Alberto Fujimori

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlberto Fujimori
Al Fujimori.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Alberto Kenya Fujimori Inomoto
(ja) アルベルト・フジモリ
(ja) 藤森 謙也 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Alberto Kenya Fujimori Fujimori Modifica el valor a Wikidata
28 juliol 1938 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Lima (Perú) Modifica el valor a Wikidata
Presidential Standard of Peru.svg 62è President de la República del Perú
28 juliol 1990 – 21 novembre 2000
← Alan García PérezValentín Paniagua Corazao → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Wisconsin-Milwaukee
Alfonso Ugarte School (en) Tradueix
Universitat Nacional Agrària La Molina
Universitat d'Estrasburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, enginyer agrònom, professor d'universitat i criminal Modifica el valor a Wikidata
PartitSí Cumple
Perú 2000
Aliança pel Futur
Nueva Mayoría
Cambio 90
Nou partit del poble Modifica el valor a Wikidata
Altres
CònjugeSusana Higuchi (en) Tradueix (1974–1994)
Satomi Kataoka (en) Tradueix (2006–) Modifica el valor a Wikidata
FillsKeiko Fujimori
Kenji Fujimori (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Condemnat perassassinat
segrest
suborn
crim contra la humanitat
malversació Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm2127200 Facebook: AlbertoFujimoriF Twitter: AlbertoFujimori Modifica el valor a Wikidata

Alberto Fujimori (en japonès: Ken'ya Fujimori (藤森 謙也 , Fujimori Ken'ya?)) (Lima, 1938) és un enginyer agrònom, físic, matemàtic i polític peruano-japonès. Va ser president del Perú des del 28 de juliol de 1990 fins al 17 de novembre de 2000. Va ser la segona persona d'ascendència asiàtica que va esdevenir cap d'estat d'un país d'Amèrica del Sud, després que Arthur Chung fos president de Guyana.

Alberto Fujimori fundà quatre agrupacions polítiques: el moviment Cambio 90, el partit Nueva Mayoría, l'aliança Perú 2000 i el moviment Vamos Vecino i Sí cumple. Un important col·laborador seu va ser Vladimiro Montesinos, que sotmeté els mitjans de comunicació a un fort control. Precisament el mateix Montesinos va aparèixer en diversos vídeos en què subornava a membres d'altres partits per tal que donessin suport a Fujimori.

Després de deu anys al cap del govern, a final de l'any 2000 es va veure esquitxat per escàndols de corrupció. Aprofitant un viatge a Brunei, anà al Japó, des d'on dimití com a president via fax uns dies després. El Congrés de la República decidí declarar vacant la presidència de la República, adduint «incapacitat moral» i l'inhabilità per exercir qualsevol càrrec públic en un període de deu anys.

Violació dels drets humans[modifica]

El 7 de novembre de 2005, durant una visita a Xile, fou detingut. Poc després començà el procés d'extradició al Perú, fins que el 21 de setembre de 2007 la Cort Suprema de Xile en donà el vistiplau.

El 7 d'abril de 2009 fou condemnat a 25 anys de presó per un tribunal per crims de terrorisme d'estat durant el seu govern. El tribunal penal especial presidit per César San Martín considerà com a fets provats que Fujimori encobrí com a mínim 25 dels 50 assassinats per part de militars que formaven el grup Colina produïts entre 1991 i 1992, a més dels segrestos de l'empresari Samuel Dyer i el periodista Gustavo Gorriti.[1]

Ronald Alex Gamarra Herrera va tenir un important paper —com a advocat defensor dels familiars de les víctimes— en la condemna per 25 anys contra Alberto Fujimori per delictes de lesa humanitat.[2]

Corrupció[modifica]

El 21 de juliol de 2009, la Cort Suprema del Perú el condemnà a set anys i mig de presó per haver lliurat quinze milions de dòlars provinents de fons públics al seu antic assessor Vladimiro Montesinos, per tal d'evitar que donés un cop d'Estat. Addicionalment, fou condemnat al pagament d'un milió de dòlars i dos anys i deu mesos d'inhabilitació de funcions públiques, en concepte d'indemnització a l'Estat.[3]

Suborn i espionatge[modifica]

El 30 de setembre de 2009, fou condemnat per suborn i espionatge telefònic a membres de l'oposició, després d'haver admès la culpabilitat. Just després de conèixer la sentència, Fujimori expressà la seva desconfiança amb la justícia peruana i demanà la nul·litat del procés.[4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Bilbija, Ksenija; Payne, Leigh A.; Whitehead, Neil L. Accounting for Violence: Marketing Memory in Latin America (en anglès). Duke University Press, 2011, p.86. ISBN 0822350424. 
  2. «Equipo Nizkor - Sentencia de casación por crímenes contra la humanidad en contra del ex presidente Alberto Fujimori Fujimori.». www.derechos.org. [Consulta: 11 febrer 2018].
  3. Fujimori, condemnat a set anys i mig de presó per corrupció, Vilaweb.cat, 21 de juliol 2009 (data d'accés: 21-07-09).
  4. Fujimori, condemnat a sis anys de presó per espionatge telefònic i suborn, Vilaweb.cat, 30 de setembre 2009 (data d'accés: 30-9-09).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alberto Fujimori