Camerino (habitació)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Camerinos)
Salta a: navegació, cerca
Camerino

Un camerino[1] o vestuari és una petita cambra o habitació on els intèrprets a les arts escèniques es preparen per a sortir a escena i esperen en els moments que no surten a l'escenari. L'anomenada zona de camerinos és la part d'un teatre o sala d'espectacles privada, a la qual no té accés el públic. Sol ser el lloc de trobada per a intercanviar comentaris i opinions de tots els participants, després de l'espectacle.

Aquest espai, fora de l'espai públic, sol tenir taules i cadires o bancs, un sistema de comunicació amb l'escenari, algun sistema per a guardar la roba i els accessoris, algun mirall ben il·luminat, normalment també un de cos sencer, un lavabo i una pica. Els miralls solen tenir il·luminació zenital i lateral, per ambdós costats, per a evitar ombres. També pot haver una petita nevera o algun lloc per a guardar menjar, una cafetera, un telèfon o connexió wifi.

Etimologia[modifica]

Detall d'un camerino

La paraula "camerino" en català és un italianisme que literalment significa "petita cambra" i que indicava el vestuari als teatres ala italiana. En el sector de les arts escèniques de vegades es conserva el nom italià per tradició, tot i que també s'usa "vestuari". "Camerino" s'entén com un vestuari específic pels intèrprets (actors, ballarins, cantants, músics, etc.) a les arts escèniques i audiovisuals.

Escenes de camerino[modifica]

Ballarines al seu camerino, any 1960

Les "escenes de camerino" formen part del tema del "teatre dins el teatre", molt habitual al món de l'espectacle. Als camerinos, els intèrprets no només segueixen els rituals de pentinar-se, maquillatge i vestir-se, també és el seu espai per a relaxar-se i preparar el seu personatge, on potser fan l'últim assaig o repassada del text, un espai d'introspecció o de tafaneries entre ells. Primer a la literatura i les arts escèniques, i posteriorment també al cinema, ha estat escenari real i fictici de suïcidis, assassinats, amors apassionats i altres secrets. També han estat font d'inspiració per a pintors i fotògrafs.

Curiositats[modifica]

La Maria Aurèlia Capmany, que als anys 60 era una actriu de la companyia Adrià Gual que actuava regularment a teatres de la talla del Teatre Romea de Barcelona, va començar a escriure als camerinos, entre pausa i pausa de les seves actuacions. Li agradava tant que un dia li va passar el temps i es va oblidar de sortir a l'escenari, saltant-se una escena.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camerino (habitació) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Josep Anton Castellanos i Vila, Els llenguatges d'especialitat i la divulgació periodística, Universitat Autònoma de Barcelona, 2002. ISBN 9788449022647 (català)
  2. Raül-David Martinez Gili, Montserrat Palau Martí, Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula, Cossetània Edicions, 2002. ISBN 9788495684486 (català)