Neuroplasticitat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Les funcions cerebrals en realitat no estan confinades en certs llocs fixes contràriament al que es veu en aquesta imatge

Neuroplasticitat, també coneguda com a plasticitat cerebral, és un terme que engloba tant la plasticitat sinàptica com la plasticitat no sinàptica- es refereix a canvis en les vies neuronals i en la sinapsi degudes a canvis en el comportament, ambient processos neuronals, pensament, emocions, com també els canvis que resulten de danys en el cos.[1] La neuroplasticitat ha substituït l'anterior opinió sobre que el cervell era un òrgan fisiològicament estàtic, i explora com i de quines maneres el cervell canvia al llarg de la vida.[2]

La paraula plasticitat va ser aplicada per primera vegada al comportament l'any 1890 per part de William James en la seva obra The Principles of Psychology,[3] La primera persona a usar el terme plasticitat neuronal sembla que va ser el neurocientífic polonès Jerzy Konorski.[4]

La neuroplasticitat ocorre en una gran varietat de nivells, que van des del canvis cel·lulars deguts a l'aprenentatge, a canvis a gran escala implicats en la recartografia cortical en resposta a un dany físic. El paper de la neuroplasticitat està àmpliament reconegut en un desenvolupament saludable, aprenentatge, memòria i recuperament d'un dany cerebral. Actualment se sap que molts aspectes del cervell romanen plàstic fins i tot dins la vida adulta.[5]

Neurobiologia[modifica]

Un dels principis fonamentals de com les funcions de la neuroplasticitat estan enllaçades amb el concepte d'esporga sinàptica (synaptic pruning), és la idea que els connexions sinàptiques dins del cervell són desplaçades constantment o recreades, amb molta dependència sobre com es fan servir ( Teoria Hebbiana).

Un exemple d'utilitat[modifica]

Tractament del dany en el cervell[modifica]

La neuroplasticitat és el tema fonamental que dóna suport al tractament del dany cerebral adquirit (acquired brain injury) amb l'objectiu de programes terapèutics experimental en el context de la rehabilitació.

Visió[modifica]

Després de dècades d'haver assumit que la visió binocular, en particular l'estereopsi, hauria de ser aconseguida obligaatòriament al principi de la infantesa, en anys recents les millores en persones amb ambliopia, insuficiència convergent o amb anomalies en la visió estèreo, han esdevingut exemples clars de neuroplasticitat.[6][7][8]

Tractament de dificultats en l'aprenentatge[modifica]

Michael Merzenich va desenvolupar una sèrie de programes de plasticitat per ordinador coneguts com a Fast ForWord que ofereixen set exercicis cerebrals per ajudar amb els dèficits de llenguatge i d'aprenentatge causats per la dislèxia.

Referències[modifica]

  1. Pascual-Leone, A., Freitas, C., Oberman, L., Horvath, J. C., Halko, M., Eldaief, M. et al. (2011). Characterizing brain cortical plasticity and network dynamics across the age-span in health and disease with TMS-EEG and TMS-fMRI. Brain Topography, 24, 302-315. doi:10.1007/s10548-011-0196-8
  2. Pascual-Leone A., Amedi A., Fregni F., Merabet L. B. «The plastic human brain cortex». Annual Review of Neuroscience, 28, 2005, pàg. 377–401. DOI: 10.1146/annurev.neuro.27.070203.144216.
  3. "The Principles of Psychology", William James 1890, Chapter IV, Habits
  4. LeDoux, Joseph E. Synaptic self: how our brains become who we are. New York, United States: Viking, 2002, p. 137. ISBN 0-670-03028-7. 
  5. Rakic, P. «Neurogenesis in adult primate neocortex: an evaluation of the evidence». Nature Reviews Neuroscience, 3, 1, gener 2002, pàg. 65–71. DOI: 10.1038/nrn700. PMID: 11823806.
  6. Dominick M. Maino: Neuroplasticity: Teaching an Old Brain New Tricks, Review of Optometry, January 2009
  7. «Recovery of stereopsis in adults through training in a virtual reality task». Journal of Vision, 27-12-2012. Article 53
  8. «New insights into amblyopia: binocular therapy and noninvasive brain stimulation». Journal of AAPOS, febrer 2013, p. 89–93.

Enllaços externs[modifica]