Edgar Morin

Edgar Morin

Biografia
Naixement	(fr) David Salomon Nahoum 8 juliol 1921 (104 anys) 9è districte de París (França)
Director de recerca del CNRS
Dades personals
Formació	Facultat de Dret de París
Activitat
Camp de treball	Epistemologia, sociologia, medi ambient, política i complex thinking (en)
Ocupació	filòsof, científic social, guionista, realitzador, director de cinema, sociòleg, membre de la Resistència Francesa, periodista d'opinió
Ocupador	Centre Nacional de Recerca Científica École des hautes études en sciences sociales
Partit	Partit Comunista Francès (1941–1951)
Moviment	Filosofia continental, constructivisme i antropologia
Influències	Martin Heidegger, Cornelius Castoriadis, Vladimir Jankélévitch, Maurice Merleau-Ponty i Heraclit
Obra
Obres destacables (1977) La Méthode
Estudiant doctoral	Claude Fischler, Chris Southcott, Jean Viard, Nicole Lapierre i Bernard Dagenais
Localització dels arxius	Institut Mémoires de l'Édition Contemporaine [ 187MOR]
Família
Cònjuge	Sabah Abouessalam (2012–) Edwige Morin (1978–2008), mort del cònjuge Johanne Harrelle (1972–)
Fills	Véronique Nahoum-Grappe  () Irène Nahoum  ()
Premis
(13 juliol 2021)  Gran Creu de la Legió d'Honor (5 octubre 2016)  Gran Oficial de la Legió d'Honor (14 novembre 2012)  Gran oficial de l'Orde Nacional del Mèrit (2007)  doctor honoris causa per la Universitat Laval (2004)  doctor honoris causa per la Universitat de València (13 juliol 2001)  Comandant de la Legió d'Honor (1994)  Premi Internacional Catalunya (15 desembre 1992)  Oficial de la Legió d'Honor (1989)  premi internacional Viareggio-Versilia (1987)  premi Europeu d'assaig Charles Veillon (1983)  premi Halphen  doctor honoris causa per la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú  doctor honoris causa per la Universitat de Macerata  Creu d'Oficial de l'Orde del Mèrit Civil  orde del mèrit del Principal de Liechtenstein  Orde de Sant Jaume de l'Espasa  doctor honoris causa per la Universitat de Ginebra  doctor honoris causa per la Universitat Lliure de Brussel·les  Doctor honoris causa per la Universitat de Santiago de Xile  Orde del Mèrit Civil  doctor honoris causa per la Universitat de Veracruz  doctor honoris causa per la Universitat Nacional Major de San Marcos  Gran Creu de l'Orde de Sant Jaume de l'Espasa  comanador de les Arts i les Lletres

Edgar Morin, pseudònim d'Edgar Nahoum (París, 8 de juliol de 1921), és un filòsof francès, un dels principals precursors del pensament complex. Desenvolupa aquesta teoria en la seva obra major, La Méthode (El Mètode) en sis volums, apareguda entre  el 1977 i el 2004. Hi preconitza que interdisciplinarietat i transversalitat són menester per a estudiar i comprendre millor el fenomen humà.

Biografia

Va néixer el 8 de juliol de 1921 a la ciutat de París en una família sefardita. Va estudiar geografia, història i dret a la Sorbona, on es llicencià el 1942.

Membre del Partit Comunista Francès, participà en la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. Hi coincidí amb François Mitterrand. En aquell moment adoptà el pseudònim de Morin, que continuarà utilitzant per sempre. Un cop alliberada França, participa en l'ocupació d'Alemanya i escriu L'any zero d'Alemanya, en què descriu la situació del poble alemany. A partir del 1949, s'allunya del Partit Comunista Francès, del qual és expulsat el 1951 per les seves idees contràries a l'estalinisme.

De 1977 a 1993 va ser director del Centre d'estudis transdisciplinàries (CETSAP) i de l'Escola superior de ciències socials (École des hautes études en sciences sociales. Gràcies als consells de Georges Friedmann, entrà al Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) del qual va esdevenir director el 1993. Hi conduí un estudi pluridisciplinari sobre una localitat de la Bretanya, publicat sota el títol de Plozévet. Aquest és considerat un dels primers assajos d'etnologia de la societat francesa contemporània. S'interessà per les pràctiques culturals emergents i mal considerades pels intel·lectuals en general. Posteriorment, creà i dirigí el Centre d'Estudis sobre les Comunicacions de Masses (CECMAS), que publica particularment estudis sobre la televisió mitjançant la revista Communications, creada el 1961 que encara dirigeix.

Durant la revolta estudiantil del maig francès (1968), escriu articles per a Le Monde, en els quals desxifra el significat i sentit d'aquest succés. Director emèrit de recerca al CNRS, va crear i dirigir l'Associació pel Pensament Complex (APC).

L'any 1994 fou guardonat amb la 5a edició del Premi Internacional Catalunya concedit per la Generalitat de Catalunya.

Desenvolupament filosòfic

Quan es va integrar en el CNRS, s'inicià en el camp de l'antropologia social, en el terreny de la cinematografia, s'aproxima al surrealisme, encara que no abandonà els seus ideals socialistes, dels quals comparteix idees amb Franco Fortini i Roberto Guiducci, així com de Herbert Marcuse i altres filòsofs. Fundà i dirigí la revista Arguments (1956-1962), al mateix temps que visqué una crisi interior i es manifestà contra la Guerra algeriana (1954-1962).

En la dècada del 1960, inicià treballs i expedicions per Amèrica Llatina i hi és impressionat per la seva cultura. Aleshores, comença a elaborar un pensament que faci complementar el desenvolupament del subjecte. A Poulhan, i en companyia dels seus col·laboradors, desenvolupà una recerca de caràcter experimental que culmina amb la tesi de la transdisciplinarietat, que li genera grans contradiccions amb altres acadèmics. Hi veu un remei per defensar el saber contra els efectes negatius de la hiperespecialització.

Amb el sorgiment de la revolució biogenètica, estudià el pensament de les tres teories que duen a l'organització de les seves noves idees (la cibernètica, la teoria de sistemes i la teoria de la informació). També es complementa amb la teoria de l'autorganització de Heinz von Förster. L'any 1977, elabora el concepte del coneixement enciclopèdic, al qual lliga els coneixements dispersos, i proposa una epistemologia de la complexitat. Moltes obres seves ens adverteixen contra el pensament lineal i excessivament simplista, font de la barbària.

El pensament complex

Morin argumenta que encara som a un nivell prehistòric pel que fa a l'esperit humà i solament la complexitat pot civilitzar el coneixement. Si acceptem la complexitat, ens podem endinsar en el desenvolupament de la naturalesa humana multidimensional, la lògica generativa i dialèctica, dels quals l'univers és una barreja de caos i ordre.

Imaginari col·lectiu

Edgar Morin en un col·loqui a Rio de Janeiro, 1972

Per Morin l'imaginari col·lectiu són el conjunt de desitjos, valors i pràctiques socials, que constitueixen un dualisme entre la imaginació i la realitat. De manera que la indústria cultural es posa al servei de l'imaginari col·lectiu, com a qualsevol element inventiu i creatiu necessari per a qualsevol producte cultural.

Aquest imaginari col·lectiu neix de la necessitat de sentir-se pertinent a la societat i encaixar. Per aquest motiu les masses es creen un ideal al qual volen aspirar, i determinen aquest dualisme entre la realitat que viuen i l'imaginari a què aspiren.

La cultura de masses s'encarrega de crear els símbols, mites i imatges que pertanyen tant a la vida pràctica com a la imaginada. I aquesta cultura que s'instaura és producte d'un diàleg entre la indústria cultural i el públic. Per ell la cultura de massa no existeix, perquè la indústria cultural el que crea és una cultura positiva, i considera que la cultura de massa és una cultura per ser, una pròpia cultura.

Morin va contribuir a la creació d'un estudi de la cultura de masses, va intentar definir-ne els aspectes antropològics i les relacions que s'instauren entre el consumidor i l'objecte de consum.

Obres

Traduïdes al català

• 1987, Penser l'Europe, traduït com Pensar Europa per Víctor Compta González
• 1994, Mes démons, un assaig autobiogràfic, traduït com Els meus dimonis per Joan Casas i Fuster.

• 2005 Culture et barbarie européennes (2005), traduït com Cultura i barbàrie d'Europa (2006) per Helena Alonso Capdevila.
• 2007, Où va le monde? traduït com On va el món? Cap a l'abisme? per Oriol Sánchez Vaqué.
• 2011, La voie, junts amb Stéphane Hessel (1917-2013), traduït com El camí de l'esperança (2012) per Mercè Ubach Dorca.
• 2019, Réveillons-nous, traduït com Despertem! per Ismael Calvet Valentín (2022).
• 2021, Leçons d'un siècle de vie, traduït com Lliçons de la història (2025) per Núria Parés Sellarés

En francès

* 1951, L'homme et la mort

• 1969, La rumeur d'Orléans
• La Méthode (6 volumes)
  • 1977, La nature de la nature
  • 1980, La vie de la vie
  • 1986, La connaissance de la connaissance
  • 1991, Les idées
  • 2001, L'humanité de l'humanité
  • 2004, Éthique
• Autocritique (el seu distanciament del Partit Comunista)
• 1970, Journal de Californie
• 1981, Pour sortir du XXe siècle
• 1982, Science avec conscience
• 1983, De la nature de l'URSS
• 1990, Introduction à la pensée complex
• 1993, Terre-patrie
• 1994, La complexité humaine
• 1997, Comprendre la complexité dans les organisations de soins
• 1999, L'intelligence de la complexité
• 1999, Relier les connaissances
• 1999, La tête bien faite
• 2000, Les sept savoirs nécessaires à l'éducation du futur
• 2001, Journal de Plozévet, Bretagne, 1965
• 2002, Pour une politique de civilisation
• 2002, Dialogue sur la connaissance. Entretiens avec des lycéens
• 2003, La violence du monde
• 2003, Éduquer pour l'ère planétaire, la pensée complex comme méthode d'apprentissage dans l'erreur et l'incertitude humaine
• 2003, Les enfants du ciel: entre vide, lumière, matière
• 2004, Pour entrer dans le XXIe siècle

Bibliografia

• Morin, Edgar. «Les Sept savoirs nécessaires à l'éducation du futur [Els set sabers necessaris per l'educació del futur]» (pdf) (en francès, anglès i altres) p. 67. Unesco, 1999.
• «La transdisciplinarité comme voie de décolonisation du savoir et de la pensée» (en francès). Enjeux et société, 10, 1, hivern 2023, p. 215-243. DOI: 10.7202/1098704ar.
• Bordes, François; Skrzyszowski-Butel, Pascale «Le fonds Edgar Morin à l'IMEC» (en francès). Hermès, n° 60, 2, 2011, p. 174. DOI: 10.3917/herm.060.0174.
• Ory, Pascal; Fischler, Claude; Morin, Edgar. Edgar Morin Les cent premières années [Edgar Morin, els primers cent anys] (en francès). París: Hermann, 2024, p. 350 (Colloques de Cerisy). DOI 10.3917/herm.fisch.2024.01. ISBN 9791037039521. 

Enllaços externs

• Alcoberro, Ramon. «Edgar Morin». Filosofia i pensament.
• «Réseau Intelligence de la complexité» (en francès). [Consulta: 4 abril 2026]..