Alan García Pérez
 |
L'article necessita millores de traducció. |
 |
Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. |
 (2010) | |||||
| Nom original | (es) Alan García | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||
| Naixement |
(es) Alan Gabriel Ludwig García Pérez 23 maig 1949 Lima | ||||
| Mort |
17 abril 2019 (69 anys) Lima | ||||
| Causa de mort | Tret al cap | ||||
28 juliol 2006 – 28 juliol 2011 ← Alejandro Toledo – Ollanta Humala →
28 juliol 1985 – 28 juliol 1990 ← Fernando Belaúnde Terry – Alberto Fujimori → | |||||
| Dades personals | |||||
| Religió | Catolicisme | ||||
| Formació |
Universitat Complutense de Madrid Universitat Nacional Major de San Marcos Universitat de París I Panteó-Sorbona Universitat Pontifícia Catòlica de Perú | ||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | Polític, advocat i escriptor | ||||
| Partit | APRA (1996–2019) | ||||
| Família | |||||
| Cònjuge |
Carla Buscaglia Castellano  Pilar Nores de García (1978–2010) | ||||
| Fills |
Carla García Buscaglia | ||||
|
Premis | |||||
 | |||||
|
| |||||
| Lloc web | Lloc web | ||||
  | |||||
 | |||||
Alan García Pérez (Lima, 23 de maig de 1949 – Lima, 17 d'abril de 2019) va ser un sociòleg i polític peruà, president del Perú entre 1985 i 1990 i entre 2006 i 2011.[1] També fou membre de l'assemblea constituent (1978-79), diputat al Congrés (1980-85) i senador vitalici (1990-92). Des de l'any 1982 ocupà el càrrec de secretari general de l'APRA.
Biografia[modifica]
La seva primera gestió de govern es va caracteritzar per la pitjor crisi econòmica en la història del país amb una insòlita hiperinflació,[2] una volta dels atacs del terrorisme liderat per Sendero Luminoso, i per diversos actes de corrupció que implicaven a gent del règim que van repercutir en un gran descontentament social. Les diverses acusacions van provocar que el 1991 fos retirat temporalment del Senat per dur-li a terme una investigació. Després del cop d'estat de 1992 del president Alberto Fujimori, va escapar cap a Colòmbia i França adduint una persecució política cap a la seva persona.
A la caiguda del règim fujimorista, García va retornar al país per postular el 2001; no obstant això, va ser derrotat per Alejandro Toledo, durant el govern del qual (2001-06) va ser el líder de l'oposició. Va triomfar en les eleccions de 2006 en derrotar a Ollanta Humala (de la Unió pel Perú - UPP) en segona volta. El seu segon govern, s'ha caracteritzat a la data per alts índexs de corrupció[3] i sujecció al capital estranger, diverses mesures d'austeritat fracassades, la reestructuració de les relacions diplomàtiques, l'inici de grans projectes econòmics, que van provocar inestabilitat social per les protestes de comunitats andines i amazòniques contra projectes extractius.[4]
Lourdes Flores, Alejandro Toledo i Ollanta Humala encapçalen l'oposició.[5] Per a març de 2009, la seva segona gestió era aprovada aproximadament pel 24% de peruans, recuperant-se del seu nivell més baix, 19%, aconseguit al novembre de 2008.[6] El 27 de juliol de 2006, Alan García va anunciar als integrants del seu primer Consell de Ministres,[7] el qual és presidit per Jorge Del Castillo, íntim amic de García Pérez i Secretari General del Partit Aprista. Destaquen cinc dones, el més alt en la història peruana i un dels més alts a nivell d'Amèrica Llatina, a més de nombrosos independents i treballadors del règim toledista, mentre que solament set apristas integren el Consell. Amb la renúncia de Pilar Mazzetti en febrer de 2007, van quedar cinc dones i es va agregar un aprista al Gabinet. Ollanta Humala guanyà les eleccions de 2011 i el succeí com a president.[8]
Va suïcidar-se disparant-se un tret al cap quan la policia anava a detenir-lo perquè afrontés diverses acusacions de corrupció.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alan García Pérez |
- ↑ «Alan García Pérez». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ La hiperinflación de Alan García 1985-1990
- ↑ «La corrupción sale de los despachos de todos los niveles de gobierno en Perú» (en castellà). El Mundo, 9∕1∕2011. [Consulta: 17∕9∕2011].
- ↑ «La herencia de Alan García» (en castellà). El Mundo, 2011. [Consulta: 17∕9∕2011].
- ↑ «Simon pide tregua a Flores, Humala y Toledo para enfrentar crisis mundial» (en castellà). El comercio, 19∕3∕2009. [Consulta: 19∕9∕2011].
- ↑ La popularidad de Alan García alcanzó el 34% - 16 de març de 2009 - Editorial El Comercio
- ↑ Alan García y su Primer Gabinente
- ↑ «Humala guanya les eleccions al Perú per un estret marge». Vilaweb, 6∕6∕2011. [Consulta: 17∕9∕2011].
