Raymond Barre

Raymond Barre
156è Primer Ministre de França
26 d'agost de 1976 – 21 de maig de 1981
← Jacques Chirac Pierre Mauroy →
President	Valéry Giscard d'Estaing
Vicepresident de la Comissió Europea
2 de juliol de 1967 – 30 de juny de 1970
← Sicco L. Mansholt, Robert Marjolin i Piero Malvestiti Sicco L. Mansholt i Wilhelm Haferkamp →
Comissari Europeu d'Assumptes Econòmics i Financers
2 de juliol de 1967 – 5 de gener de 1973
← Robert Marjolin Wilhelm Haferkamp →
Ministre d'Economia i Finances
27 d'agost de 1976 – 31 de març de 1978
← Jean-Pierre Fourcade René Monory →
Ministre del Comerç Exterior
12 de gener de 1976 – 25 d'agost de 1976
← Norbert Ségard André Rossi →
Alcalde de Lió
19 de juny de 1995 – 25 de març de 2001
← Michel Noir Gérard Collomb →
Dades biogràfiques
Naixement	12 d'abril de 1924 Saint -Denis (Reunió)
Mort	25 d'agost de 2007(2007-08-25) (als 83 anys) París (França)
Ocupació	economista
Partit polític	UDF
Cònjuge	Eva Hegedüs

Raymond Barre (Saint-Denis, illa de la Reunió, 1924 – París, 2007) fou un economista i polític francès de centredreta que fou Primer Ministre de França entre 1976 i 1981.

Biografia

Va néixer el 12 d'abril de 1924 a la ciutat de Saint-Denis, població situada al departament d'ultramar de l'illa de la Reunió. Va estudiar economia i ciències polítiques a La Sorbona, i posteriorment fou professor d'economia de l'Institut d'Estudis Polítics de París i des de 1963 catedràtic d'economia política de la facultat de dret de París.

President de diverses institucions culturals franceses i internacionals, ha publicat nombrosos articles i alguns llibres de tema polític. Morí el 25 d'agost de 2007 a l'hospital militar de la ciutat de París a conseqüències de problemes coronaris.

Activitat política

Política europea

Membre de la Unió per a la Democràcia Francesa (UDF) entre 1959 i 1962 fou director del gabinet del Ministeri d'Indústria i Comerç. L'any 1967 fou nomenat Comissari Europeu de la Comissió Rey pel president Charles de Gaulle, obtenint el càrrec de Vicepresident i Comissari Europeu d'Assumptes Econòmics i Financers, càrrec aquest últim que també va desenvolupar en les Comissions Malfatti i Mansholt.

Política nacional

Al seu retorn a la política francesa fou nomenat el gener de l'any 1976 Ministre de Comerç Exterior en el govern de Jacques Chirac. L'agost d'aquell mateix any fou nomenat per Valéry Giscard d'Estaing Primer Ministre de França en substitució de Jacques Chirac, ocupant així mateix la cartera d'Economia i Finances del govern. Va abandonar el Ministeri d'Economia el 1978, mantenint el càrrec de Primer Ministre fins a la derrota electoral de Giscard d'Estaing el 1981. Des del seu càrrec va desenvolupar una política econòmica d'austeritat.

Després de l'accés dels socialistes al poder entre 1981 i 1986, durant el període de 'cohabitació' de 1986-88, es mantingué al marge de l'acord de govern pres pels dos grans partits conservadors: RPR i UDF. Escollit membre de l'Assemblea Nacional francesa els anys 1988, 1993 i 1997, fou el candidat de la UDF a les presidencials franceses l'any 1988, quedant en tercera posició darrere el socialista François Mitterrand i el neo-gaullista Jacques Chirac. Fou alcalde de Lió entre 1995 i 2001, any en el qual renuncià a continuar en el càrrec.

Obres publicades

• 1950: La Période dans l'analyse économique - une approche à l'étude du temps.
• 1959: Traité d'Économie Politique.
• 1958: Le Développement économique : Analyse et Politique.
• 1973: L'homme est un animal économique.
• 1981: Une politique pour l'avenir.
• 1983: Que sais-je ? La désinflation.
• 1984: Réflexions pour demain.
• 1987: Au tournant du siècle.
• 1988: Questions de confiance.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raymond Barre

• 2000: Un goût de liberté.
• 2001: Entretiens.
• 2007: L'Expérience du pouvoir, conveses amb Jean Bothorel.

Enllaços externs

• Informació de Raymond Barre (castellà)

Precedit per: Sicco L. Mansholt, Robert Marjolin i Giuseppe Caron	Vicepresident de la Comissió Europea 1967–1970	Succeït per: Sicco L. Mansholt i Wilhelm Haferkamp
Precedit per: Robert Marjolin	Comissari Europeu d'Assumptes Econòmics i Financers 1967–1973	Succeït per: Wilhelm Haferkamp
Precedit per: Norbert Segard	Ministre de Comerç Exterior 1976	Succeït per: André Rossi
Precedit per: Jacques Chirac	Primer Ministre de França 1976–1981	Succeït per: Pierre Mauroy
Precedit per: Jean-Pierre-Fourcade	Ministre d'Economia i Finances 1976–1978	Succeït per: René Monory
Precedit per: Michel Noir	Alcalde de Lió 1995–2001	Succeït per: Gérard Collomb