Demència

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nom del signe/símptoma:
Demència
Classificació i recursos externs
CIM-10 F00-F07
CIM-9 290-294
DiseasesDB 29283
MedlinePlus 000739
Patient UK Demència
MeSH D003704
Modifica dades a Wikidata

La demència (que significa "privats de la ment") és un trastorn cognitiu greu. Pot ser estàtic, el resultat d'una única lesió cerebral global o progressiva, produint una disminució a llarg termini en la funció cognitiva a causa de dany o malaltia en el cos més enllà del que es podria esperar d'envelliment normal. Encara que la demència és molt més comú en la població geriàtrica, això pot ocórrer en qualsevol etapa de l'edat adulta. Aquest límit d'edat defineix, com a conjunts de símptomes similars a causa de la síndrome o disfunció cerebral orgànica, se'ls donen noms diferents en les poblacions més joves que adults. Fins a finals del segle xix, la demència és un concepte clínic molt més ampli.

La demència és una síndrome (conjunt de signes i símptomes) de malaltia inespecífica en la qual les zones afectades de la cognició poden ser la memòria, l'atenció, el llenguatge, i la resolució de problemes. Normalment, cal que estiguin presents almenys durant sis mesos per a ser diagnosticats; la disfunció cognitiva que s'ha vist només en temps més curts, en particular, menys de setmanes, ha de ser anomenat deliri. En tots els tipus de disfunció cognitiva general, les funcions mentals superiors es veuen afectades primer en el procés. Especialment en les etapes posteriors de la malaltia, les persones afectades poden estar desorientats en el temps (no saber quin dia de la setmana, dia del mes, o fins i tot quin any és), en el lloc (sense saber on estan), i en la persona (no saber qui són o d'altres al voltant d'ells). La demència, encara que pot ser tractable fins a cert punt, generalment es deu a causes que són progressives i incurables.

Els símptomes de la demència poden ser classificats com a reversibles o irreversibles, depenent de l'etiologia de la malaltia. Menys del 10% dels casos de demència es deuen a causes que en l'actualitat es poden revertir amb el tractament.[1] Les causes inclouen diferents processos específics de la malaltia, de la mateixa manera que els símptomes de la disfunció d'òrgans, tals com falta d'alè, la icterícia, o el dolor es poden atribuir a moltes etiologies. Sense una avaluació acurada de la història, la de curt termini pot correspondre a una síndrome de deliri (que sovint dura de dies a setmanes) i poden ser fàcilment confosos amb demència, perquè tenen tots els símptomes en comú, llevat de la durada, i el fet que el deliri s'associa sovint amb més activitat del sistema nerviós simpàtic. Algunes malalties mentals, incloent-hi la depressió i la psicosi, també poden produir símptomes que han de diferenciar-se dels deliris i la demència. L'ús crònic de substàncies com l'alcohol, així com la privació del son crònica pot també predisposen al pacient als canvis cognitius indicatius de demència.

Causes[modifica | modifica el codi]

Deteriorament cognitiu fix[modifica | modifica el codi]

Diversos tipus de lesió cerebral, que passa com un esdeveniment únic, poden causar deteriorament cognitiu irreversible, però fix:

  • La lesió traumàtica del cervell pot causar un dany generalitzat a la substància blanca del cervell (lesió axonal difusa), o un dany més local (de la mateixa manera que la neurocirurgia).
  • Els ictus (accident vascular cerebral isquèmic o una hemorràgia intracerebral, subaracnoïdal, subdural o extradural).
  • Les infeccions (com una meningitis o una encefalitis) que afectin al cervell.
  • Les crisis epilèptiques prolongades.
  • La hidrocefàlia aguda.
  • El consum excessiu de begudes alcohòliques pot causar o demència per l'alcohol o psicosi de Korsakoff (i altres substància psicoactives poden causar demència persistent induïda), un cop cessa l'ús excessiu, el deteriorament cognitiu és persistent però no progressiu.

Demència lentament progressiva[modifica | modifica el codi]

La demència que comença de manera gradual i empitjora progressivament al llarg de diversos anys és generalment causada per una malaltia neurodegenerativa, és a dir, per les condicions que afecten només o principalment a les neurones del cervell i causa la pèrdua gradual però irreversible de la funció d'aquestes cèl·lules. Amb menys freqüència, una condició no degenerativa poden tenir efectes secundaris en les cèl·lules del cervell, que pot o no pot ser reversible si se'n tracta la causa.

Les causes de la demència depenen de l'edat en què comencen els símptomes:

Demència ràpidament progressiva[modifica | modifica el codi]

La malaltia de Creutzfeldt-Jakob sol provocar una demència que empitjora durant setmanes o mesos. Les causes comunes de demència lentament progressiva de vegades també es presenten amb una progressió ràpida: la malaltia d'Alzheimer, la demència amb cossos de Lewy, la degeneració frontotemporal.

L'Atenció Centrada en la Persona (ACP) en la cura de les persones amb demència[modifica | modifica el codi]

El primer treball de l'ACP amb gent gran es va realitzar en el camp de les demències. Durant molts anys els enfocaments clàssics de la geriatria s'han construït orientats als principis de rehabilitació neuropsicològica. El paradigma de tractament i dels serveis de cures que classifiquen i atenen a les persones segons tipologies o perfils de necessitats associades a deficiències, han estat en aquests últims anys els predominants per davant d'altres paradigmes més participatius.

És a partir dels estudis de l'autor Kitwood (1992, 1993, 1997) a la Universitat de Bradford on es posa de relleu que més enllà de la rehabilitació neuropsicològica i de la selecció d'algunes tècniques específiques, el paper de la relació interpersonal amb la persona amb demència, ha de tenir un caràcter capdal en l’atenció assistencial. Aquest tipus d'intervenció cal que sigui una vivència d'atenció integral, és a dir, ha de treballar tots els aspectes de la persona, des dels aspectes cognitius fins als aspectes emocionals, passant per l'àmbit del comportament.

Nou paradigma participatiu en l'atenció a la persona amb demència[modifica | modifica el codi]

Després de l'èxit, durant molt anys, del paradigma de tractament davant les persones amb demència per part dels professionals, les noves pràctiques assistencials incorporen el nou paradigma participatiu com la base fonamental de la relació interpersonal. El mateix autor Kitwood (2003) va determinar la relació interpersonal d'aquestes persones en cinc necessitats universals:

a) Confort (necessitat de tracte càlid i proper)

b) Identitat (necessitat de saber qui som)

c) Vincle (necessitat de tenir compromisos)

d) Ocupació (sentir-se útil i participar en activitats significatives)

e) Inclusió (necessitat de sentir-se part d'un grup social, d'evitar l'aïllament i la solitud)

L'atenció a les persones amb demència, per tant, han de contemplar les necessitats neurobiològiques i les psicosocials (Martínez, 2015). Així una pràctica de relació interpersonal amb aquestes persones que no cobreix les dues àrees, és una praxi parcialitzada i no és una atenció integral.

Per a això, l'autora Brooker (2004,2005), deixebla de Kitwood i integrant del Grup de Demències de la Universitat de Bradford, ha formulat el model VIPS on es proposen els quatre elements constitutius de l'ACP en la persona amb Demència (PPC = V + I + P + S):

. V = Valoració de la persona amb demència

. I = Tractament Individualitzat de la persona

. P = Perspectiva de la persona amb demència

. S = Entorn social positiu

Principals mètodes d'intervenció amb demència des de l'ACP[modifica | modifica el codi]

Les intervencions cognitives establertes fins ara s'han construït a partir dels principis de la rehabilitació neuropsicològica i de la selecció d'algunes de les tècniques específicament desenvolupades per a les demències i els trastorns de memòria.

El concepte d'intervenció cognitiva, en un sentit ampli, comprèn tot un conjunt de mètodes i estratègies cognitives que pretenen optimitzar l'eficàcia dels rendiments dels usuaris i pot tenir diferents enfocaments:

. Tècniques d'Orientació a la realitat (TOR)

. Reminiscència

. Programes d'estimulació i activitat cognitiva

. Teràpia cognitiva específica

. Adaptació cognitiva i funcional de l'entorn físic

. Tècniques de comunicació / Tècniques de Validació

. Activitats significatives (ocupacionals) i de la vida diària

. Prevenció i tractament dels trastorns psicològics i del comportament


Taula 1 Objectius terapéutics de la intervenció cognitiva (Lorente, 2016)

Objectius generals

. Estimular les capacitats preservades de la persona amb demència

. Promoure la interrelació amb un entorn positiu

. Fomentar els processos d'autodeterminació

. Afavorir la pròpia identitat i història de vida

Objectius específics

. Incrementar el rendiment cognitiu i funcional

. Mantenir l'autonomia personal en les AVD

. Millorar l'estat i sentiment de salut

Objectius terminals

. Millorar la qualitat de vida de la persona

. Potenciar la relació interpersonal amb els familiars

. Incrementar les relacions socials

Mètode de Validació (VF/Validation®)[modifica | modifica el codi]

El Mètode de Validació (VF/Validation®) és un mètode de comunicació i relació interpersonal situat en els aspectes psicoemocionals que permet ajudar els professionals de l'atenció directa a realitzar intervenció amb persones grans desorientades. Va ser desenvolupat per l'autora Naomi Feil, de Cleveland (Ohio), a partir d'experiències professionals en centres residencials per a gent gran, entre 1963 i 1980 (Feil, 1993).

En el pla teòric, el Mètode de Validació (VF/Validation®) es pot emmarcar en el model dels subsistemes interactius desenvolupat pels autors Teasdala i Barnard (1993).

Model ICS (Subsistemes Cognitius Interactius: la relació entre el sensorial, intermedi i codis de significat (AC, Acústic; VIS, Visual; BS, Estat del cos; MPL, Llenguatge; OBJ, Objecte; Prop, Proposicional; IMPLIC, Implicacional). Teasdale y Barnard, 1993.

En aquest model es descriuen dos subsistemes de significats, propositiu i implicatiu, que reflecteixen, respectivament, les representacions cognitives i les representacions emocionals. En el cas que el sistema implicatiu (emocional) estigui intacte i enviï informacions al sistema propositiu (cognitiu), aquest últim, a l'estar afectat en les demències, serà incapaç de relacionar les emocions amb esdeveniments recents.

El Mètode de Validació (VF/Validation®) es desenvolupa en part com a reacció a l'aplicació / atenció d'aquelles persones grans desorientades que es troben en els centres i serveis per a gent gran i que no responen a l'aplicació de les tècniques que se centren només en els aspectes cognitius. A la validació l'interessa sobretot els aspectes emocionals i per tant, l'emoció i el motiu subjacent del seu comportament.

Taula 2 Principis del cuidador (Lorente, 2016)[2]

Principis del cuidador . Mai discuteix o s'enfronta a la persona

. No s'intenta que la persona es faci una idea sobre la seva conducta anòmala

. No tracta d'orientar a la persona

. No empra reforços positius (reconeixements) o negatius (indiferència) per modificar la conducta de la persona

. No empra teràpies individuals o de grup en regles precises o en l'orientació en el temps actual

. No actua com un mestre autoritari, sinó com un facilitador

Així, les tècniques de validació requereixen la capacitat d'acceptar i tenir empatia (vibrar a l'uníson) amb la persona gran desorientada, deixant de banda les pròpies interpretacions, judicis i expectatives sobre la conducta i tractant d'entendre la lògica subjacent a la conducta dels pacients.

És una forma pràctica de treballar que permet reduir l'estrès en l'atenció directa, millorant la dignitat de la persona gran desorientada i augmentant la capacitat d'acompanyament del professional cuidador.

El Mètode de Validació (VF/Validation®) fonamenta així la seva acció en els principis bàsics desenvolupats per les teories humanistes, practicant una actitud empàtica i una visió holística de l'ésser humà. Quan un pot "posar-se en les sabates" de l'altre i "veure a través dels seus ulls", es pot entrar en el món de la desorientació i entendre el significat dels comportaments de la persona afectada.

El Mètode de Validació (VF/Validation®) explica que moltes persones grans desorientades, que sovint són diagnosticades amb Demència Tipus Alzheimer, es troben amb la necessitat de poder expressar certs sentiments emocionals en la darrera etapa del seu cicle vital. Superar l'adversitat és important per a ells i necessiten de professionals de l'atenció directa que els entenguin i puguin acompanyar-los.

El Mètode de Validació (VF/Validation®) té cinc grans objectius[modifica | modifica el codi]

a) Restituir l'amor propi de la persona gran desorientada.

b) Reduir l'estrès professional en els processos d'acompanyament professional.

c) Eliminar les restriccions químiques i físiques en persones grans desorientades.

d) Augmentar els processos de comunicació verbal i no verbal dels professionals.

e) Potenciar la dignitat humana en l'última etapa del cicle vital de les persones grans desorientades.

Característiques bàsiques. Fases[modifica | modifica el codi]

El Mètode de Validació (VF/Validation®) té tres característiques bàsiques que fonamenten el seu treball amb els professionals de l'atenció directa:

1. La Validació és una forma de classificar els comportaments de les persones grans desorientades, en quatre fases progressives:

a. Malorientació - Expressant els conflictes del passat de formes disfressades.

b. Confusió temporal - En retirada cap a l'interior i acomiadant-se de la realitat.

c. Moviments repetitius - Moviments que reemplacen a les paraules i s'utilitzen per treballar a través dels conflictes no resolts.

d. Estat vegetatiu - Es deixa fora el món real i es dóna per vençut tractant de resoldre la vida.

Cada fase té característiques físiques i psicosocials específiques que cal conèixer.

2. La Validació es basa en una actitud d'empatia que respecta i valora a la gent gran desorientades sense fer judicis de valor.

3. La Validació inclou tècniques específiques individuals, així com treball en grup, amb base a les necessitats de l'individu i de la seva fase de resolució/generativitat personal (Erikson).

El Mètode de Validació (VF/Validation®) es fonamenta en una sèrie de principis, que aquí es presenten simplificats:

a) Cada persona és única i s'ha de tractar com un individu específic.

b) Cada persona té un valor propi amb independència del grau de desorientació o demència. S'ha d'acceptar a l'usuari sense prejudicis.

c) S'ha de considerar que existeix una raó després de les conductes de la gent gran desorientades i dements. La conducta observada no és el simple resultat de canvis anatòmics esdevinguts en el cervell, sense la combinació de canvis físics, socials i personals que tenen lloc al llarg de la vida

d) Les conductes que apareixen s'associen normalment amb una fase de la vida. Els errors, problemes o vivències d'un moment de la vida poden conduir a ulteriors problemes psicològics.

e) Quan falla la memòria recent, les persones d'edat i dements intenten restaurar l'equilibri en les seves vides a través de l'evocació de records primerencs (antics).

f) Els sentiments dolorosos que siguin reconeguts i validats disminuiran el seu efecte negatiu. L'empatia crea confiança, redueix l'ansietat i restableix la dignitat.

Les evidències psicoeducatives[modifica | modifica el codi]

Les evidències del Mètode de Validació (VF/Validation®) en la relació interpersonal les podem trobar en dos apartats:

a) En l'atenció directa amb el professional:

. Millora en la comunicació verbal i no verbal per part de la persona gran

. Comportament més sociable de la persona gran amb el seu cuidador

. Disminució de la deambulació

. Disminució de l'agressió verbal

. Reducció o eliminació de l'ús de restriccions físiques i químiques

b) En la relació amb l'entorn:

. Disminució de l'ansietat

. Disminució de la claudicació relacional amb altres persones

. Recuperació del sentit d'autoestima

. Invertits en papers socials familiars en un grup

. Conscients de la realitat

. El seu sentit de l'humor es restaura

On aprendre professionalment el Mètode de Validació (VF/Validation®?[modifica | modifica el codi]

La primera entitat social a Catalunya i Espanya que va portar el certificat del Mètode de Validació (VF/Validation®), acreditat per l'Institut Americà en Validació (VTI) en llengua catalana i castellana al nostre país, va ser l'Asociación Relay a l'any 2013. Aquesta entitat sense afany de lucre, va signar el primer conveni amb la patronal ACRA a l'any 2014 per formar als seus professionals i socis sobre les tècniques de validació.

Weblinks[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Curran, Stephen; Wattis, John. Practical management of dementia: a multi-professional approach (en anglès). Radcliffe Publishing, 2004, p.19. ISBN 1857759311. 
  2. Lorente, Xavier «Efectos de la intervención cognitiva en personas mayores desorientadas ingresadas en Unidades de Demencia a partir del Método de Validación (VF/Validation®)». IV Congreso Nacional de Enfermería UCAM 'Por un envejecer sin tópicos', 2016.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Demència Modifica l'enllaç a Wikidata