cinema romàntic i cinema mut |
| Lloc de la narració | Nàpols |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | Oscar a la millor actriu (1929) |
Els àngels del carrer (Street Angel) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Frank Borzage, estrenada el 1928 i subtitulada al català.[1] Janet Gaynor va guanyar l'Oscar a la millor actriu per al seu retrat d'"Angela" a la pel·lícula. Aquesta va ser una de tres pel·lícules per a les quals Gaynor va rebre un Oscar el 1929; les altres van ser Sunrise: A Song of Two Humans de F. W. Murnau i Seventh Heaven de Borzage. Street Angel també va ser nominada per l'Oscar a la millor direcció artística i a la millor fotografia[2]
Argument
[modifica]A Nàpols, on les prostitutes poden pagar el seu lloguer, Angela és sentenciada a un any de treballs quan intenta robar (mentre feia el carrer) per pagar la medicació per la seva mare a punt de morir. Fuig i s'amaga en un circ, on és un talent natural i coneix Gino, un pintor. Quan es trenca el seu turmell en una caiguda...
Repartiment
[modifica]- Janet Gaynor: Angela
- Charles Farrell: Gino
- Alberto Rabagliati: Policia
- Cino Conti: Policia
- Guido Trento: Neri el sergent de la policia
- Henry Armetta: Mascetto
- Louis Liggett: Beppo
- Milton Dickinson: Bimbo
- Helena Herman: Andrea
- Natalie Kingston: Lisetta
Premis i nominacions
[modifica]Premis
[modifica]- Oscar a la millor actriu per a Janet Gaynor
Nominacions
[modifica]- Oscar a la millor fotografia per Ernest Palmer
- Oscar a la millor direcció artística per Harry Oliver
Referències
[modifica]- ↑ És a dir
- ↑ NY Times: Street Angel (en anglès).