Aglaia
  | |
| Tipus | Càrites |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Sexe | femení |
| Família | |
| Cònjuge | Hefest |
| Mare | Eurínome |
| Pare | Zeus i Hèlios |
| Fills | Morfeu, Eúclia, Eupheme, Euthenia i Philophrosyne |
| Germans | Eufròsine i Talia |
| Altres | |
| Part de | Càrites |
En la mitologia grega, Aglaia (en grec antic Ἀγλαΐα, 'la que brilla', 'l'esplendorosa', 'l'esplèndida') era la més jove i bella de les tres Càrites. Simbolitzava la intel·ligència, el poder creatiu i la intuïció de l'intel·lecte. Era filla, com les seves germanes Eufròsine i Talia, de Zeus i de l'oceànide Eurínome, o d'Helios i Egle.
Les Càrites o Gràcies viuen a l'Olimp en companyia de les Muses, amb les quals de vegades formen cors. Pertanyen al seguici d'Apol·lo, el déu músic. Acompanyen tot sovint Atena, deessa de les tasques femenines i de l'activitat intel·lectual, i també Afrodita, Eros i Dionís.
Així com la tradició més difosa és la d'Hefest casat amb la deessa Afrodita, en d'altres és esposa d'Aglaia, i segons la tradició òrfica foren pares d'aquests personatges:
- Euclea (Ευκλεια), deessa de la bona reputació i la glòria.
- Eufema (Ευφημη), deessa del correcte discurs.
- Eutenea (Ευθηνια), deessa de la prosperitat i la plenitud.
- Filofròsine (Φιλοφροσυνη), deessa de l'amabilitat i la benvinguda.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aglaia |
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 88. ISBN 9788496061972.