Infart cerebral

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaInfart cerebral
Infarction.svg
Tall del cervell obtinguda mitjançant una tomografia computada que mostra un infart cerebral de l'hemisferi dret (costat esquerre de la imatge).
Tipus infart del cervell
Especialitat neurologia
Medicació
Classificació
CIM-10 I63
CIM-9 433 a 435
Recursos externs
OMIM 601367
DiseasesDB 2247
MedlinePlus 000726
eMedicine neuro/9 emerg/558emerg/557pmr/187
MeSH D020521
UMLS CUI C0007785 i C0007785
DOID DOID:3526 i DOID:3526
Modifica les dades a Wikidata

Un infart cerebral és un tipus d'accident vascular cerebral en què hi ha una lesió del parènquima cerebral, cerebel·lós o del tronc de l'encèfal que causa un dèficit neurològic derivat d'una disminució rellevant del flux sanguini en aquestes estructures del sistema nerviós central. Hi ha dues grans categories d'AVC: ictus isquèmic i ictus hemorràgic.[1] En qualsevol dels dos casos el flux sanguini del cervell resta interromput, es produeix una isquèmia cerebral i les cèl·lules cerebrals moren per manca d'oxigen.[2][3]

La major part d'AVCs es produeixen en el territori irrigat per l'artèria cerebral mitjana, a causa de les seves dimensions i al fet que el flux hemàtic directe provinent de l'artèria caròtide interna afavoreix el pas d'elements tromboembòlics.[4] De vegades, les exploracions amb tomografia computada fetes les primeres hores després de l'inici de l'AVC no mostren bé les característiques de la lesió.[5] Avui en dia, el mètode radiològic més utilitzat per a diagnosticar i controlar evolutivament els AVCs és la ressonància magnètica funcional.[6] S'accepta que la presència de zones d'hipodensitat en la TC i d'hiperintensitat en la RM és un signe de dany isquèmic cerebral no reversible.[7] En casos d'ictus provocats per una oclusió de vasos cerebrals tributària de trombectomia és recomanable d'efectuar una angio-TC avaluada per experts.[8] L'angio-TC multifàsica és especialment útil i no ha de menester d'un postprocessat matemàtic complex.[9]

Tipus[modifica]

Ictus isquèmic[modifica]

L'ictus isquèmic és el més freqüent (entre un 80-85% dels ictus) i es produeix per per l'oclusió d'una artèria cerebral. Això, provoca una disminució del flux sanguini de l'àrea irrigada per l'artèria i per tant una lesió parcial o total del parènquima cerebral corresponent.[10] Els AVCs isquèmics són lesions complexes i heterogènies, atès que molts factors poden modificar les seves característiques i/o conseqüències: la duració i gravetat de la isquèmia, la presència o l'absència de sistemes vasculars col·laterals funcionants i d'una correcta o no pressió arterial sistèmica i l'etiologia i localització de l'infart cerebral. També, és clar, tenen influència l'edat, el sexe, les possibles malalties concurrents multimedicades i els aspectes genètics. Als EUA, durant els darrers anys s'ha apreciat un increment de les patologies de base relacionades amb la gènesi d'ictus isquèmics i la coexistència d'una més nombrosa quantitat d'elles en els nous casos, essent la dislipèmia l'afecció de major augment en tots els grups estudiats.[11] En rigor, un ictus isquèmic no és simplement una patologia neurològica, és la manifestació d'un o més problemes sistèmics (arterioesclerosi, inflamació o infecció) que poden provocar, tanmateix, infarts a altres òrgans del cos (un infart de miocardi, per exemple).[12] Una conseqüència greu dels grans AVCs isquèmics és l'edema cerebral, un fenomen relacionat amb determinats canvis d'autoregulació i de l'augment de la pressió intravascular a l'encèfal.[13]

Un 5-10% dels ictus d'aquest grup són infarts fronterers. És a dir, lesions isquèmiques en els marges de territoris limítrofs irrigats per dues artèries cerebrals importants. Per exemple, la cerebral anterior i la cerebral mitjana, o la mitjana i la cerebral posterior. També es produeixen entre els territoris de les artèries cerebel·loses majors. Dites zones són especialment sensibles als canvis hipoperfusionals. Per això, bona part d'aquestes lesions es deriva d'una caiguda sobtada i intensa de la pressió sistèmica, sovint en el context d'un xoc.[14] L'ictus de pitjor pronòstic és el produït per l'oclusió complerta de l'artèria cerebral mitjana, puix que afecta la major part (o la totalitat, inclús) d'un hemisferi. Provoca una mortalitat altíssima i per això és anomenat 'infart cerebral maligne', sense cap connotació neoplàsica. L'avaluació d'un conjunt de paràmetres radiològics i clínics ajuda a establir les possibles opcions de tractament; les quals poden tenir un alt risc quirúrgic, difícil d'assumir en altres modalitats d'ictus.[15][16]

L'hemodinàmia de les diferents zones del cervell pot presentar múltiples alteracions d'origen patològic; de vegades, però, es deuen a variacions anatòmiques arterials que poden objectivar-se amb tècniques de marcatge vascular. Dites variacions poden alterar la gravetat d'un AVC.[17] Alguns investigadors tempten de crear models predictius del curs dels infarts cerebrals isquèmics, segons el seu volum i patró de creixement espacial, aplicant mètodes d'anàlisi basats en les xarxes neuronals artificials.[18] Hom ha demostrat també que factors no vasculars, com ara diferències genètiques naturals en les seqüències de l'alfa-1 integrina[19] o modificacions en l'expressió al·lèlica del receptor de la interleucina-21,[20] juguen un paper important en la regulació del volum de dany isquèmic cerebral

Un 25% dels ictus isquèmics són infarts lacunars. Aquestes lesions tenen pocs mil·límetres de diàmetre i es produeixen per l'oclusió de les petites artèries perforants del cervell o del tronc (vasos amb una llum de 0,1-0,5 mm). La major part es localitza a regions encefàliques profundes (ganglis basals, tàlem o substància blanca). Moltes vegades el seu origen és un problema cardíac,[21] encara que poden tenir etiologies molt diferents. La hiperhomocisteïnèmia tendeix a provocar infarts lacunars als ganglis basals, mentre que l'estenosi carotídia greu els origina predominantment a la substància blanca profunda.[22] S'observen en diverses demències vasculars, com la malaltia de Binswanger,[23] i poden ser la primera manifestació d'una arteriopatia cerebral autosòmica dominant amb infarts subcorticals i leucoencefalopatia.[24] Aquesta angiopatia hereditària, no arterioescleròtica i no amiloide, originada per una mutació del gen NOTCH3, afecta a individus relativament joves sense especials factors de risc vascular. Les artèries afectades per la malaltia presenten degeneració i pèrdua progressiva de les cèl·lules musculars llises de la seva capa mitjana, amb hialinització i engruiximent fibrós de la paret del vas. Aquests canvis provoquen un flux sanguini reduït que causa lesions isquèmiques metacròniques multifocals cerebrals (accidents isquèmics transitoris i infarts de repetició), quasi sempre acompanyades de migranya amb aura, alteracions conductuals i dèficits motors.[25] Eventualment, els infarts lacunars simptomàtics sorgeixen en el context d'una síndrome d'encefalopatia posterior reversible d'etiologia hipertensiva.[26] Alguns infarts que afecten el tàlem provoquen trastorns del moviment molt singulars (anomenats en anglès startle syndrome) comparables als d'una hiperexplexia de naturalesa no congènita.[27]

Els infarts per embòlies càlciques són rars. Poden ser espontanis i derivats d'una malaltia arterioescleròtica greu carotídia, de la crossa aòrtica i/o de les vàlvules cardíaques[28] o subsegüents a intervencions quirúrgiques cardiovasculars. Són petits (2–3 mm de diàmetre, per regla general) i és fàcil confondre'ls en una avaluació radiològica inicial amb calcificacions de la paret de les arterioles cerebrals o hemorràgies intraparenquimatoses d'escàs calibre.[29]

Les persones immunodeprimides sofreixen sovint infarts cerebrals d'origen sèptic relacionats amb infeccions oportunistes, encara que també es poden presentar en individus immunocompetents. Els germens causals són moltíssims. La literatura mèdica recull alguns casos d'infarts difusos derivats de la disseminació de larves del paràsit Strongyloides stercoralis dintre de la microvasculatura del cervell.[30] Els nematodes del gènere Toxocara, sigui per invasió parenquimatosa directa amb la subseqüent hipereosinofília focal o per oclusió vascular, poden provocar infarts cerebrals múltiples.[31] Excepcionalment s'han descrit infarts cerebel·losos i cerebrals secundaris a l'embolització d'una hidatidosi cardíaca[32] o a un xoc anafilàctic per ruptura d'un quist hidatídic hepàtic.[33] Els virus que generen vasculopaties, com ara el VIH, el VVZ o el CMV, provoquen amb certa freqüència aquesta mena d'infarts.[34] La tuberculosi i la malària cerebral (falcípara) poden generar infarts isquèmics i també hemorràgics.[35] La leptospirosi amb compromís del SNC indueix canvis d'arteritis intracraneal que, incidentalment, donen lloc a infarts d'importància variable.[36] El patogen zoonòtic Anaplasma phagocytophilum és una causa insòlita d'infarts als ganglis basals cerebrals.[37]

La neurosífilis (una de les formes de presentació clínica de la sífilis)[38] origina freqüentment infarts cerebrals recurrents en individus joves,[39] adesiara per trombosi de l'artèria basilar en pacients VIH-negatius.[40]

La malaltia de Chagas és una font infecciosa indirecta d'ictus isquèmics. Sovint, el paràsit provoca una miocardiopatia amb dilatació biventricular, insuficiència cardíaca congestiva i arrítmies. Això afavoreix la gènesi de tromboèmbols que oclouen els vasos cerebrals i ocasionen els conseqüents infarts.[41] En malalts epilèptics afectes de cisticercosi subaracnoïdal no es infreqüent l'aparició d'infarts isquèmics.[42] En casos de borreliosi amb compromís del SNC es poden produir infarts subsegüents a l'oclusió de vasos cerebrals[43] causada per la vasculitis inflamatòria pròpia d'aquesta infecció espiroquetal.[44] De forma similar, es creu que els infarts cerebrals que es produeixen durant les infeccions persistents per Bartonella henselae són conseqüència de l'especial tropisme per l'endoteli vascular que té aquest bacteri.[45]

S'han registrat alguns casos d'ictus isquèmics subsegüents a picades de vespes o abelles. Els mecanismes patogènics d'aquests peculiars ictus no estan clarament definits, però diversos autors opinen que poden formar part d'un fenomen anafilàctic.[46]

Els infarts isquèmics arterials perinatals (ocorreguts entre les 28 setmanes d'edat gestacional i els 28 dies de vida postnatal) tenen una etiologia molt diversa: alteracions placentàries, complicacions obstètriques, defectes cardíacs, policitèmia primària o secundària, trombofília,[47] etc. Són una causa important de disfuncions neurològiques i, depenent de la seva mida i localització, si no existeixen signes clínics significatius després del naixement es diagnostiquen de vegades al iniciar-se els moviments voluntaris en el nen.[48]

La progressió de l'adenomiosi, un trastorn uterí freqüent i benigne que ocasiona un estat d'hipercoagulabilitat, pot ser ocasionalment l'origen d'infarts isquèmics múltiples i recurrents.[49]

En la síndrome de Rendu-Osler-Weber o telangièctasi hemorràgica hereditària,[50] una malaltia en la qual es formen moltes fístules arteriovenoses a diferents òrgans -inclòs el cervell- que són una font d'embòlies paradoxals (originades en el sistema venós però que oclouen una artèria),[51] apareixen de vegades AVCs isquèmics aguts de localitzacio diversa.[52]

La displàsia fibromuscular,[53] quan afecta les artèries cervicals, pot provocar infarts cerebrals importants en nens i joves.[54]

L'abús de cat, pels efectes simpaticomimètics de la catinona[55] que conté, pot provocar infarts isquèmics seriosos.[56] El consum de cannabinoides sintètics (K2 o spice) també es causa d'infarts isquèmics, derivats d'un estat protrombòtic per alteració dels processos d'agregació plaquetària o d'embòlies d'origen cardíac relacionades amb taquiarítmies i episodis d'isquèmia miocardíaca.[57][58] Hi ha autors que suggereixen una possible relació causal entre els infarts isquèmics dels fumadors habituals de cànnabis amb un alt contingut de THC i l'estenosi de les artèries intracerebrals resultant de la hiperplàsia de la seva capa íntima.[59] En certs casos, l'origen d'aquests infarts és un vasoespasme desencadenat per una interacció de tipus sinèrgic entre el cànnabis i altres substàncies.[60] Al llarg dels darrers anys s'ha produït un augment del nombre d'ictus isquèmics conseqüents a l'ús incontrolat d'esteroides anabòlics.[61]

Les dues causes més habituals d'ictus isquèmic són:

  • Coàgul de sang: Un coàgul o trombe es pot formar a una artèria o bé originar-se en el cor en el cas que hi hagi alteracions cardíaques com comunicacions anòmales entre cavitats del cor i/o alteracions del seu ritme. També poden arribar coalls d'altres llocs de l'organisme fins al cor i d'allà enviats cap a la circulació arterial cerebral a través dels troncs supraaòrtics.
  • Ateroma: Lesions focals que s'originen a la capa interna (endoteli) de les artèries per acumulació de lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) que circulen pel torrent sanguini i s'incrusten a la paret de l'artèria.[62]

La isquèmia de les cèl·lules cerebrals es pot produir a través de diversos mecanismes com:

  1. Origen vascular o hemodinàmic: Per exemplificar, la vasoconstricció arterial; la qual provoca una estenosi de les artèries i, en conseqüència, un baix flux hemàtic cerebral.
  2. Origen intravascular: Aquest pot ser trombòtic/aterotrombòtic o embòlic. De vegades, l'origen de l'èmbol no és pròpiament intravascular encara que aquest acabi per ocloure la llum d'un vas cerebral. Una de les causes freqüents d'ictus isquèmic és l'embolizatció de fragments de les vegetacions cardíaques derivades d'una endocarditis infecciosa als vasos del cervell, que -de vegades- poden causar petits infarts sense expressió clínica notable o provocar un infart plenament simptomàtic.[63] El mateix pot ocórrer en el cas d'una endocarditis trombòtica no bacteriana.[64]
  3. Origen extravascular: Consisteix en una estenosi dels vasos de l'encèfal causada per mecanismes compressius sobre la paret vascular. Per exemple, tumors, quists, etc. Les metàstasis de moltes neoplàsies poden sagnar i provocar un ictus.[65] Rares vegades, la causa de l'infart és una compressió de les artèries vertebrals derivada d'una actuació quirúrgica sobre les vèrtebres cervicals.[66]

L'assistència mèdica de les persones que sofreixen un ictus isquèmic sobtat ha de ser urgent (dintre de les 3 h posteriors a l'inici dels símptomes) i especialitzada. Emperò, per a la majoria dels casos no hi ha un tractament específic. Les possibilitats de reperfusió són limitades: cirurgia (trombectomia) o agents trombolítics (com l'activador recombinat del plasminògen tissular). Models experimentals in vitro i in vivo d'isquèmia cerebral han identificat una molècula, la quinolil-nitrona RP19, com un agent neuroprotector eficaç que pot tenir aplicació terapèutica en aquesta forma d'ictus.[67] S'ha observat que en els malalts que presenten problemes neurològics amb una gravetat no proporcional a la mida de l'ictus, objectivada entre les 6-24h després de l'inici del quadre, la pràctica precoç d'una trombectomia a més del tractament mèdic millora les perspectives de recuperació.[68]

Ictus hemorràgic[modifica]

Infart hemorràgic cerebel·lós

L'ictus hemorràgic, un tipus d'hemorràgia cerebral freqüent, consisteix en el trencament d'una artèria i la subsegüent extravasació de sang a l'encèfal. Representa un 20%, aproximadament, de tots els ictus. La hipertensió arterial,[69] l'angiopatia amiloide[70] i les lesions vasculars (malformacions arteriovenoses, aneurismes o hamartomes intracranials)[71] són els processos causals de base més comuns d'aquesta forma d'ictus. L'ictus hemorràgic lobular es veu sovint en casos d'angiopatia amiloide.[72]

Cal tenir en compte que un cert nombre (un ~6%) d'ictus isquèmics no lacunars es transformen en hemorràgies intraencefàliques serioses en funció de l'estat vascular general de l'individu, les dimensions de l'ictus, la seva localització i mecanisme causal o la presa prèvia de fàrmacs antiagregants.[73] Els conceptes d'ictus hemorràgic i d'hemorràgia post-ictus isquèmic són diferents. Aquestes hemorràgies constitueixen un fenomen secundari d'extravasació de sang en la zona infartada, que pot ser més o menys important, produït per la lisi del material embolic i la formació de branques vasculars col·laterals al voltant de l'infart.[74] Experimentalment, el cilostazol (un inhibidor de la fosfodiesterasa) té un efecte preventiu contra la transformació hemorràgica d'infarts isquèmics induïts.[75] Dit fàrmac protegeix els components de la barrera hematoencefàlica i limita l'extensió de l'hemorràgia.[76]

Un ~10% dels AVCs hemorràgics es localitzen al cerebel. Si l'hemorràgia és important, pot obstruir el drenatge del quart ventricle i ocasionar una hidrocefàlia.[77] Ocasionalment, aquests AVCs poden aparèixer en el context d'una craniotomia o d'una intervenció quirúrgica espinal.[78]

Unes de les lesions freqüents en els nens prematurs són les hemorràgies cerebrals derivades de la manca de maduresa de les seves estructures vasculars, les quals només estan formades per una capa d'endoteli a determinats punts.[79] Entre aquest tipus de lesions, per la seva gravetat, destaquen els infarts hemorràgics periventriculars.[80]

Els nounats i els nens presenten amb certa freqüència nivells anormals de factors protrombòtics, de vegades de forma adquirida i transitòria o per causes hereditàries. Això pot comportar una trombosi del si venós cerebral i el conseqüent infart d'una zona venosa, el qual acostuma a transformar-se en hemorràgic.[81] Trombosis amb la mateixa localització venosa i infarts hemorràgics cerebrals causats per elles apareixen ocasionalment en adults com a seqüeles d'una varicel·la.[82]

Els tumors secretors de catecolamines (feocromocitomes i paragangliomes) provoquen crisis hipertensives -elevacions brusques de la pressió arterial amb valors sistòlics ≥ 180 mmHg i diastòlics ≥ 110-120 mmHg- que originen ictus hemorràgics, moltes vegades d'aparició inesperada.[83][84]

Els ictus hemorràgics en pacients amb fibril·lació/aleteig auricular tractats amb anticoagulants no són rars, tenen una perillositat alta i requereixen un maneig terapèutic molt acurat.[85]

La invasió i ruptura dels vasos intracranials per larves del nematode Gnathostoma spinigerum (un cuc paràsit del Sud-est asiàtic) pot provocar hemorràgies a l'interior del parènquima cerebral o a les meninges.[86]

Molt rarament, una embòlia gasosa arterial és la causa d'infarts hemorràgics múltiples intraparenquimatosos de curs funest.[87]

Ictus criptogènic[modifica]

Aquest terme s'utilitza generalment per denominar els infarts cerebrals que, sobretot en malalts joves i després d'una avaluació exhaustiva, no poden ser atribuïts a una etiologia específica. En el decurs dels darrers anys el nombre d'ictus criptogènics ha anat descendint gràcies al perfeccionament de les tècniques de diagnosi.[88] Tot i així, la seva incidència segueix sent important a hores d'ara.[89]

Classificació de Bamford[modifica]

Una de les classificacions més simples dels AVCs, encara d'utilitat avui en dia, és la de Bamford (anomenada també Oxfordshire Community Stroke Project o classificació d'Oxford i establerta l'any 1991). Aquest sistema es fonamenta en la simptomatologia inicial de la lesió cerebral i els aspectes vasculars de l'episodi:

• Infart total de la circulació cerebral anterior.

• Infart parcial de la circulació cerebral anterior.

• Infart lacunar.

• Infart de la circulació cerebral posterior.

Dites diferenciacions ajuden a predir les dimensions de l'infart, la zona cerebral afectada, el mecanisme causal i el pronòstic segons el tractament.[90] Permet una valoració ràpida del dany cerebral, sense que sigui imprescindible una formació neurològica especialitzada i la correlació amb els resultats de les proves d'imatge actuals és bona.[91] Cal esmentar que a principis de la dècada de 1990, les tècniques de neuroimatge tot just començaven a utilitzar-se de forma generalitzada, sent llavors la tomografia computada cerebral bàsica el principal procediment radiològic per avaluar els ictus.[92]

Classificació TOAST[modifica]

Acrònim de trial of ORG 10172 in acute stroke treatment. Fou proposada l'any 1993 per avaluar els ictus isquèmics des d'un punt de vista etiològic i també els efectes dels tractaments anticoagulants sobre ells. En un principi, les seves categories eren:

1) aterosclerosi de grans artèries,

2) cardioembolisme,

3) oclusió de petits vasos (infart isquèmic lacunar),

4) ictus d'una altra etiologia determinada, i

5) ictus d'etiologia indeterminada.[93] Posteriorment, la categoria 5 es va subdividir en: 5.1) ictus d'etiologia indeterminada malgrat una recerca extensa i 5.2) ictus amb dos o més causes plausibles. Uns anys després aquesta modificació va ser considerada insuficient per alguns grups d'especialistes.[94]

A partir de la TOAST, s'han creat noves classificacions (ASCO, CIS o CISS). Pel seu enfocament novedós, cal esmentar la tipologia A.S.C.O, que vol unir els conceptes "etiologia" i "fenotip" (A=aterosclerosi, S=small -petit vas-, C=cor, O=other -qualsevol altre origen-, aplicats a les formes d'ictus.[95]

Classificació GENIC[modifica]

Fou proposada el 2000 pel grup de recerca francès Etude du Profil Génétique de l'Infarctus Cérébral amb la intenció d'aconseguir identificar i estratificar els malalts amb aterotrombosis i aconseguir el seu fenotipatge, independentment de la causa de l'infart cerebral. Es considera poc realista, car inclou tots els pacients amb estenosi carotídia >30%.[96]

Impacte social i sanitari[modifica]

Avui en dia, les malalties cerebrovasculars són un dels problemes de salut pública més importants. Són la tercera causa de mort al món occidental, la primera causa d'invalidesa permanent entre les persones adultes i una de les principals causes de dèficit neurològic en l'ancià.[97] Els perjudicis personals, els problemes familiars i els costos sanitaris derivats d'aquestes malalties són molt considerables.[98]

Epidemiologia[modifica]

Al nostre entorn geogràfic es presenten uns 250 nous casos d'AVC no transitori per 100.000 persones/any i quasi la meitat d'ells moren o sobreïxen deterioraments psicofísics importants irreversibles (2013).[99] La incidència és major en homes dels 65 als 74 anys i significativament major en dones a partir dels 75 anys.

La incidència anyal d'infarts cerebrals pediàtrics (tant de tipus isquèmic com hemorràgic i estimada en nounats i infants conjuntament) als països desenvolupats, oscil·la entre els 3 i els 25 casos/100.000 nens. Els nounats tenen la ràtio de risc més alta (1/4.000 naixements).[100]

L'any 2002 l'OMS va publicar dades sobre la mortalitat global produïda per ictus i representava un 32% a escala mundial. Aproximadament, 5,5 milions d'èxitus.[101]

Morbiditat[modifica]

  • Més de 15 milions de persones pateixen un ictus cada any. D'aquestes, un terç es moren i un altre terç resten amb una discapacitat permanent.
  • És la primera causa de discapacitat mèdica en adults i la segona de demència, amb molts nous subtipus d'origen vascular identificats durant les darreres dècades.[102]
  • Més de 160.000 catalans tenen infarts cerebrals silents que poden ocasionar seqüeles, essent elevat el percentatge d'ictus en persones de menys de 65 anys.[103] Segons l'OMS i els CDC (2004), a certs països el nombre de nous casos d'ictus en individus menors de 50 anys s'ha incrementat fins 47/100,000 habitants.[104]

Mortalitat[modifica]

  • A Catalunya és la primera causa de mort en dones i la tercera entre els homes.
  • A Europa és la tercera causa de mort.
  • Representa el 10% de la mortalitat en països industrialitzats, essent la tercera causa de mortalitat.[105]

Simptomatologia[modifica]

Il·lustració d'una embòlia cerebral

La simptomatologia que presenten les persones que pateixen un ictus és molt concreta i sol aparèixer de manera brusca. Aproximadament, entre un 30- 75% de persones només coneixen 1 símptoma de l'ictus. Els més coneguts en l'àmbit de la població són la pèrdua de força i l'alteració del llenguatge.[106]

  • Cefalea molt forta i sense causa coneguda.
  • Alteració del llenguatge: disàrtria o afàsia.
  • Confusió o pèrdua de consciència.
  • Pèrdua de visió d'un o d'ambdós ulls.
  • Inestabilitat, desequilibri i incapacitat per caminar.
  • Falta de sensibilitat o pèrdua de força al braç, cara, cama o la meitat del cos (hemiparèsia).[106][107][108]

Els símptomes específics d'un ictus depenen de les zones cerebrals afectades. Si l'ictus es localitza al còrtex motor primari, per exemple, produeix una hemiparèsia contralateral a la lesió. Quan els danys tenen lloc al tronc encefàlic poden ser causa de diverses síndromes particulars. Entre elles la síndrome de Wallenberg,[109] la síndrome de Weber,[110] la síndrome de Millard-Gubler[111] o la síndrome de Benedikt.[112]

Molt circumstancialment, alguns infarts cerebrals silents (sense alteracions somàtiques notòries), debuten amb quadres psiquiàtrics com depressió i/o psicosi autolimitada,[113] la qual pot incloure al·lucinacions auditives segons la zona de la lesió.[114]

Factors de risc[modifica]

Un factor de risc és un element o diversos elements que incrementen el risc d'una persona a patir una malaltia. Dins de l'AVC podem trobar diferents factors de risc: modificables, no modificables i potencialment modificables.

No modificables[modifica]

  • Edat.
  • Sexe. La prevalença d'infarts cerebrals és lleugerament superior en homes, però les dones tenen un major índex de supervivència postinfart.[115]
  • Raça/Ètnia. Als EUA s'ha observat una major prevalença d'infarts cerebrals en hispans i afroamericans en relació a la resta de grups de població.[116] Aquest fet, però, pot ser conseqüència de factors socioeconòmics i no de característiques genètiques o fisiològiques relacionades amb l'etnicitat.[117]
  • Antecedents familiars.[101][118][119]
  • AITs previs.[120]
  • Malformacions vasculars (modificables, en certs casos, amb intervenció quirúrgica). Són una de les causes més comunes d'infarts cerebrals infantils.[121]

Modificables[modifica]

Potencialment modificables[modifica]

  • Hipertensió arterial (HTA).
  • Diabetis Mellitus (DM).
  • Hipercolesterolèmia.[101][118][119]
  • Fibril·lació auricular.[128]
  • Mixoma cardíac. Aquesta neoplàsia benigna predominantment auricular és una rara causa d'ictus que s'acostuma a veure en la població pediàtrica. No sempre té un diagnòstic fàcil, ja que en la fase inicial de la malaltia la simptomatologia pot ser molt inespecífica. El seu tractament és la resecció quirúrgica del tumor.[129]
  • Síndrome antifosfolipídica. La complicació neurològica més comuna d'aquesta síndrome és l'ictus isquèmic. L'administració d'un tractament anticoagulant oral oportú redueix, però no elimina per complet, el risc de sofrir-lo.[130]

Prevenció[modifica]

  • Evitar tabac i alcohol.
  • Fer exercici físic.
  • Dieta saludable, rica en verdures, fruites, proteïnes i greixos polinsaturats.[131]
  • Control dels factors de risc associats: HTA, colesterol, DM.
  • Evitar el sobrepès.[132]

Referències[modifica]

  1. Krafts, K «What’s the difference between ischemic and hemorrhagic brain infarcts?» (en anglès). Pathology Student. University of Minnesota, 2012; Gen 2, pàgs: 4 [Consulta: 18 juliol 2018].
  2. «Accidente cerebrovascular» (en castellà). Medlineplus, 28-05-2013. [Consulta: 8 juliol 2014].
  3. «¿Qué es el ictus?, ¿Cuáles son sus causas?» (en castellà). Grupo de Estudio de Enfermedades Cerebrovasculares de la SEN, 2012. [Consulta: 8 juliol 2014].
  4. Gaillard, F «Middle cerebral artery (MCA) infarct» (en anglès). Radiopaedia.org, 2013, Gen, pàgs: 10 [Consulta: 10 juny 2017].
  5. Horowitz SH, Zito JL, Donnarumma R, Patel M, Alvir J «Computed tomographic-angiographic findings within the first five hours of cerebral infarction» (en anglès). Stroke, 1991 Oct; 22 (10), pp: 1245-1253. DOI: 10.1161/01.STR.22.10.1245. PMID: 1926234 [Consulta: 10 juny 2017].
  6. D'Arceuil HE, de Crespigny AJ «Imaging Stroke Evolution after Middle Cerebral Artery Occlusion in Non-human Primates» (en anglès). Open Neuroimag J, 2011; 5 (Supl 2), pp: 216-224. DOI: 10.2174/1874440001105010216. PMC: 3256846. PMID: 22253663 [Consulta: 10 juny 2017].
  7. Thurnher, M «Brain Ischemia-Imaging in Acute Stroke» (en anglès). Radiology Assistant, 2008 Jun 30; 24, pàgs: 9 [Consulta: 25 juliol 2017].
  8. Bar M, Kral J, Jonszta T, Marcian V, et al «Interrater variability for CT angiography evaluation between neurologists and neuroradiologist in acute stroke patients» (en anglès). Br J Radiol, 2017 Mar 7; 90: 20160670, pàgs: 7. DOI: 10.1259/bjr.20160670. ISSN: 1748-880X [Consulta: 24 agost 2017].
  9. Menon BK, d'Esterre CD, Qazi EM, Almekhlafi M, et al «Multiphase CT Angiography: A New Tool for the Imaging Triage of Patients with Acute Ischemic Stroke» (en anglès). Radiology, 2015 Maig; 275 (2), pp: 510-520. DOI: 10.1148/radiol.15142256. PMID: 25633505 [Consulta: 29 octubre 2017].
  10. Ustrell-Roig, X; Serena-Leal, J «Ictus. Diagnóstico y tratamiento de las enfermedades cerebrovasculares» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2007; 60 (7), pp: 753-769. DOI: 10.1157/13108281. ISSN: 0300-8932 [Consulta: 8 juny 2017].
  11. Hughes, S «'Alarming' Increase in Stroke Risk Factors» (en anglès). Medscape Medical News, 2017; Oct 17, pàgs: 6 [Consulta: 29 octubre 2017].
  12. Sommer, CJ «Ischemic stroke: experimental models and reality» (en anglès). Acta Neuropathol, 2017 Feb; 133 (2), pp: 245-261. DOI: 10.1007/s00401-017-1667-0. PMC: 5250659. PMID: 28064357 [Consulta: 10 juny 2017].
  13. Mchedlishvili G, Kapuściński A, Nikolaishvili L «Mechanisms of postischemic brain edema: contribution of circulatory factors» (en anglès). Stroke, 1976 Jul-Ag; 7 (4), pp: 410-416. DOI: 10.1161/01.STR.7.4.410. ISSN: 0039-2499. PMID: 960163 [Consulta: 20 agost 2017].
  14. Torvik, A «The pathogenesis of watershed infarcts in the brain» (en anglès). Stroke, 1984 Mar-Abr; 15 (2), pp: 221-223. ISSN: 0039-2499. PMID: 6701929 [Consulta: 16 juliol 2017].
  15. Heiss, WD «Malignant MCA Infarction: Pathophysiology and Imaging for Early Diagnosis and Management Decisions» (en anglès). Cerebrovasc Dis, 2016; 41 (1-2), pp: 1-7. DOI: 10.1159/000441627. ISSN: 1421-9786. PMID: 26581023 [Consulta: 20 agost 2017].
  16. Chen CF, Lin RT, Lin HF, Chao AC «A multiparameter model predicting in-hospital mortality in malignant cerebral infarction» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2017 Jul; 96 (28), pp: e7443. DOI: 10.1097/MD.0000000000007443. PMC: 5515753. PMID: 28700481 [Consulta: 20 agost 2017].
  17. Smithuis, R «Brain Ischemia-Vascular territories» (en anglès). Radiology Assistant, 2008, Nov 24, pàgs: 7 [Consulta: 25 juliol 2017].
  18. Kamran S, Akhtar N, Alboudi A, Kamran K, et al «Prediction of infarction volume and infarction growth rate in acute ischemic stroke» (en anglès). Sci Rep, 2017 Ag 8; 7 (1), pp: 7565. DOI: 10.1038/s41598-017-08044-4. PMC: 5548812. PMID: 28790400 [Consulta: 19 agost 2017].
  19. Keum S, Lee HK, Chu PL, Kan MJ, et al «Natural genetic variation of integrin alpha L (Itgal) modulates ischemic brain injury in stroke» (en anglès). PLoS Genet, 2013; 9 (10), pp: e1003807. DOI: 10.1371/journal.pgen.1003807. PMC: 3794904. PMID: 24130503 [Consulta: 18 juliol 2018].
  20. Lee HK, Keum S, Sheng H, Warner DS, et al «Natural allelic variation of the IL-21 receptor modulates ischemic stroke infarct volume» (en anglès). J Clin Invest, 2016 Ag 1; 126 (8), pp: 2827-2838. DOI: 10.1172/JCI84491. PMC: 4966306. PMID: 27400126 [Consulta: 18 juliol 2018].
  21. Wardlaw, JM «What causes lacunar stroke?» (en anglès). J Neurol Neurosurg Psychiatry, 2005 Maig; 76 (5), pp: 617-619. DOI: 10.1136/jnnp.2004.039982. PMC: 1739623. PMID: 15834013 [Consulta: 25 juliol 2017].
  22. Kloppenborg RP, Nederkoorn PJ, Grool AM, De Cocker LJ, et al «Do Lacunar Infarcts Have Different Aetiologies? Risk Factor Profiles of Lacunar Infarcts in Deep White Matter and Basal Ganglia: The Second Manifestations of ARTerial Disease-Magnetic Resonance Study» (en anglès). Cerebrovasc Dis, 2017; 43 (3-4), pp: 161-168. DOI: 10.1159/000454782. ISSN: 1421-9786. PMID: 28142144 [Consulta: 22 juliol 2018].
  23. Rosenberg, GA «Inflammation and white matter damage in vascular cognitive impairment» (en anglès). Stroke, 2009 Mar; 40 (Supl 3), pp: S20-23. DOI: 10.1161/STROKEAHA.108.533133. PMC: 2811584. PMID: 19064797 [Consulta: 25 juliol 2017].
  24. Carra-Dallière C, Ayrignac X, Renard D, Menjot de Champfleur N, et al «Isolated lacunar infarct: an early clinical presentation of CADASIL?» (en anglès). Cerebrovasc Dis, 2013; 35 (3), pp: 298-299. DOI: 10.1159/000348318. ISSN: 1421-9786. PMID: 23595081 [Consulta: 22 juliol 2018].
  25. Wesołowski W, Dziewulska D, Koziarska M, Iżycka-Świeszewska E «Cerebral autosomal dominant arteriopathy with subcortical infarcts and leukoencephalopathy (CADASIL) - literature review apropos an autopsy case» (en anglès). Pol J Pathol, 2015 Set; 66 (3), pp: 323-329. DOI: 10.5114/pjp.2015.54966. ISSN: 1233-9687. PMID: 26619111 [Consulta: 23 agost 2018].
  26. Kazahari S, Honma K, Kawamura R, Uesugi T, et al «Symptomatic Lacunar Infarct Accompanied with Posterior Reversible Encephalopathy Syndrome: A Case Report» (en anglès). Tokai J Exp Clin Med, 2018 Jul 20; 43 (2), pp: 64-67. ISSN: 0385-0005. PMID: 29961934 [Consulta: 23 agost 2018].
  27. Pérez-Sánchez S, Fernández-Recio M, López-Domínguez JM, Sánchez-Sánchez V, et al «Ictus isquémico talámico: una etiología infrecuente del síndrome de sobresalto» (en anglès). Neurologia, 2010 Mar; 25 (2), pp: 138-140. DOI: 10.1016/S0213-4853(10)70041-4. ISSN: 1578-1968. PMID: 20487717 [Consulta: 5 agost 2019].
  28. Pantiu, F; Ferraro, F; Chertcoff, A; Bandeo, L; et al «Embolia cálcica espontánea: una causa poco reconocida de infarto cerebral» (en castellà). Neurol Arg, 2018 Gen-Mar; 10 (1), pp: 61-62. DOI: 10.1016/j.neuarg.2017.06.005 url= https://www.elsevier.es/es-revista-neurologia-argentina-301-articulo-embolia-calcica-espontanea-una-causa-S1853002817300496. ISSN: 1853-0028 [Consulta: 26 agost 2019].
  29. Walker BS, Shah LM, Osborn AG «Calcified cerebral emboli, a "do not miss" imaging diagnosis: 22 new cases and review of the literature» (en anglès). AJNR Am J Neuroradiol, 2014 Ag; 35 (8), pp: 1515-1519. DOI: 10.3174/ajnr.A3892. ISSN: 1936-959X. PMID: 24651819 [Consulta: 26 agost 2019].
  30. Marcos LA, Terashima A, Canales M, Gotuzzo E «Update on strongyloidiasis in the immunocompromised host» (en anglès). Curr Infect Dis Rep, 2011 Feb; 13 (1), pp: 35-46. DOI: 10.1007/s11908-010-0150-z. ISSN: 1523-3847. PMID: 21308453 [Consulta: 29 juliol 2017].
  31. Kwon, HH «Toxocariasis: A Rare Cause of Multiple Cerebral Infarction» (en anglès). Infect Chemother, 2015 Jun; 47 (2), pp: 137-141. DOI: 10.3947/ic.2015.47.2.137. PMC: 4495276. PMID: 26157596 [Consulta: 18 juliol 2018].
  32. Turgut, M; Tuncay Turgut, A; Dogra, VS «Stroke as a Complication of Cardiac Hydatidosis. A: Hydatidosis of the Central Nervous System: Diagnosis and Treatment» (en anglès). M. Turgut Ed. Springer-Verlag, 2014; Mar 31, pp: 261-277. ISBN 9783642543586. DOI: 10.1007/978-3-642-54359-3 [Consulta: 28 agost 2017].
  33. Turki O, Bahloul M, Chtara K, Regaieg K, et al «Kyste hydatique du foie compliqué d'un accident vasculaire cérébral ischémique: à propos d'un cas» (en francès). Pan Afr Med J, 2015 Des 11; 22, pp: 355. DOI: 10.11604/pamj.2015.22.355.8108. ISSN: 4779637. PMID: 26985273 [Consulta: 29 setembre 2018].
  34. Nagel MA, Mahalingam R, Cohrs RJ, Gilden D «Virus Vasculopathy and Stroke: An Under-Recognized Cause and Treatment Target» (en anglès). Infect Disord Drug Targets, 2010 Abr 1; 10 (2), pp: 105-111. ISSN: 1871-5265. PMC: 2909030. PMID: 20166970 [Consulta: 9 octubre 2018].
  35. Carod-Artal, FJ «Stroke in central nervous system infections» (en anglès). Ann Indian Acad Neurol, 2008; 11 (Supl S1), pp: 64-78. ISSN: 1998-3549 [Consulta: 10 octubre 2018].
  36. Moschini, J «Leptospirosis humana con compromiso del sistema nervioso central. Comunicación de dos casos y revisión de la literatura» (en castellà). Neurol Arg, 2011 Oct-Des; 3 (4), pp: 222-228. DOI: 10.1016/j.neuarg.2011.06.009. ISSN: 1853-0028 [Consulta: 25 agost 2019].
  37. Kim SW, Kim CM, Kim DM, Yun NR «Manifestation of anaplasmosis as cerebral infarction: a case report» (en anglès). BMC Infect Dis, 2018 Ag 17; 18 (1), pp: 409. DOI: 10.1186/s12879-018-3321-4. PMC: 6098650. PMID: 30119642 [Consulta: 4 agost 2019].
  38. Galindo J, Mier JF, Miranda CA, Rivas JC «Neurosífilis: un problema antiguo que no pierde actualidad» (en castellà). Rev Colomb Psiquiatr, 2017 Oct; 46 (Supl 1), pp: 69-76. DOI: 10.1016/j.rcp.2017.05.002. ISSN: 0034-7450. PMID: 28707129 [Consulta: 17 agost 2019].
  39. Ghaznain, M; Sutton-Fitzpatrick, U; Donnelly, MT «Neurosyphilis: An Important Cause of Recurrent Strokes» (en anglès). EMJ Neurol, 2017 Ag; 5 (1), pp: 82-86. ISSN: 2054-4529 [Consulta: 17 agost 2019].
  40. Jiménez JA, Ladino LD, Uribe CS, Guerra A, et al «Neurosífilis meningovascular con trombosis de la arteria basilar» (en castellà). Biomedica, 2012 Gen-Mar; 32 (1), pp: 7-12. DOI: 10.1590/S0120-41572012000100002. ISSN: 0120-4157. PMID: 23235782 [Consulta: 17 agost 2019].
  41. Calle Escobar ML, Ramírez-Moreno JM, Gómez Gutiérrez M, Pacheco Gómez N, et al «Ictus isquémico agudo en joven inmigrante» (en castellà). Rev Clin Esp, 2009 Gen; 209 (1), pp: 46-48. DOI: 10.1016/S0014-2565(09)70358-3. ISSN: 0014-2565. PMID: 19268097 [Consulta: 28 setembre 2017].
  42. Foyaca Sibat, H; Ibañez-Valdés, LdeF «Subarachnoid Cysticercosis and Ischaemic Stroke in Epileptic Patients» (en anglès). A: Seizures, Chap. 7 (Foyaca Sibat, H; Editor). InTech, 2018; Maig 2, pàgs: 153-173 ISBN 978-1-78923-005-5. DOI: 10.5772/intechopen.70697 [Consulta: 23 agost 2018].
  43. Moreno Legast G, Schnider A, Nicastro N «Ischemic Stroke: Do Not Forget Lyme Neuroborreliosis» (en anglès). Case Rep Neurol Med, 2018 Abr 1; 2018, pp: 1720725. DOI: 10.1155/2018/1720725. PMC: 5899873. PMID: 29805824 [Consulta: 29 setembre 2018].
  44. Zajkowska J, Garkowski A, Moniuszko A, Czupryna P, et al «Vasculitis and stroke due to Lyme neuroborreliosis - a review» (en anglès). Infect Dis (Lond), 2015 Gen; 47 (1), pp: 1-6. DOI: 10.3109/00365548.2014.961544. ISSN: 2374-4235. PMID: 25342573 [Consulta: 29 setembre 2018].
  45. Balakrishnan N, Ericson M, Maggi R, Breitschwerdt EB «Vasculitis, cerebral infarction and persistent Bartonella henselae infection in a child» (en anglès). Parasit Vectors, 2016 Maig 10; 9 (1), pp: 254. DOI: 10.1186/s13071-016-1547-9. PMC: 4862072. PMID: 27161220 [Consulta: 4 agost 2019].
  46. Moein P, Zand R «Cerebral Infarction as a Rare Complication of Wasp Sting» (en anglès). J Vasc Interv Neurol, 2017 Jun; 9 (4), pp: 13-16. ISSN: 1941-5893. PMC: 5501123. PMID: 28702114 [Consulta: 26 agost 2019].
  47. Arnaez J, Arca G, Martín-Ancel A, Agut T, Garcia-Alix A «Neonatal Arterial Ischemic Stroke: Risk Related to Family History, Maternal Diseases, and Genetic Thrombophilia» (en anglès). Clin Appl Thromb Hemost, 2018 Gen; 24 (1), pp: 79-84. DOI: 10.1177/1076029617736383. ISSN: 1076-0296. PMID: 29108421 [Consulta: 29 setembre 2018].
  48. Ibrahim SH, Mueed ZA «Perinatal arterial ischaemic stroke: an update with literature review» (en anglès). J Pak Med Assoc, 2008 Jul; 58 (7), pp: 395-399. ISSN: 0030-9982. PMID: 18988414 [Consulta: 29 setembre 2018].
  49. Aso Y, Chikazawa R, Kimura Y, Kimura N, Matsubara E «Recurrent multiple cerebral infarctions related to the progression of adenomyosis: a case report» (en anglès). BMC Neurol, 2018 Ag 21 ; 18 (1), pp: 119. DOI: 10.1186/s12883-018-1117-1. PMC: 6102810. PMID: 30129425 [Consulta: 30 setembre 2018].
  50. Serra, MM «Telangiectasia hemorrágica hereditaria (Síndrome de Rendu-Osler-Weber)» (en castellà). Rev Hosp Ital B Aires, 2014 Jun; 34 (2), pp: 41-50. ISSN: 1669-2578 [Consulta: 30 setembre 2018].
  51. Hakman EN, Cowling KM «Paradoxical Embolism» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Jun 4; NBK470196 (rev), pàgs: 3. PMID: 29262019 [Consulta: 3 agost 2019].
  52. Más-Sesé G, Sola-Martínez D, García-Quesada MA, Riba-Llena I, et al «Enfermedad de Rendu-Osler-Weber como causa infrecuente de ictus» (en castellà). Rev Neurol, 2008 Mar 1-15; 46 (5), pp: 280-281. ISSN: 0210-0010. PMID: 18351567 [Consulta: 30 setembre 2018].
  53. Teo, KK «Fibromuscular Dysplasia» (en anglès). MSD Manuals (Professional Version). Merck Sharp & Dohme Corp, 2017; Des (rev), pàgs: 3 [Consulta: 27 agost 2018].
  54. Gervasi G, Bramanti P, Calabrò RS «Fibromuscular dysplasia as a rare cause of severe ischemic stroke in a young man» (en anglès). Arq Neuropsiquiatr, 2011; 69 (2B), pp: 404-405. ISSN: 0004-282X. PMID: 21625774 [Consulta: 9 octubre 2018].
  55. PubChem «Cathinone» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Ag 18; CID 62258 (rev), pàgs: 51 [Consulta: 23 agost 2018].
  56. Kulkarni SV, Mughani YA, Onbol EH, Kempegowda P «Khat and stroke» (en anglès). Ann Indian Acad Neurol, 2012 Abr-Jun; 15 (2), pp: 139–140. DOI: 10.4103/0972-2327.95001. PMC: 3345594. PMID: 22566731 [Consulta: 23 agost 2018].
  57. Faroqui R, Mena P, Wolfe AR, Bibawy J, et al «Acute carotid thrombosis and ischemic stroke following overdose of the synthetic cannabinoid K2 in a previously healthy young adult male» (en anglès). Radiol Case Rep, 2018 Maig 31; 13 (3), pp: 747-752. DOI: 10.1016/j.radcr.2018.02.023. PMC: 6114120. PMID: 30167028 [Consulta: 6 setembre 2018].
  58. Freeman MJ, Rose DZ, Myers MA, Gooch CL, et al «Ischemic stroke after use of the synthetic marijuana "spice"» (en anglès). Neurology, 2013 Des 10; 81 (24), pp: 2090-2093. DOI: 10.1212/01.wnl.0000437297.05570.a2. PMC: 3863350. PMID: 24212384 [Consulta: 6 setembre 2018].
  59. Ntlholang O, McDonagh R, Nicholson S, Brett F, et al «Is intimal hyperplasia associated with cranial arterial stenosis in cannabis-associated cerebral infarction?» (en anglès). Int J Stroke, 2015 Ag; 10 (6), pp: E56-E59. DOI: 10.1111/ijs.12521. ISSN: 1747-4930. PMID: 26202712 [Consulta: 27 setembre 2018].
  60. Jamil M, Zafar A, Adeel Faizi S, Zawar I «Stroke from Vasospasm due to Marijuana Use: Can Cannabis Synergistically with Other Medications Trigger Cerebral Vasospasm?» (en anglès). Case Rep Neurol Med, 2016 Oct; 2016, pp: 5313795. DOI: 10.1155/2016/5313795. PMC: 5090067. PMID: 27833768 [Consulta: 29 setembre 2018].
  61. Santamarina RD, Besocke AG, Romano LM, Ioli PL, Gonorazky SE «Ischemic stroke related to anabolic abuse» (en anglès). Clin Neuropharmacol, 2008 Mar-Abr; 31 (2), pp: 80-85. DOI: 10.1097/WNF.0b013e3180ed4485. ISSN: 0362-5664. PMID: 18382179 [Consulta: 29 setembre 2018].
  62. «Ictus isquèmic». Fundació Ictus. [Consulta: 8 juliol 2014].
  63. Varona, JF «Complicaciones neurológicas como manifestación inicial de endocarditis infecciosa» (en castellà). An Med Interna, 2007 Set; 24 (9), pp: 439-441. ISSN: 0212-7199. PMID: 18198953 [Consulta: 11 juny 2017].
  64. de la Iglesia Fanjul I, Fernández González S, Alonso Rodríguez D «Endocarditis trombótica no bacteriana: revisión de una serie de casos» (en castellà). Rev Clin Esp, 2009 Des; 209 (11), pp: 565-566. DOI: 10.1016/S0014-2565(09)73065-6. ISSN: 0014-2565. PMID: 20067737 [Consulta: 11 juny 2017].
  65. Kang, O; Gaillard, F «Haemorrhagic intracranial metastases» (en anglès). Radiopaedia.org, 2014, Ag 8, pàgs: 7 [Consulta: 11 juny 2017].
  66. Zhang J, Xu R, Li Z, Zha W «Cerebral infarction due to malposition of cervical pedicle screw: A case report» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2018 Feb; 97 (7), pp: e9937. DOI: 10.1097/MD.0000000000009937. PMC: 5839834. PMID: 29443779 [Consulta: 18 juliol 2018].
  67. Ayuso MI, Martínez-Alonso E, Chioua M, Escobar-Peso A, et al «Quinolinyl Nitrone RP19 Induces Neuroprotection after Transient Brain Ischemia» (en anglès). ACS Chem Neurosci, 2017, Ag 9, pàgs: 9. DOI: 10.1021/acschemneuro.7b00126. PMC: 1948-7193. PMID: 28731692 [Consulta: 10 agost 2017].
  68. Nogueira, RG; Jadhav, AP; Haussen, DC; Bonafe, A; et al «Thrombectomy 6 to 24 Hours after Stroke with a Mismatch between Deficit and Infarct» (en anglès). N Engl J Med, 2018 Gen 4; 378 (1), pp: 11-21. DOI: 10.1056/NEJMoa1706442. ISSN: 0028-4793. PMID: 29129157 [Consulta: 2 agost 2019].
  69. Shah QA, Ezzeddine MA, Qureshi AI «Acute hypertension in intracerebral hemorrhage: pathophysiology and treatment» (en anglès). J Neurol Sci, 2007 Oct 15; 261 (1-2), pp: 74-79. DOI: 10.1016/j.jns.2007.04.036. PMID: 17550786 [Consulta: 8 juny 2017].
  70. Block F, Dafotakis M «Cerebral Amyloid Angiopathy in Stroke Medicine» (en anglès). Dtsch Arztebl Int, 2017 Gen 20; 114 (3), pp: 37-42. DOI: 10.3238/arztebl.2017.0037. ISSN: 1866-0452. PMID: 28179050 [Consulta: 8 juny 2017].
  71. Fam MD, Pang A, Zeineddine HA, Mayo S, et al «Demographic Risk Factors for Vascular Lesions as Etiology of Intraventricular Hemorrhage in Prospectively Screened Cases» (en anglès). Cerebrovasc Dis, 2017; 43 (5-6), pp: 223-230. DOI: 10.1159/000458452. PMC: 5462844. PMID: 28245439 [Consulta: 8 juny 2017].
  72. Hacking, C; Gaillard, F; et al «Lobar haemorrhage» (en anglès). Radiopaedia.org, 2018 Jul 16; 13381 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 2 agost 2019].
  73. Balian NR, Alonzo CB, Zurrú MC, Brescacin L, et al «Predictores clínicos de transformación hemorrágica en accidente cerebrovascular isquémico no lacunar» (en castellà). Medicina (B Aires), 2017; 77 (2), pp: 100-104. ISSN: 0025-7680. PMID: 28463214 [Consulta: 18 juliol 2017].
  74. Villafuerte Delgado, D; Yanes Isray, O; González Pérez, F «Transformación hemorrágica en el infarto cerebral» (en castellà). Revista Finlay, 2016 Oct-Des, 6 (4), pàgs: 5. ISSN: 2221-2434 [Consulta: 18 juliol 2017].
  75. Hase Y, Okamoto Y, Fujita Y, Kitamura A, et al «Cilostazol, a phosphodiesterase inhibitor, prevents no-reflow and hemorrhage in mice with focal cerebral ischemia» (en anglès). Exp Neurol, 2012 Gen; 233 (1), pp: 523-533. DOI: 10.1016/j.expneurol.2011.11.038. ISSN: 1090-2430. PMID: 22173318 [Consulta: 23 agost 2018].
  76. Takagi T, Hara H «Protective effects of cilostazol against hemorrhagic stroke: Current and future perspectives» (en anglès). J Pharmacol Sci, 2016 Jul; 131 (3), pp: 155-161. DOI: 10.1016/j.jphs.2016.04.023. ISSN: 1347-8648. PMID: 27381422 [Consulta: 23 agost 2018].
  77. Thurston, M; Gaillard, F «Cerebellar haemorrhage» (en anglès). Radiopaedia.org, 2017, Maig 15, pàgs: 2 [Consulta: 19 juny 2017].
  78. Sen HM, Guven M, Aras AB, Cosar M «Remote Cerebellar Hemorrhage Presenting with Cerebellar Mutism after Spinal Surgery: An Unusual Case Report» (en anglès). J Korean Neurosurg Soc, 2017 Maig; 60 (3), pp: 367–370. DOI: 10.3340/jkns.2014.0709.001. PMC: 5426457. PMID: 28490165 [Consulta: 20 juny 2017].
  79. Cabañas, F; Pellicer, A «Lesión cerebral en el niño prematuro» (en castellà). Protocolos Diagnóstico Terapeúticos de la AEP: Neonatologia. Cap. 27, 2008, pp: 253-269. ISSN: 2171-8172 [Consulta: 13 juliol 2017].
  80. Ayala Mendoza AM, Carvajal Kalil LF, Carrizosa Moog J, et al «Hemorragia intraventricular en el neonato prematuro» (en castellà). Iatreia, 2005; 18 (1), pp: 71-77. ISSN: 0121-0793 [Consulta: 13 juliol 2017].
  81. Ichord, R «Cerebral Sinovenous Thrombosis» (en anglès). Front Pediatr, 2017 Jul 27; 5, pp: 163. DOI: 10.3389/fped.2017.00163. PMC: 5529336. PMID: 28798906 [Consulta: 29 agost 2017].
  82. Mehta A, Arora A, Sharma M, Malik R, Porwal YC «Hemorrhagic stroke and cerebral venous thrombosis: rare neurological sequelae of chickenpox infection» (en anglès). Ann Indian Acad Neurol, 2018 Jul-Set; 21 (3), pp: 228-232. DOI: 10.4103/aian.AIAN_421_17. PMC: 6137630. PMID: 30258269 [Consulta: 10 octubre 2018].
  83. Moritani H, Sakamoto M, Yoshida Y, Nasu H, et al «Pheochromocytoma of the urinary bladder revealed with cerebral hemorrhage» (en anglès). Intern Med, 2001 Jul; 40 (7), pp: 638-642. ISSN: 0918-2918. PMID: 11506307 [Consulta: 30 setembre 2017].
  84. Luiz HV, da Silva TN, Pereira BD, Santos JG, et al «Malignant paraganglioma presenting with hemorrhagic stroke in a child» (en anglès). Pediatrics, 2013 Des; 132 (6), pp: e1709-e1714. DOI: 10.1542/peds.2013-0492. ISSN: 0031-4005. PMID: 24276837 [Consulta: 30 setembre 2017].
  85. Farasat S, Tsoi A, Lee K, Coleman CI, Nguyen E «Outcomes of Hemorrhagic Stroke Patients with Atrial Fibrillation or Flutter» (en anglès). J Atr Fibrillation, 2019 Abr 30; 11 (6), pp: 2144. DOI: 10.4022/jafib.2144. PMC: 6652795. PMID: 31384364 [Consulta: 26 agost 2019].
  86. Katchanov J, Sawanyawisuth K, Chotmongkoi V, Nawa Y «Neurognathostomiasis, a neglected parasitosis of the Central Nervous System» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2011 Jul; 17 (7), pp: 1174-1180. DOI: 10.3201/eid1707.101433. ISSN: 3321562. PMID: 21762569 [Consulta: 9 octubre 2017].
  87. Togo M, Hoshi T, Matsuoka R, Imai Y, Kohara N «Multiple small hemorrhagic infarcts in cerebral air embolism: a case report» (en anglès). BMC Res Notes, 2017 Nov 16; 10 (1), pp: 599. DOI: 10.1186/s13104-017-2925-x. PMC: 5691610. PMID: 29145881 [Consulta: 27 juliol 2018].
  88. Bang OY, Ovbiagele B, Kim JS «Evaluation of cryptogenic stroke with advanced diagnostic techniques» (en anglès). Stroke, 2014 Abr; 45 (4), pp: 1186-1194. DOI: 10.1161/STROKEAHA.113.003720. ISSN: 1524-4628. PMID: 24578206 [Consulta: 5 agost 2019].
  89. Yaghi S, Bernstein RA, Passman R, Okin PM, Furie KL «Cryptogenic Stroke: Research and Practice» (en anglès). Circ Res, 2017 Feb 3; 120 (3), pp: 527-540. DOI: 10.1161/CIRCRESAHA.116.308447. ISSN: 1524-4571. PMID: 28154102 [Consulta: 5 agost 2019].
  90. Yang Y, Wang A, Zhao X, Wang C, et al «The Oxfordshire Community Stroke Project classification system predicts clinical outcomes following intravenous thrombolysis: a prospective cohort study» (en anglès). Ther Clin Risk Manag, 2016 Jun 29; 12, pp: 1049-1056. DOI: 10.2147/TCRM.S107053. PMC: 4935162. PMID: 27418829 [Consulta: 26 juny 2017].
  91. Paci M, Nannetti L, D'Ippolito P, Lombardi B «Outcomes from ischemic stroke subtypes classified by the Oxfordshire Community Stroke Project: a systematic review» (en anglès). Eur J Phys Rehabil Med, 2011 Mar; 47 (1), pp: 19-23. ISSN: 1973-9095. PMID: 21448119 [Consulta: 26 juny 2017].
  92. Mead GE, Lewis SC, Wardlaw JM, Dennis MS, Warlow CP «How well does the Oxfordshire Community Stroke Project classification predict the site and size of the infarct on brain imaging?» (en anglès). J Neurol Neurosurg Psychiatry, 2000 Maig; 68 (5), pp: 558-562. DOI: 10.1136/jnnp.68.5.558. PMC: 1736913. PMID: 10766882 [Consulta: 3 agost 2019].
  93. Adams HP Jr, Bendixen BH, Kappelle LJ, Biller J «Classification of subtype of acute ischemic stroke. Definitions for use in a multicenter clinical trial. TOAST. Trial of Org 10172 in Acute Stroke Treatment» (en anglès). Stroke, 1993 Gen; 24 (1), pp: 35-41. DOI: 10.1161/01.STR.24.1.35. ISSN: 1524-4628. PMID: 7678184 [Consulta: 28 juny 2017].
  94. Tuttolomondo A, Pecoraro R, Pinto A, Licata G «A Precise Stroke Classification for Evaluation of Ischemic Stroke Subtypes and Their Relation With Diabetes: Is TOAST the Best?» (en anglès). Stroke, 2011 Gen; 42 (1), pp: e10. DOI: 10.1161/STROKEAHA.110.602508. ISSN: 1524-4628. PMID: 21148435 [Consulta: 28 juny 2017].
  95. Amarenco P, Bogousslavsky J, Caplan LR, Donnan GA, Hennerici MG «New approach to stroke subtyping: the A-S-C-O (phenotypic) classification of stroke» (en anglès). Cerebrovasc Dis, 2009; 27 (5), pp: 502-508. DOI: 10.1159/000210433. PMID: issn= 1421-9786 19342826 issn= 1421-9786 [Consulta: 28 juny 2017].
  96. Amarenco P, Bogousslavsky J, Caplan LR, Donnan GA, Hennerici MG «Classification of Stroke Subtypes» (en anglès). Cerebrovasc Dis, 2009; 27 (5), pp: 493–501. DOI: 10.1159/000210432. ISSN: 1421-9786. PMID: 19342825 [Consulta: 18 juliol 2018].
  97. «Ictus hemorràgic» (en català). Fundació Ictus. [Consulta: 8 juliol 2014].
  98. Daniel K, Wolfe CD, Busch MA, McKevitt C «What are the social consequences of stroke for working-aged adults?. A systematic review» (en anglès). Stroke, 2009 Jun; 40 (6), pp: e431-440. DOI: 10.1161/STROKEAHA.108.534487. ISSN: 1524-4628. PMID: 19390074 [Consulta: 26 juny 2017].
  99. Brea A, Laclaustra M, Martorell E, Pedragosa A «Epidemiología de la enfermedad vascular cerebral en España» (en castellà). Clin Invest Arterioscl, 2013 Nov-Des; 25 (5), pp: 211-217. DOI: 10.1016/j.arteri.2013.10.006. PMID: 24238835 [Consulta: 8 agost 2017].
  100. Ferriero DM, Fullerton HJ, Bernard TJ, Billinghurst L, et al «Management of Stroke in Neonates and Children: A Scientific Statement From the American Heart Association/American Stroke Association» (en anglès). Stroke, 2019 Mar; 50 (3), pp: e51-e96. DOI: 10.1161/STR.0000000000000183. ISSN: 1524-4628. PMID: 30686119 [Consulta: 25 agost 2019].
  101. 101,0 101,1 101,2 101,3 Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud «Estrategia en ictus del Sistema Nacional de Salud» (en castellà). Ministerio de Sanidad y Política Social, 2009, pàg. 163.
  102. McKay E, Counts SE «Multi-Infarct Dementia: A Historical Perspective» (en anglès). Dement Geriatr Cogn Dis Extra, 2017 Maig 4; 7 (1), pp: 160-171. DOI: 10.1159/000470836. PMC: 5471781. PMID: 28626470 [Consulta: 23 agost 2018].
  103. «Les dades de l'ictus». Fundació ictus. [Consulta: 8 juliol 2014].
  104. Mackay J, Mensah G «Global burden of stroke» (en anglès). The Atlas of Heart Disease and Stroke. WHO-CDC, 2004, Set, pp: 15 ISBN 9789241562768 [Consulta: 30 juny 2017].
  105. Lucas, C; Deplanque, D «Accidentes vasculares cerebrales» (en castellà). EMC - Tratado de Medicina. Elsevier Masson, 1999; Part I, pàg. 6. DOI: 10.1016/S1636-5410(99)70008-5.
  106. 106,0 106,1 «Què és l'Ictus?». Parc de salut del mar. [Consulta: 8 juliol 2014].
  107. «Ictus». Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 8 juliol 2014].
  108. «L'accident vascular cerebral». Societat catalana de medicina familiar i comunitària, 2004. [Consulta: 8 juliol 2014].
  109. Lui F, Tadi P, Anilkumar AC «Wallenberg Syndrome» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Jun 4; NBK470174 (rev), pàgs: 6. PMID: 29262144 [Consulta: 3 agost 2019].
  110. Montalvo Herdoíza, JP; Montalvo Perero, PS; Moreira Vera, DV «Síndrome de Weber, Etiología Infrecuente y Resolución Espontánea» (en castellà). Rev Ecuat Neurol, 2015; 24 (1-3), pp: 48-49. ISSN: 1019-8113 [Consulta: 3 agost 2019].
  111. Sakuru R, Bollu PC «Millard Gubler Syndrome» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Jun 4; NBK532907 (rev), pàgs: 4. PMID: 30422502 [Consulta: 3 agost 2019].
  112. Serra Valdés, MA; Serra Ruíz, M; Comas Valdespino, R «Infarto isquémico mesencefálico: síndrome de Weber» (en castellà). Rev Cubana Med, 2018 Jul-Set; 57 (3), pp:. ISSN: 1561-302X [Consulta: 3 agost 2019].
  113. Badrin S, Mohamad N, Yunus NA, Zulkifli MM «A Brief Psychotic Episode with Depressive Symptoms in Silent Right Frontal Lobe Infarct» (en anglès). Korean J Fam Med, 2017 Nov; 38 (6), pp: 380-382. DOI: 10.4082/kjfm.2017.38.6.380. PMC: 5711658. PMID: 29209479 [Consulta: 19 agost 2019].
  114. Ido F, Badran R, Dmytruk B, Kulairi Z «Auditory Hallucinations as a Rare Presentation of Occipital Infarcts» (en anglès). Case Rep Neurol Med, 2018 Jun 27; 2018, pp: 1243605. DOI: 10.1155/2018/1243605. PMC: 6040285. PMID: 30050704 [Consulta: 19 agost 2019].
  115. Reeves MJ, Bushnell CD, Howard G, Gargano JW, et al «Sex differences in stroke: epidemiology, clinical presentation, medical care, and outcomes» (en anglès). Lancet Neurol, 2008 Oct; 7 (10), pp: 915-926. DOI: 10.1016/S1474-4422(08)70193-5. PMC: 2665267. PMID: 18722812 [Consulta: 22 juliol 2018].
  116. Aldayel AY, Alharbi MM, Shadid AM, Zevallos JC «The association between race/ethnicity and the prevalence of stroke among United States adults in 2015: a secondary analysis study using Behavioural Risk Factor Surveillance System (BRFSS)» (en anglès). Electron Physician, 2017 Des 25; 9 (12), pp: 5871-5876. DOI: 10.19082/5871. PMC: 5843410. PMID: 29560136 [Consulta: 27 setembre 2018].
  117. Liu L, Xue F, Ma J, Ma M, et al «Social position and chronic conditions across the life span and risk of stroke: a life course epidemiological analysis of 22,847 American adults in ages over 50» (en anglès). Int J Stroke, 2013 Oct; 8 (Supl A100), pp: 50-55. DOI: 10.1111/j.1747-4949.2012.00927.x. PMC: 3610802. PMID: 23231424 [Consulta: 27 setembre 2018].
  118. 118,0 118,1 118,2 «Factors de risc». Fundació Ictus. [Consulta: 8 juliol 2014].
  119. 119,0 119,1 119,2 «Risk factors» (en anglès). National Stroke Association. [Consulta: 8 juliol 2014].
  120. Chatzikonstantinou A, Wolf ME, Schaefer A, Hennerici MG «Risk prediction of subsequent early stroke in patients with transient ischemic attacks» (en anglès). Cerebrovasc Dis, 2013; 36 (2), pp: 106-109. DOI: 10.1159/000352060. ISSN: 1421-9786. PMID: 24029463 [Consulta: 3 agost 2019].
  121. Takashima S, Becker LE «Neuropathology of cerebral arteriovenous malformations in children» (en anglès). J Neurol Neurosurg Psychiatry, 1980 Maig; 43 (5), pp: 380-385. ISSN: 0022-3050. PMC: 490562. PMID: 7420086 [Consulta: 27 setembre 2018].
  122. Shah RS, Cole JW «Smoking and stroke: the more you smoke the more you stroke» (en anglès). Expert Rev Cardiovasc Ther, 2010 Jul; 8 (7), pp: 917-932. DOI: 10.1586/erc.10.56. PMC: 2928253. PMID: 20602553 [Consulta: 6 agost 2019].
  123. Gutiérrez, LJ «Consumo de alcohol como factor de riesgo para el accidente cerebrovascular hemorrágico» (en castellà). Revista Memoriza.com, 2013; 10, pp: 30-38. ISSN: 0718-7203 [Consulta: 27 setembre 2018].
  124. Butt MU, Nadir R «An Unusual Presentation of Opioid Induced Cerebral Infarction» (en anglès). J Coll Physicians Surg Pak, 2016 Jun; 26 (Supl 6), pp: S76-S78. ISSN: 1022-386X. PMID: 27376233 [Consulta: 17 agost 2019].
  125. Fonseca AC, Ferro JM «Drug abuse and stroke» (en anglès). Curr Neurol Neurosci Rep, 2013 Feb; 13 (2), pp: 325. DOI: 10.1007/s11910-012-0325-0. ISSN: 1528-4042. PMID: 23299821 [Consulta: 27 setembre 2018].
  126. Topcu A, Yagci I, Gedik-Topcu B, Tasdelen Y «Methamphetamine Induced Intracerebral Hemorrhage: A Case Report» (en anglès). Psychiatry and Behavioral Sciences, 2018; 8 (3), pp: 126-129. DOI: 10.5455/PBS.20180528091317. ISSN: 2636-834X [Consulta: 25 agost 2019].
  127. Prior PL, Suskin N «Exercise for stroke prevention» (en anglès). Stroke Vasc Neurol, 2018 Jun 26; 3 (2), pp: 59-68. DOI: 10.1136/svn-2018-000155. PMC: 6122300. PMID: 30191075 [Consulta: 6 agost 2019].
  128. Lopes RD, Crowley MJ, Shah BR, Melloni C, et al «Stroke Prevention in Atrial Fibrillation» (en anglès). Comparative Effectiveness Reviews, 123. Agency for Healthcare Research and Quality (US), Report 13-EHC113-EF, 2013 Ag; NBK159054, pàgs: 341. PMID: 24049843 [Consulta: 3 agost 2019].
  129. Wu Y, Fu XM, Liao XB, Zhou X «Stroke and peripheral embolisms in a pediatric patient with giant atrial myxoma. Case report and review of current literature» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2018 Jul; 97 (30), pp: e11653. DOI: 10.1097/MD.0000000000011653. PMC: 6078668. PMID: 30045317 [Consulta: 10 agost 2019].
  130. Radin M, Schreiber K, Cecchi I, Roccatello D, et al «The risk of ischaemic stroke in primary antiphospholipid syndrome patients: a prospective study» (en anglès). Eur J Neurol, 2018 Feb; 25 (2), pp: 320-325. DOI: 10.1111/ene.13499. ISSN: 1351-5101. PMID: 29082583 [Consulta: 18 agost 2019].
  131. Spence, JD «Nutrition and Risk of Stroke» (en anglès). Nutrients, 2019 Mar 17; 11 (3), pii: E647. DOI: 10.3390/nu11030647. PMC: 6470893. PMID: 30884883 [Consulta: 6 agost 2019].
  132. «Stroke Prevention» (en anglès). Singapore National Stroke Association, 2010. [Consulta: 8 juliol 2014].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]