Espectador
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Un espectador és una persona que assisteix com a públic a un espectacle o treball i que, com a subjecte que rep el treball d'aquesta obra, és en relació estreta amb l'autor que hi dedica el seu esforç perquè l'apreciï. El paper de l'espectador és predefinit segons la voluntat de l'autor, però el subjecte que en la realitat percep l'obra pot no ajustar-se a allò que l'autor de l'obra esperava.
L'espectador és aquell qui té el poder de jutjar i decidir el valor d'una obra, i per tant, en forma part, tant en el procés de presentació com en el d'elaboració del treball que ha de ser presentat, ja que condiciona el seu treball.
En la definició més general, un espectador és la persona que contempla, observa o presencia un esdeveniment.[1] L’esdeveniment pot ser un espectacle, un fet espectacular natural o artificial o una acció normal (sense que pugui qualificar-se d’espectacular).
L'espectador al teatre
[modifica]
Al teatre en particular, l'espectador té una importància fonamental no només com a destinatari de la representació sinó també per la comunicació privilegiada que s'estableix entre ell i l'actor en escena que interpreta la feina i les intencions que es volen transmetre.
En un espectacle en viu, la condició òptima per a l'èxit d'aquest és l'empatia entre el que actua i el que mira, fent que la persona del públic participi en la narració.
Segons Peter Brook, l'espectador és una de les tres cordes que l'actor ha de siempre mantenir equilibrades. Inclinar a favor de l'espectador fa preponderant l'aspecte d'exhibició de la representació teatral mentre una escassa atenció al destinatari de la representació pot arribar a fer-la feble i privada de sentit, si no en l'elaboració privada de qui l'executa.
El teatre del segle XX ha modificat profundament la concepció clàssica de l'espectador. Vist en el passat com un element passiu, important només perquè era necessari per a una representació (de la qual constitueix el destinatari), diversos directors i autors han subratllat en canvi la importància del mateix com a element actiu.
La participació de l'espectador
[modifica]
En certes representacions artístiques com en el mateix teatre és molt important la col·laboració dels espectadors a l'hora de desenvolupar l'espectacle.
La interactivitat que s'hi estableix fomenta una millor connexió i entreteniment entre allò que vol dit l'autor i el que acaba de ser percebut per l'espectador. La simple contemplació en silenci d'una obra ja no és prou per satisfer la representació.
Història
[modifica]Antiga Grècia
[modifica]- Teatre. La participació de les persones del públic en els teatres és prou coneguda. Alguns aspectes es poden considerar: teatres (unitat arquitectònica), autors, obres (tragèdies i comèdies), actors i espectadors.
- Els espectadors gaudien d'una visió i una acústica acceptables. El confort, considerant els bancs de pedra sense espatller, era relatiu.
- Estadis i hipòdroms.
Als estadis les dones solteres podien ser espectadores de les competicions (on els participants anaven nus). Les dones casades ho tenien prohibit, amb penes severes.[3] Els hipòdroms eren de lliure accés, amb espectadors molt nombrosos.[4]
Antiga Roma
[modifica]Igual que a Grècia, afegint els circs amb els espectacles de gladiadors i lluites de feres. Foren notables les naumàquies.[5] La frase "Panem et circenses" (Pa i circ) resumia els desitjos de diversió del públic i dels governants en tenir-lo content (i poc disposat a revoltar-se).[6][7]
Els edificis eren: teatres, anfiteatres i circs (el nom dels hipòdroms). En el Circus Maximus hi havia espectadors que seguien una facció. Hi havia 4 faccions: verds, blaus, vermells i blancs.[8] Vegeu una versió més completa en la referència adjunta.[9]
Imperi Romà d'Orient
[modifica]El teatre organitzat era pràcticament inexistent.[10] Les curses de cavalls, especialment amb carros de dos cavalls, tenien un seguiment apassionat com el dels antics romans.
El famós Hipòdrom de Constantinoble fou escenari de lluites i revoltes. En particular la Revolta de la Nika, protagonitzada per espectadors, entre altres participants.
Edat Mitja europea
[modifica]El teatre fou oblidat durant segles. Els inicis medievals es produïren a les esglésies, amb la representació de misteris i actes similars. Alguns actes de la Quaresma (processons i danses de la Mort) cercaven la participació dels assistents. Amb el temps es representaren obres profanes en llengües vulgars. En la vida civil hi havia execucions públiques de sentències, amb nombrosos espectadors. I altres actes solemnes: coronacions, noces reials, juraments solemnes,...
- Misteri d'Elx.[11]
- "Auto de los Reyes Magos".[12]
- Dansa de la Mort.[13]
Renaixement
[modifica]La recuperació de la cultura clàssica va portar a representacions teatrals cultes, primer a l’aire lliure i després en locals coberts
Teatre a Itàlia
[modifica]Sense deixar de banda els edificis teatrals (es considera que el teatre Olímpic de Vicenza, acabat el 1585), de gran importància per als espectadors, és interessant recordar una forma de teatre popular com la Commedia dell'arte.
Teatre isabelí a Anglaterra (1558-1642)
[modifica]Dos aspectes a recordar: les obres de William Shakespeare i l'edifici del Globe Theatre. Els espectadors nobles i rics s'allotjaven en reservats elevats. La massa popular envoltava - des del nivell del sòl- un escenari elevat rectangular.
Altres esdeveniments
[modifica]
 |
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa. |
A part del teatre, els espectacles o esdeveniments poden ser molt variats. Vegeu, a continuació, una petita mostra.
La narració destaca l’assistència d’una multitud de seguidors.
| « | En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya,s ’assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient: | » |
| — [14] | ||
Execucions públiques
[modifica]Es tracta d’esdeveniments amb una gran assistència d’espectadors. Es podrien proposar nombrosos exemples: William Wallace ,[15] Joan de Canyamars,[16] ...
Funerals de personatges
[modifica]En totes les èpoques hi ha hagut funerals, solemnes o normals, amb la participació de moltes persones. Exemples:
Erupcions de volcans
[modifica]Les erupcions d'alguns volcans han pogut ser observades i descrites. Un exemple clàssic és el de Plini el Jove, parlant de la mort del seu oncle, Plini el Vell, quan observava una erupció del Vesubi.[21][22][23]
Concert "Aloha from Hawaii" d'Elvis Presley
[modifica]L'any 1967 es va retransmetre per via satèl·lit un concert d'Elvis Presley des de Hawaii. Per primera vegada a tot el món. Amb uns 1500 milions d'espectadors.[24] Altres estimacions parlen de 250 milions.
Referències
[modifica]- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 21 gener 2026].
- ↑ Brodskaïa, Nathalia. Cassatt and artworks. Parkstone International, 2022-12-06, p. 0. ISBN 978-1-78160-844-9.
- ↑ Rowley, Christopher. The Shared Origins of Football, Rugby, and Soccer. Bloomsbury Publishing PLC, 2015-09-10, p. 29. ISBN 978-1-4422-4619-5.
- ↑ Ermatinger, James W. All Things Ancient Greece: An Encyclopedia of the Greek World [2 volumes]. Bloomsbury Publishing USA, 2022-10-11, p. 274. ISBN 978-1-4408-7454-3.
- ↑ Köhne, Eckart; Ewigleben, Cornelia; Jackson, Ralph. Gladiators and Caesars: The Power of Spectacle in Ancient Rome. University of California Press, 2000, p. 74. ISBN 978-0-520-22798-9.
- ↑ Serrano, Nicolás María. Diccionario universal de la lengua castellana: ciencias y artes, enciclopedia de los conocimientos humanos ... (en castellà). Biblioteca universal ilustrada, 1881, p. 2121.
- ↑ Braune, Fredr Em. Satirae D. Junii Juvenalis, cum commentario et interpretatione suecana .... Lund, 1857, p. 232.
- ↑ Hinds, Kathryn. Everyday Life in the Roman Empire. Marshall Cavendish, 2010, p. 137. ISBN 978-0-7614-4484-8.
- ↑ Zuloaga, Luis Ronda. Eso no estaba en mi libro de Historia de la Empresa (en castellà). Editorial Almuzara, 2020-09-24, p. 0. ISBN 978-84-18346-65-1.
- ↑ Puchner, Walter. Greek Theatre between Antiquity and Independence. Cambridge University Press, 2017-06-15, p. 90. ISBN 978-1-107-05947-4.
- ↑ Pons, Josep Sebastià. La literatura catalana al Rosselló als segles XVII i XVIII. Institut d'Estudis Catalans, 2025-06-16, p. 201. ISBN 978-84-9965-786-8.
- ↑ de Silva y Velázquez, D.R.. Auto de los reyes magos (en castellà). Linkgua, 2010, p. 0 (Teatro). ISBN 978-84-9897-538-3.
- ↑ Janer, Florencio. La danza de la muerte, poema castellano del siglo 14 (en castellà). Schmitz, 1856, p. IX.
- ↑ «Bíblia catalana». BCI. Arxivat de l'original el 2025-11-19. [Consulta: 21 gener 2026].
- ↑ Thomson, James. The History of Dundee ... A New and Enlarged Edition of the Work Published in 1847 ... Edited and Continued to the Present Time, with Map and Illustrations, by J. Maclaren. A New and Enlarged Edition of the Work Published in 1847 ... Edited and Continued to the Present Time, with Map and Illustrations, by J. Maclaren, 1874, p. 31.
- ↑ «La terrible ejecución del magnicida que atentó contra Fernando el Católico». Centro de Estudios Borjanos, 29-01-2024. Arxivat de l'original el 2025-11-28. [Consulta: 21 gener 2026].
- ↑ «Funeral multitudinari de mossèn Cinto Verdaguer a Barcelona». betevé, 13-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-02-20. [Consulta: 21 gener 2026].
- ↑ «Gaudí. Muerte de pobre, entierro de rey». TOT PASSEJANT. Arxivat de l'original el 2025-07-17. [Consulta: 21 gener 2026].
- ↑ d'Alveydre, Alexandre Saint-Yves. Les funérailles de Victor Hugo (en francès). A. Lahure, 1885, p. 0.
- ↑ Gener, Pompeyo. Mis antepasados y yo: Apuntes para unas memorias (en castellà). Punctum, 2007, p. 260. ISBN 978-84-934802-8-8.
- ↑ Benot, Eduardo. En el umbral de la ciencia: temas varios (en castellà). Hernando, 1889, p. 203.
- ↑ «Pline a Tacite». Arxivat de l'original el 2023-11-04. [Consulta: 21 gener 2026].
- ↑ Moner, Anna. «Què va passar a Pompeia segons Plini el Jove». Diari La Veu del País Valencià, 03-01-2026. Arxivat de l'original el 2025-08-14. [Consulta: 21 gener 2026].
- ↑ Magazin, LH. «Elvis Presley». LH Magazin, 01-01-2025. [Consulta: 21 gener 2026].
Vegeu també
[modifica]- Audiència (mitjans de comunicació)
- Escena i rereescena
- Escenari i camerinos
- Pati de butaques, llotges, prosceni
