Alan García Pérez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlan García Pérez
Alan García presidente del Perú.jpg
(2010) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Alan García Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Alan Gabriel Ludwig García Pérez Modifica el valor a Wikidata
23 maig 1949 Modifica el valor a Wikidata
Lima (Perú) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 abril 2019 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Lima (Perú) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Tret al cap Modifica el valor a Wikidata)
Presidential Standard of Peru.svg 64è President de la República del Perú
28 juliol 2006 – 28 juliol 2011
← Alejandro ToledoOllanta Humala →
Presidential Standard of Peru.svg 61è President de la República del Perú
28 juliol 1985 – 28 juliol 1990
← Fernando Belaúnde TerryAlberto Fujimori → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Universitat Nacional Major de San Marcos
Universitat de París I Panteó-Sorbona
Universitat Pontifícia Catòlica de Perú Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, advocat i escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitAPRA Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCarla Buscaglia Castellano (en) Tradueix
Pilar Nores de García (1978–2010) Modifica el valor a Wikidata
FillsCarla García Buscaglia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
17 abril 2019suicide de Alan Garcia (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Firmaalangarcia.jpg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webalanperu.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: alangarciaperu Twitter: AlanGarciaPeru Modifica els identificadors a Wikidata

Alan García Pérez (Lima, 23 de maig de 1949Lima, 17 d'abril de 2019) va ser un sociòleg i polític peruà, president del Perú entre 1985 i 1990 i entre 2006 i 2011.[1] També fou membre de l'assemblea constituent (1978-79), diputat al Congrés (1980-85) i senador vitalici (1990-92). Des de l'any 1982 ocupà el càrrec de secretari general de l'APRA.

Biografia[modifica]

La seva primera gestió de govern es va caracteritzar per la pitjor crisi econòmica en la història del país amb una insòlita hiperinflació,[2] una volta dels atacs del terrorisme liderat per Sendero Luminoso, i per diversos actes de corrupció que implicaven a gent del règim que van repercutir en un gran descontentament social. Les diverses acusacions van provocar que el 1991 fos retirat temporalment del Senat per dur-li a terme una investigació. Després del cop d'estat de 1992 del president Alberto Fujimori, va escapar cap a Colòmbia i França adduint una persecució política cap a la seva persona.

A la caiguda del règim fujimorista, García va retornar al país per postular el 2001; no obstant això, va ser derrotat per Alejandro Toledo, durant el govern del qual (2001-06) va ser el líder de l'oposició. Va triomfar en les eleccions de 2006 en derrotar a Ollanta Humala (de la Unió pel Perú - UPP) en segona volta. El seu segon govern, s'ha caracteritzat a la data per alts índexs de corrupció[3] i sujecció al capital estranger, diverses mesures d'austeritat fracassades, la reestructuració de les relacions diplomàtiques, l'inici de grans projectes econòmics, que van provocar inestabilitat social per les protestes de comunitats andines i amazòniques contra projectes extractius.[4]

Lourdes Flores, Alejandro Toledo i Ollanta Humala encapçalen l'oposició.[5] Per a març de 2009, la seva segona gestió era aprovada aproximadament pel 24% de peruans, recuperant-se del seu nivell més baix, 19%, aconseguit al novembre de 2008.[6] El 27 de juliol de 2006, Alan García va anunciar als integrants del seu primer Consell de Ministres,[7] el qual és presidit per Jorge Del Castillo, íntim amic de García Pérez i Secretari General del Partit Aprista. Destaquen cinc dones, el més alt en la història peruana i un dels més alts a nivell d'Amèrica Llatina, a més de nombrosos independents i treballadors del règim toledista, mentre que solament set apristas integren el Consell. Amb la renúncia de Pilar Mazzetti en febrer de 2007, van quedar cinc dones i es va agregar un aprista al Gabinet. Ollanta Humala guanyà les eleccions de 2011 i el succeí com a president.[8]

Va suïcidar-se disparant-se un tret al cap quan la policia anava a detenir-lo perquè afrontés diverses acusacions de corrupció.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alan García Pérez
  1. «Alan García Pérez». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. La hiperinflación de Alan García 1985-1990
  3. «La corrupción sale de los despachos de todos los niveles de gobierno en Perú» (en castellà). El Mundo, 9∕1∕2011. [Consulta: 17∕9∕2011].
  4. «La herencia de Alan García» (en castellà). El Mundo, 2011. [Consulta: 17∕9∕2011].
  5. «Simon pide tregua a Flores, Humala y Toledo para enfrentar crisis mundial» (en castellà). El comercio, 19∕3∕2009. [Consulta: 19∕9∕2011].
  6. La popularidad de Alan García alcanzó el 34% - 16 de març de 2009 - Editorial El Comercio
  7. Alan García y su Primer Gabinente
  8. «Humala guanya les eleccions al Perú per un estret marge». Vilaweb, 6∕6∕2011. [Consulta: 17∕9∕2011].