Infart cerebral

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaInfart cerebral
Infarction.svg
Tall del cervell obtinguda mitjançant una tomografia computada que mostra un infart cerebral de l'hemisferi dret (costat esquerre de la imatge).
Especialitat neurologia
Classificació
CIM-10 I63
CIM-9 433 a 435
Recursos externs
OMIM 601367
DiseasesDB 2247
MedlinePlus 000726
eMedicine neuro/9 emerg/558emerg/557pmr/187
MeSH D020521
Modifica dades a Wikidata

Un accident vascular cerebral (AVC), anomenat també infart cerebral o ictus, és una lesió del parènquima cerebral, cerebel·lós o del tronc de l'encèfal que causa un dèficit neurològic derivat d'una disminució rellevant del flux sanguini cerebral. Hi ha dues grans categories d'AVC: ictus isquèmic i ictus hemorràgic. En qualsevol dels dos casos el flux sanguini cerebral queda interromput i les cèl·lules cerebrals moren per manca d'oxigen produint una isquèmia cerebral.[1][2]

La majoria d'AVCs es produeixen en el territori irrigat per l'artèria cerebral mitjana, a causa de les seves dimensions i al fet que el flux hemàtic directe des de l'artèria caròtide interna afavoreix el pas d'elements tromboembòlics.[3] De vegades, les exploracions amb tomografia computada fetes les primeres hores desprès de l'inici de l'AVC no mostren bé les característiques de la lesió.[4] Avui dia, el mètode radiològic més utilitzat per diagnosticar i controlar evolutivament els AVCs és la ressonància magnètica funcional.[5]

Tipus[modifica | modifica el codi]

Ictus isquèmic[modifica | modifica el codi]

L'ictus isquèmic és el més freqüent (entre un 80-85% dels ictus) i es produeix per per l'oclusió d'una artèria cerebral. Això, provoca una disminució del flux sanguini de l'àrea irrigada per l'artèria i per tant una lesió parcial o total del parènquima cerebral corresponent.[6] Els AVCs isquèmics són lesions complexes i heterogènies, ja que molts factors poden modificar les seves característiques i/o conseqüències: la duració i gravetat de la isquèmia, la presència o l'absència de sistemes vasculars col·laterals funcionants i d'una correcta o no pressió arterial sistèmica i l'etiologia i localització de l'infart cerebral. També, és clar, tenen influència l'edat, el sexe, les possibles malalties concurrents multimedicades i els aspectes genètics. En rigor, un ictus isquèmic no és simplement una patologia neurològica, és la manifestació d'un o més problemes sistèmics (arteriosclerosi, inflamació o infecció) que poden provocar, tanmateix, infarts a altres òrgans del cos (un infart de miocardi, per exemple).[7]

Les causes poden ser dues:

  • Coàgul de sang: Un coàgul o trombe es pot formar a una artèria o bé originar-se en el cor en el cas que hi hagi alteracions cardíaques com comunicacions anòmales entre cavitats del cor i/o alteracions del seu ritme. També poden arribar coalls d'altres llocs de l'organisme fins al cor i des d'allà ser enviat cap a la circulació cerebral.
  • Ateroma: Lesions focals que s'originen a la capa interna (endoteli) de les artèries per acumulació de lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) que circulen pel torrent sanguini i s'incrusten a la paret de l'artèria.[8]

La isquèmia de les cèl·lules cerebrals es pot produir a través de diversos mecanismes com:

  1. Origen vascular o hemodinàmic: Per exemplificar, la vasoconstricció arterial; la qual provoca una estenosi de les artèries i, en conseqüència, un baix flux hemàtic cerebral.
  2. Origen intravascular: Aquest pot ser trombòtic/aterotrombòtic o embòlic. De vegades, l'origen de l'èmbol no és pròpiament intravascular encara que aquest acabi ocloent la llum d'un vas cerebral. Una de les causes freqüents d'ictus isquèmic és l'embolizatció de fragments de les vegetacions cardíaques derivades d'una endocarditis infecciosa als vasos del cervell, que -de vegades- poden causar petits infarts sense expressió clínica notable o provocar un infart plenament simptomàtic.[9] El mateix pot ocórrer en el cas d'una endocarditis trombòtica no bacteriana.[10]
  3. Origen extravascular: Consisteix en una estenosi dels vasos de l'encèfal causada per mecanismes compressius sobre la paret vascular. Per exemple, tumors, quists, etc. Les metàstasis de moltes neoplàsies poden sagnar i provocar un ictus.[11]

Ictus hemorràgic[modifica | modifica el codi]

Infart hemorràgic cerebel·lós

L'ictus hemorràgic, un tipus d'hemorràgia cerebral freqüent, consisteix en el trencament d'una artèria i la subsegüent extravasació de sang a l'encèfal. Representa un 20%, aproximadament, de tots els ictus. La hipertensió arterial,[12] l'angiopatia amiloide[13] i les lesions vasculars (malformacions arteriovenoses, aneurismes o hamartomes intracranials)[14] són els processos causals de base més comuns d'aquesta forma d'ictus. L'ictus hemorràgic lobular es veu sovint en casos d'angiopatia amiloide.[15]

Un ~10% dels AVCs hemorràgics es localitzen al cerebel. Si l'hemorràgia és important, pot obstruir el drenatge del quart ventricle i ocasionar una hidrocefàlia.[16] Ocasionalment, aquests AVCs poden aparèixer en el context d'una craniotomia o d'una intervenció quirúrgica espinal.[17]

Avui en dia, les malalties cerebrovasculars són un dels problemes de salut pública més importants. Són la tercera causa de mort al món occidental, la primera causa d'invalidesa permanent entre les persones adultes i una de les principals causes de dèficit neurològic en l'ancià.[18]

Epidemiologia[modifica | modifica el codi]

Actualment, a Espanya hi ha 150 - 250 casos anuals per cada 1.000.000 habitants. La incidència és major en homes dels 65 als 74 anys i significativament major en dones a partir dels 75 anys.

L'any 2002 l'OMS va publicar dades sobre la mortalitat global produïda per ictus i representava un 32% a escala mundial. Aproximadament, 5,5 milions d'èxitus.[19]

Morbiditat[modifica | modifica el codi]

  • Més de 15 milions de persones pateixen un ictus cada any. D'aquestes, un terç moren i un altre terç resten amb una discapacitat permanent.
  • És la primera causa de discapacitat mèdica en adults.
  • Hi ha un percentatge elevat d'ictus en persones de menys de 65 anys.[20]

Mortalitat[modifica | modifica el codi]

  • A Catalunya és la primera causa de mort en dones i la tercera entre els homes.
  • A Europa és la tercera causa de mort.
  • Representa el 10% de la mortalitat en països industrialitzats, essent la tercera causa de mortalitat.[21]
  • A Espanya és la segona causa de mort.[22][23]

Simptomatologia[modifica | modifica el codi]

Il·lustració d'una embòlia cerebral

La simptomatologia que presenten les persones que pateixen un ictus és molt concreta i sol aparèixer de forma brusca. Aproximadament, entre un 30- 75% de persones només coneixen 1 símptoma de l'Ictus. Els més coneguts en l'àmbit de la població són la pèrdua de força i l'alteració del llenguatge.[24]

  • Cefalea molt forta i sense causa coneguda.
  • Alteració del llenguatge: disàrtria o afàsia.
  • Confusió o pèrdua de consciència.
  • Pèrdua de visió d'un o d'ambdós ulls.
  • Inestabilitat, desequilibri i incapacitat per caminar.
  • Falta de sensibilitat o pèrdua de fora al braç, cara, cama o meitat del cos ( hemiparèsia) .[24][25][26]

Factors de risc[modifica | modifica el codi]

Un factor de risc és un element o diversos elements que incrementen el risc d'una persona a patir una malaltia. Dins de l'AVC podem trobar diferents factors de risc: modificables, no modificables i potencialment modificables.

No modificables[modifica | modifica el codi]

Modificables[modifica | modifica el codi]

Potencialment modificables[modifica | modifica el codi]

Prevenció[modifica | modifica el codi]

  • Evitar tabac i alcohol
  • Fer exercici físic
  • Dieta saludable, rica en verdures, fruites, proteïnes i grasses polinsaturades
  • Control dels factors de risc associats: HTA, colesterol, DM
  • Evitar el sobrepès[29]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Accidente cerebrovascular» (en castellà). Medlineplus, 28-05-2013. [Consulta: 8 juliol 2014].
  2. «¿QUÉ ES EL ICTUS?, ¿CUÁLES SON SUS CAUSAS?» (en castellà). Grupo de Estudio de Enfermedades Cerebrovasculares del SEN, 2012. [Consulta: 8 juliol 2014].
  3. Gaillard, F «Middle cerebral artery (MCA) infarct» (en anglès). Radiopaedia.org, 2013, Gen, pàgs: 10 [Consulta: 10 juny 2017].
  4. Horowitz SH, Zito JL, Donnarumma R, Patel M, Alvir J «Computed tomographic-angiographic findings within the first five hours of cerebral infarction» (en anglès). Stroke, 1991 Oct; 22 (10), pp: 1245-1253. DOI: 10.1161/01.STR.22.10.1245. PMID: 1926234 [Consulta: 10 juny 2017].
  5. D'Arceuil HE, de Crespigny AJ «Imaging Stroke Evolution after Middle Cerebral Artery Occlusion in Non-human Primates» (en anglès). Open Neuroimag J, 2011; 5, Supl 2, pp: 216-224. DOI: 10.2174/1874440001105010216. PMC: 3256846. PMID: 22253663 [Consulta: 10 juny 2017].
  6. Ustrell-Roig, Xavier; Serena-Leal, Joaquín «Ictus. Diagnóstico y tratamiento de las enfermedades cerebrovasculares» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2007; 60 (7), pp: 753-769. DOI: 10.1157/13108281. ISSN: 0300-8932 [Consulta: 8 juny 2017].
  7. Sommer, CJ «Ischemic stroke: experimental models and reality» (en anglès). Acta Neuropathol, 2017 Feb; 133 (2), pp: 245-261. DOI: 10.1007/s00401-017-1667-0. PMC: 5250659. PMID: 28064357 [Consulta: 10 juny 2017].
  8. «Ictus isquèmic» (en català). Fundació Ictus. [Consulta: 8 juliol 2014].
  9. Varona, JF «Complicaciones neurológicas como manifestación inicial de endocarditis infecciosa» (en castellà). An Med Interna, 2007 Sep; 24 (9), pp: 439-441. ISSN: 0212-7199. PMID: 18198953 [Consulta: 11 juny 2017].
  10. de la Iglesia Fanjul I, Fernández González S, Alonso Rodríguez D «Endocarditis trombótica no bacteriana: revisión de una serie de casos» (en castellà). Rev Clin Esp, 2009 Des; 209 (11), pp: 565-566. DOI: 10.1016/S0014-2565(09)73065-6. ISSN: 0014-2565. PMID: 20067737 [Consulta: 11 juny 2017].
  11. Kang. O; Gaillard, F «Haemorrhagic intracranial metastases» (en anglès). Radiopaedia.org, 2014, Ag 8, pàgs: 7 [Consulta: 11 juny 2017].
  12. Shah QA, Ezzeddine MA, Qureshi AI «Acute hypertension in intracerebral hemorrhage: pathophysiology and treatment» (en anglès). J Neurol Sci, 2007 Oct 15; 261 (1-2), pp: 74-79. DOI: 10.1016/j.jns.2007.04.036. PMID: 17550786 [Consulta: 8 juny 2017].
  13. Block F, Dafotakis M «Cerebral Amyloid Angiopathy in Stroke Medicine» (en anglès). Dtsch Arztebl Int, 2017 Gen 20; 114 (3), pp: 37-42. DOI: 10.3238/arztebl.2017.0037. PMID: 28179050 [Consulta: 8 juny 2017].
  14. Fam MD, Pang A, Zeineddine HA, Mayo S, et al «Demographic Risk Factors for Vascular Lesions as Etiology of Intraventricular Hemorrhage in Prospectively Screened Cases» (en anglès). Cerebrovasc Dis, 2017; 43 (5-6), pp: 223-230. DOI: 10.1159/000458452. PMC: 5462844. PMID: 28245439 [Consulta: 8 juny 2017].
  15. Gaillard, F «Lobar haemorrhage» (en anglès). Radiopaedia.org, 2016, Gen 12, pàgs: 4 [Consulta: 11 juny 2017].
  16. Thurston, M; Gaillard, F «Cerebellar haemorrhage» (en anglès). Radiopaedia.org, 2017, Maig 15, pàgs: 2 [Consulta: 19 juny 2017].
  17. Sen HM, Guven M, Aras AB, Cosar M «Remote Cerebellar Hemorrhage Presenting with Cerebellar Mutism after Spinal Surgery: An Unusual Case Report» (en anglès). J Korean Neurosurg Soc, 2017 Maig; 60 (3), pp: 367–370. DOI: 10.3340/jkns.2014.0709.001. PMC: 5426457. PMID: 28490165 [Consulta: 20 juny 2017].
  18. «Ictus hemorràgic» (en català). Fundació Ictus. [Consulta: 8 juliol 2014].
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 «Estrategia de ictus del Sistema Nacional de Salud». , 2009, pàg. 163.
  20. «Les dades ictus» (en català). Fundació ictus. [Consulta: 8 juliol 2014].
  21. Lucas, C,; Deplanque, D «Accidentes vasculares cerebrales» (en castellà). . Elsevier, 1998, pàg. 6.
  22. «Unitat d'ICTUS» (en català). Hospital d'Igualada. [Consulta: 8 juliol 2014].
  23. «El Ictus» (en castellà), Avece&ictus. [Consulta: 8 juliol 2014].
  24. 24,0 24,1 «Què és l'Ictus?» (en català). Parc de salut del mar. [Consulta: 8 juliol 2014].
  25. «Ictus» (en català). Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 8 juliol 2014].
  26. «L'accident vascular cerebral» (en català). Societat catalana de medicina familiar i comunitària, 2004. [Consulta: 8 juliol 2014].
  27. 27,0 27,1 27,2 «Factors de risc» (en català). Fundació Ictus. [Consulta: 8 juliol 2014].
  28. 28,0 28,1 28,2 «Risk factors» (en anglès). National Stroke Association. [Consulta: 8 juliol 2014].
  29. «Stroke Prevention» (en anglès). Singapore National Stroke Association, 2010. [Consulta: 8 juliol 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]