Alan García Pérez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlan García Pérez
Alan García presidente del Perú.jpg
(2010)
Nom original (es) Alan García
Biografia
Naixement (es) Alan Gabriel Ludwig García Pérez
23 maig 1949
Lima
Mort 17 abril 2019 (69 anys)
Lima
Causa de mort Tret al cap
Presidential Standard of Peru.svg 64è President de la República del Perú 

28 juliol 2006 – 28 juliol 2011
← Alejandro ToledoOllanta Humala →
Presidential Standard of Peru.svg 61è President de la República del Perú 

28 juliol 1985 – 28 juliol 1990
← Fernando Belaúnde TerryAlberto Fujimori →
Dades personals
Religió Catolicisme
Educació Universitat Complutense de Madrid
Universitat Nacional Major de San Marcos
Universitat de París I Panteó-Sorbona
Universitat Pontifícia Catòlica de Perú
Activitat
Ocupació Polític, advocat i escriptor
Partit polític APRA (1996–2019)
Família
Cònjuge Carla Buscaglia Castellano Tradueix
Pilar Nores de García (1978–2010)
Fills Carla García Buscaglia Tradueix
Premis
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: alangarciaperu Twitter: AlanGarciaPeru
Modifica les dades a Wikidata

Alan García Pérez (Lima, 23 de maig de 1949Lima, 17 d'abril de 2019) va ser un sociòleg i polític peruà, president del Perú entre 1985 i 1990 i entre 2006 i 2011.[1] També fou membre de l'assemblea constituent (1978-79), diputat al Congrés (1980-85) i senador vitalici (1990-92). Des de l'any 1982 ocupà el càrrec de secretari general de l'APRA.

Biografia[modifica]

La seva primera gestió de govern es va caracteritzar per la pitjor crisi econòmica en la història del país amb una insòlita hiperinflació,[2] una volta dels atacs del terrorisme liderat per Sendero Luminoso, i per diversos actes de corrupció que implicaven a gent del règim que van repercutir en un gran descontentament social. Les diverses acusacions van provocar que el 1991 fos retirat temporalment del Senat per dur-li a terme una investigació. Després del cop d'estat de 1992 del president Alberto Fujimori, va escapar cap a Colòmbia i França adduint una persecució política cap a la seva persona.

A la caiguda del règim fujimorista, García va retornar al país per postular el 2001; no obstant això, va ser derrotat per Alejandro Toledo, durant el govern del qual (2001-06) va ser el líder de l'oposició. Va triomfar en les eleccions de 2006 en derrotar a Ollanta Humala (de la Unió pel Perú - UPP) en segona volta. El seu segon govern, s'ha caracteritzat a la data per alts índexs de corrupció[3] i sujecció al capital estranger, diverses mesures d'austeritat fracassades, la reestructuració de les relacions diplomàtiques, l'inici de grans projectes econòmics, que van provocar inestabilitat social per les protestes de comunitats andines i amazòniques contra projectes extractius.[4]

Lourdes Flores, Alejandro Toledo i Ollanta Humala encapçalen l'oposició.[5] Per a març de 2009, la seva segona gestió era aprovada aproximadament pel 24% de peruans, recuperant-se del seu nivell més baix, 19%, aconseguit al novembre de 2008.[6] El 27 de juliol de 2006, Alan García va anunciar als integrants del seu primer Consell de Ministres,[7] el qual és presidit per Jorge Del Castillo, íntim amic de García Pérez i Secretari General del Partit Aprista. Destaquen cinc dones, el més alt en la història peruana i un dels més alts a nivell d'Amèrica Llatina, a més de nombrosos independents i treballadors del règim toledista, mentre que solament set apristas integren el Consell. Amb la renúncia de Pilar Mazzetti en febrer de 2007, van quedar cinc dones i es va agregar un aprista al Gabinet. Ollanta Humala guanyà les eleccions de 2011 i el succeí com a president.[8]

Va suïcidar-se disparant-se un tret al cap quan la policia anava a detenir-lo perquè afrontés diverses acusacions de corrupció.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alan García Pérez Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Alan García Pérez». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. La hiperinflación de Alan García 1985-1990
  3. «La corrupción sale de los despachos de todos los niveles de gobierno en Perú» (en castellà). El Mundo, 9∕1∕2011. [Consulta: 17∕9∕2011].
  4. «La herencia de Alan García» (en castellà). El Mundo, 2011. [Consulta: 17∕9∕2011].
  5. «Simon pide tregua a Flores, Humala y Toledo para enfrentar crisis mundial» (en castellà). El comercio, 19∕3∕2009. [Consulta: 19∕9∕2011].
  6. La popularidad de Alan García alcanzó el 34% - 16 de març de 2009 - Editorial El Comercio
  7. Alan García y su Primer Gabinente
  8. «Humala guanya les eleccions al Perú per un estret marge». Vilaweb, 6∕6∕2011. [Consulta: 17∕9∕2011].