Vés al contingut

Alberto Fujimori

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlberto Fujimori
Imatge
(1991) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Alberto Kenya Fujimori Inomoto Modifica el valor a Wikidata
26 juliol 1938 Modifica el valor a Wikidata
Miraflores (Perú) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 setembre 2024 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
San Borja (Perú) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de llengua Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanta María de Huachipa Modifica el valor a Wikidata
62è President de la República del Perú
28 juliol 1990 – 21 novembre 2000
← Alan García Pérez – Valentín Paniagua Corazao → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Wisconsin-Milwaukee - matemàtiques (–1969)
Col·legi Nacional Alfonso Ugarte
Universitat Nacional Agrària La Molina
Universitat d'Estrasburg - física Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, escriptor, professor universitari, enginyer agrònom, presentador de televisió Modifica el valor a Wikidata
PartitForça Popular (2024–2024)
Nou partit del poble (2007–2013)
Aliança pel Futur (2005–2010)
Perú 2000 (1999–2001)
Sí Cumple (1998–2010)
Cambio 90 (1990–1998)
Nueva Mayoría Modifica el valor a Wikidata
Altres
CònjugeSatomi Kataoka (2006–2024), mort de la persona
Susana Higuchi (1974–1995), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsHiro Alberto Fujimori
 () Susana Higuchi
Keiko Fujimori
 () Susana Higuchi
Kenji Fujimori
 () Susana Higuchi Modifica el valor a Wikidata
ParesNaoichi Fujimori Modifica el valor a Wikidata  i Mutsue Inomoto Fujimori Modifica el valor a Wikidata
Condemnat permalversació
suborn
Peculatus
assassinat (2009)
crim contra la humanitat (2009)
segrest (2009)
Usurpation of public functions (en) Tradueix (2017) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc webalberto.fujimori.pe Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2127200 TMDB (persona): 106957 FilmAffinity (persona): 979690466
Facebook: AlbertoFujimoriF X: AlbertoFujimori TikTok: alberto.fujimori.pe Modifica el valor a Wikidata

Alberto Fujimori (en japonès: Ken'ya Fujimori (藤森 謙也, Fujimori Ken'ya)) (Lima, 26 de juliol de 1938 — Lima, 11 de setembre de 2024)[1] va ser un enginyer agrònom, físic, matemàtic i polític peruano-japonès. Va ser president del Perú des del 28 de juliol de 1990 fins al 17 de novembre de 2000. Va ser la segona persona d'ascendència asiàtica que va esdevenir cap d'estat d'un país d'Amèrica del Sud, després que Arthur Chung fos president de Guyana.

Alberto Fujimori va fundar quatre agrupacions polítiques: el moviment Cambio 90, el partit Nueva Mayoría, l'aliança Perú 2000 i el moviment Vamos Vecino i Sí cumple. Un important col·laborador seu va ser Vladimiro Montesinos, que va sotmetre els mitjans de comunicació a un fort control. Precisament el mateix Montesinos va aparèixer en diversos vídeos en què subornava a membres d'altres partits per tal que donessin suport a Fujimori i va causar la seva dimissió.[2]

Biografia

[modifica]

Alberto Fujimori va néixer a Miraflores, un districte de Lima en 1938. El seu pare era Naoichi Fujimori (de naixement Minami), que va ser adoptat per un parent sense fills, i a seva mare era Mutsue Inomoto. Tots dos eren originaris de Kumamoto, Japó i van emigrar al Perú el 1934. Fujimori va obtenir la seva educació primària al Colegio Nuestra Señora de la Merced i l'escola La Rectora. Els pares de Fujimori eren budistes, però ell es va batejar i viure com a catòlic. El 1956, Fujimori es va graduar a l'escola Alfonso Ugarte a Lima.

Fujimori va cursar llicenciatura en enginyeria agrícola a la Universidad Nacional Agraria La Molina el 1957, graduant-se el primer de la seva promoció el 1961. Va donar classe de matemàtiques breument a la universitat abans de continuar els seus estudis de física a la Universitat d'Estrasburg a França. El 1969 va obtenir un màster en matemàtiques a la Universitat de Wisconsin-Milwaukee gràcies a una beca de la Fundació Ford.[3]

El 1974 es va casar amb Susana Higuchi, també japonesa peruana. Van tenir quatre fills, entre ells una filla, Keiko, i un fill, Kenji, que van seguir els seus passos en la política i tots dos van ser elegits al Congrés.

En reconeixement dels seus èxits acadèmics, la facultat de ciències de la Universitat Nacional Agrària va oferir a Fujimori el deganat i el 1984 el va nomenar rectorat de la universitat, que va ocupar fins al 1989. El 1987, Fujimori també va esdevenir president de l'Assemblea Nacional Rectors d'Universitat, càrrec que va ocupar dues vegades.[3] També va presentar un programa de televisió anomenat Concertando de 1988 a 1989, a la cadena estatal peruana de televisió. El 1989 va fundar el partit Cambio 90.[4]

Eleccions de 1990

[modifica]

Les eleccions generals peruanes de 1990 es van dur a terme durant la pitjor crisi econòmica en la història del Perú amb recessió econòmica, descens del consum, retall de la despesa pública, suspensió de gran part del pagament del deute extern, devaluació de la moneda,[5] i una insòlita hiperinflació,[6] el retorn de la violència política de Sendero Luminoso i el Moviment Revolucionari Túpac Amaru, i per diversos actes de corrupció que implicaven a gent del govern d'Alan García que van repercutir en un gran descontentament social.

A la primera volta de les eleccions d'abril de 1990, Fujimori, encapçalant la llista de Cambio 90 va obtenir el 29,9 % dels vots i va passar a la segona volta contra Mario Vargas Llosa, que liderava el Front Democràtic. El 10 de juny de 1990, Fujimori va derrotar Vargas Llosa en la segona volta amb el 62,40% dels vots.[7]

President del Perú

[modifica]
Alberto Fujimori, president peruà entre 1990 i 2000

El govern de Fujimori va iniciar el 28 de juliol de 1990.[8] Després d'assumir el poder, Fujimori va abandonar la plataforma econòmica de la seva campanya i va adoptar polítiques neoliberals més agressives que les que havia proposat el seu competidor.[9] Per enfrontar la crisi econòmica i la hiperinflació, Fujimori va aplicar l'anomenat fujishock, seguint les directives del Fons Monetari Internacional.[10] En l'aspecte polític, va desenvolupar un discurs contra els partits polítics anomenats “tradicionals”, als quals va culpar de la mala situació del país.[11]

En 1992 Sendero Luminoso va dur a terme una ofensiva que pretenia la destrucció de l'Estat i la captura definitiva del poder amb una escalada sense precedents d'accions armades que entre gener i el 16 de juliol de 1992 va fer esclatar 37 cotxes bomba a Lima deixant 50 morts,[12] i l'execució de María Elena Moyano, una coneguda organitzadora comunitària a Villa El Salvador, un enorme barri marginal a Lima.[13]

Autocop d'estat

[modifica]

Enmig de denúncies de corrupció contra membres dels parents presidencials, el 5 d'abril de 1992, va encapçalar un cop d'Estat anomenat l'autocop de 1992 amb suport de les Forces Armades,[14] mitjançant el qual va dissoldre el Congrés i va intervenir al Poder Judicial. Després va convocar un Congrés constituent, que va promulgar la Constitució del 1993.[15]

Durant el seu govern es realitza la captura del líder de Sendero Luminoso Abimael Guzmán el 12 de setembre de 1992,[16] resultat d'una gran tasca de seguiment realitzada per la DINCOTE (Direcció Nacional contra el Terrorisme).[17] A més, Fujimori va aplicar reformes liberals a l'economia que van plantar els fonaments necessaris per a la recuperació de la malmesa economia peruana i la seva ulterior enlairament,[18] va augmentar la prevenció del tràfic de drogues per apaivagar el govern dels Estats Units, i es va aplicar un control dels mitjans de comunicació projectant un ambient d'autocensura.

El territori en disputa en la Guerra del Cenepa

Entre gener i febrer de 1995 el Perú i Equador es van enfrontar novament en la Guerra del Cenepa, un territori sense demarcar fins que el 17 de febrer de 1995 es va signar la declaració d'Itamaraty,[19] que va proporcionar un marc per establir un alto el foc i la desmobilització i per resoldre els desacords restants i els països garants del Protocol de Rio de Janeiro van decidir intervenir, concloent oficialment les hostilitats el 28 de febrer.[20]

Eleccions de 1995

[modifica]

Alberto Fujimori va aconseguir novament la Presidència del Perú, i va obtenir majoria absoluta al Congrés en imposar-se el 9 d'abril a la primera volta de les eleccions generals peruanes de 1995 amb el 53% dels vots emesos i el 64,43% dels vots vàlids, quedant a molta distància Javier Pérez de Cuéllar amb el 21,5% dels vots.[21] En juliol de 1995 va aprovar una llei d'amnistia total a militars i policies implicats en violacions de drets humans durant la lluita contra Sendero Luminoso i Moviment Revolucionari Túpac Amaru (MRTA) des de maig de 1980.[22]

Entre 1995 i 2000 Fujimori ordenà l'esterilització involuntària de les dones d'ètnies natives. En total foren esterilitzades 331.600 dones.[23]

Durant el seu govern, a partir de l'Operació Chavín de Huántar de 1997 començaria la desarticulació gairebé total del MRTA.[24] Des de llavors i fins a l'actualitat les seves activitats són mínimes.

Eleccions de 2000

[modifica]

A les eleccions generals peruanes de 2000, Fujimori es va presentar per tercera vegada consecutiva com a candidat presidencial. A la primera volta realitzada el 9 d'abril, Fujimori va obtenir el 49,8 % dels vots davant del 40,3 % aconseguit per l'economista Alejandro Toledo del partit Perú Possible, que va decidir no anar a la segona volta cridant la població a votar en blanc[25] i Fujimori es va presentar en solitari a la segona volta el 28 de maig. L'oposició va intentar evitar la juramentació de Fujimori el 28 de juliol, però no va aconseguir el seu objectiu.[26] Durant la protesta, es va incendiar una seu del Banc de la Nació a Lima, morint-hi sis empleats.[27]

Dimissió i exili

[modifica]

El 14 de setembre de 2000, es va difondre un vídeo on es mostrava Vladimiro Montesinos entregant 15.000 dòlars al congressista de l'oposició Alberto Kouri, perquè es passés a les files del fujimorisme. També es va saber de l'existència de més vídeos d'altres congressistes d'oposició i empresaris subornats perquè afavorissin el Govern precipitant la caiguda del règim. L'escàndol va fer que Fujimori escurcés el seu mandat, convocant eleccions anticipades.[2] Aprofitant l'assistència a la cimera de l'organització Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic a Brunei, va anar al Japó, des d'on dimití el 21 de novembre com a president via fax.[2] El Congrés de la República decidí declarar vacant la presidència de la República, adduint «incapacitat moral» i l'inhabilità per exercir qualsevol càrrec públic en un període de deu anys.[28]

A principis d'octubre del 2001 Alejandro Toledo va anunciar la revisió pel Govern dels balanços econòmics de l'Administració de Fujimori els havia maquillat, estimant el dèficit públic real en 2.000 milions de sols (571 milions de dòlars) en lloc de 1.000 milions i un creixement anual del PIB els darrers anys de l'1,9% en lloc del 3,9%.[29]

Problemes amb la justícia

[modifica]

Després de dimitir va viure autoexiliat entre Japó, aprofitant la seva nacionalitat japonesa com a paraigua per evitar l'extradició sol·licitada pel Perú el 2003,[2] i el 7 de novembre de 2005, durant una visita a Xile, fou detingut.[2] Poc després va començar el procés d'extradició al Perú, fins que el 21 de setembre de 2007 la Cort Suprema de Xile en va donar el vistiplau.

Violació dels drets humans

[modifica]

El 7 d'abril de 2009 va ser condemnat a 25 anys de presó per un tribunal per crims de terrorisme d'estat durant el seu govern. El tribunal penal especial presidit per César San Martín va considerar com a fets provats que Fujimori va encobrir com a mínim 25 dels 50 assassinats per part de militars que formaven el grup Colina produïts entre 1991 i 1992, a més dels segrestos de l'empresari Samuel Dyer i el periodista Gustavo Gorriti.[30]

Ronald Alex Gamarra Herrera va tenir un important paper —com a advocat defensor dels familiars de les víctimes— en la condemna per 25 anys contra Alberto Fujimori per delictes de lesa humanitat.[31]

Corrupció

[modifica]

El 21 de juliol de 2009, la Cort Suprema del Perú el va condemnar a set anys i mig de presó per haver lliurat quinze milions de dòlars provinents de fons públics al seu antic assessor Vladimiro Montesinos, per tal d'evitar que donés un cop d'Estat. Addicionalment, fou condemnat al pagament d'un milió de dòlars i dos anys i deu mesos d'inhabilitació de funcions públiques, en concepte d'indemnització a l'Estat.[32]

Suborn i espionatge

[modifica]

El 30 de setembre de 2009, va ser condemnat per suborn i espionatge telefònic a membres de l'oposició, després d'haver admès la culpabilitat.[33]

Indult

[modifica]

En desembre de 2017 Fujimori fou indultat pel president del país, Pedro Pablo Kuczynski, com a intercanvi perquè el sector fujimorista votara a favor d'investir-lo president al Congrés del Perú,[23] però el 3 d'octubre de 2018 el Poder Judicial va anul·lar l'indult i dictar ordres d'ubicació i captura contra l'expresident.[34]

Mort

[modifica]

Alberto Fujimori va morir a Lima l'11 de setembre de 2024 a causa d'un càncer de llengua.[35]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Mor l'expresident peruà Alberto Fujimori als 86 anys». Al Dia, 12-09-2024. [Consulta: 12 setembre 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «La huida de Fujimori duró 81 meses» (en castellà). El Periódico, 22-09-2007. [Consulta: 13 setembre 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Alberto Fujimori, el ‘outsider’ que arrasó y llegó a Palacio en 1990» (en castellà). La Razon, 14-09-2024. [Consulta: 2 febrer 2025].
  4. ↑ Domínguez, Nicanor. «Recordemos el año 1990: cómo surgió Fujimori en la primera vuelta» (en castellà). Asociación SER, 15-05-2021. [Consulta: 2 febrer 2025].
  5. ↑ «El triunfo populista de Alberto Fujimori en Perú en el año de 1990» (en castellà). InterNaciones, 11, maig-agost 2017, pàg. 86 [Consulta: 12 setembre 2024].
  6. ↑ «La hiperinflación de Alan García 1985-1990» (en castellà). BCRP. Arxivat de l'original el 6 d'octubre 2006. [Consulta: 18 setembre 2010].
  7. ↑ «¿Cuál fue el resultado de los procesos de segunda vuelta desde 1990?» (en castellà). RPP, 01-06-2016. [Consulta: 22 setembre 2024].
  8. ↑ «Hoy 28 de Julio de 1990 Alberto Fujimori asume el cargo de presidente» (en castellà). Efemerides Pedro Beltran. Arxivat de l'original el 2022-11-28. [Consulta: 5 agost 2022].
  9. ↑ Gouge, Thomas. Exodus from Capitalism : the end of inflation and debt (en anglès). iUniverse, Inc, 2003, p. 363. ISBN 9780595265657. OCLC 62126709. 
  10. ↑ «"Que Dios nos ayude": el "Fujishock" en Perú» (en castellà), 25-01-2022. Arxivat de l'original el 2022-06-21. [Consulta: 5 agost 2022].
  11. ↑ «"Fujimori desperdició oportunidad de consolidar la democracia"» (en castellà). Ppulegal. Arxivat de l'original el 2022-07-08. [Consulta: 5 agost 2022].
  12. ↑ Los asesinatos y lesiones graves producidos en el atentado de Tarata (1992) (en castellà). Lima: Comisión de la verdad y reconciliación, 1993, p. 661. 
  13. ↑ Burt, Jo-Marie. «The Shining Path and the Decisive Battle in Lima's Barriadas: The Case of Villa El Salvador». A: Shining and Other Paths: War and Society in Peru, 1980–1995. Durham i Londres: Steve Stern, Duke University Press, 1998, p. 291. ISBN 0-8223-2217-X. 
  14. ↑ «¿Qué sucedió el 5 de abril de 1992 en el Perú?» (en castellà). El Comercio, 06-04-2021. Arxivat de l'original el 2022-07-08. [Consulta: 5 agost 2022].
  15. ↑ «Constitución del 93: ¿cuántas modificaciones ha sufrido en casi 30 años de vigencia?» (en castellà). El Comercio, 23-05-2022. Arxivat de l'original el 2022-08-10. [Consulta: 5 agost 2022].
  16. ↑ «12 de setiembre: Captura de Abimael Guzmán, cabecilla del grupo terrorista Sendero Luminoso» (en castellà). Arxivat de l'original el 2022-07-16. [Consulta: 5 agost 2022].
  17. ↑ «Muere Abimael Guzmán, el líder del grupo guerrillero peruano Sendero Luminoso» (en castellà). BBC News Mundo. Arxivat de l'original el 2022-07-16 [Consulta: 5 agost 2022].
  18. ↑ «Alberto Fujimori » Reforma Económica» (en castellà). Arxivat de l'original el 2022-11-28. [Consulta: 5 agost 2022].
  19. ↑ «26 de Octubre, El Acta Presidencial de Brasilia.» (en castellà). AFSDP. [Consulta: 24 gener 2026].
  20. ↑ Saint John, R. B.. The Ecuador-Perú Boundary Dispute: The Road to Settlement (Boundary and Territory Briefing 3, 1). (en anglès). Durham: International Boundaries Research Unit, University of Durham, 1999. 
  21. ↑ Menéndez, Carmen. «Muere Javier Pérez de Cuéllar, el peruano que dirigió la ONU durante una década» (en castellà). Euro News, 05-03-2020. [Consulta: 22 setembre 2024].
  22. ↑ Landa Arroyo, César «Límites constitucionales de la ley de amnistía peruana» (en castellà). Revista IIDH [San José], 24, 1996, pàg. 64.65 [Consulta: 24 gener 2026].
  23. ↑ 23,0 23,1 «En libertad el dictador que se cebó contra las mujeres del Perú». eldiario.es, 26-12-2017 [Consulta: 27 desembre 2017].
  24. ↑ «U.S. Embassy in Peru Sprayed With Gunfire» (en anglès). The New York Times, 29-09-1984.
  25. ↑ «La oposición de Perú denuncia que Fujimori ejecuta un golpe en las urnas» (en castellà). El Pais, 12-04-2000. [Consulta: 17 setembre 2024].
  26. ↑ Relea, Francesc «Fujimori jura como presidente de Perú en medio de una fuerte batalla campal en Lima» (en castellà). El País [Madrid], 28-07-2000. Arxivat de l'original el 2022-08-05. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 14 agost 2022].
  27. ↑ «Estos fueron los incendios más devastadores en Lima en el siglo XXI» (en castellà). RPP, 16-11-2016. Arxivat de l'original el 2022-08-05. [Consulta: 14 agost 2022].
  28. ↑ «El Congreso inhabilita por diez años a Fujimori» (en castellà). El País, 23-02-2001. [Consulta: 1r desembre 2024].
  29. ↑ «Alejandro Toledo Manrique» (en castellà). CIDOB. [Consulta: 12 gener 2025].
  30. ↑ Bilbija, Ksenija; Payne, Leigh A.; Whitehead, Neil L. Accounting for Violence: Marketing Memory in Latin America (en anglès). Duke University Press, 2011, p.86. ISBN 0822350424. 
  31. ↑ «Equipo Nizkor - Sentencia de casación por crímenes contra la humanidad en contra del ex presidente Alberto Fujimori Fujimori.». derechos.org. [Consulta: 11 febrer 2018].
  32. ↑ «Fujimori, condemnat a set anys i mig de presó per corrupció». Vilaweb, 21-07-2009. Arxivat de l'original el 2009-07-23. [Consulta: 9 juliol 2021].
  33. ↑ «Condemnen Fujimori a sis anys de presó». Diari de Girona, 01-10-2009. [Consulta: 25 juliol 2025].
  34. ↑ «Indulto a Fujimori: la Corte Suprema de Perú anula la liberación del expresidente y ordena su captura» (en castellà). BBC Mundo, 03-10-2018. [Consulta: 2 febrer 2025].
  35. ↑ «Mor l'expresident del Perú Alberto Fujimori, condemnat per crims contra la humanitat». 324, 12-09-2024. [Consulta: 8 desembre 2024].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alberto Fujimori
  • Text de la sentència condemnatòria de Fujimori (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alberto_Fujimori&oldid=36741641»