Oceànide
Salta a la navegació
Salta a la cerca

Les Oceànides, Gustave Doré, 1860.
En la mitologia grega i romana, les oceànides o oceànites (en grec, Ωκεανιδες) eren unes nimfes filles d'Oceà i Tetis (titans). Cadascuna d'elles estava associada a una font, riu o llac. Eren germanes dels oceànits (o Potamoi), déus dels rius.
Llista d'oceànides[modifica]
En la seva Teogonia, Hesíode diu clarament que les oceànides són 3.000, però només anomena les 41 més antigues. Tot seguit, els noms donats per Hesíode:
- Acasta
- Admete
- Ànfiro
- Àsia: Nimfa, filla d'Oceà i de Tetis. A vegades, és confosa amb Clímene i apareix com a muller de Jàpet.
- Calipso
- Cal·lírroe: Nimfa, filla d'Oceà i de Tetis. S'uní a Crisàor i fou mare de Geríon.
- Cerceis
- Clímene: Nimfa, filla d'Oceà i de Tetis. A vegades és considerada esposa de Jàpet i en d'altres, esposa de Prometeu.
- Clícia
- Criseida
- Dione
- Doris
- Electra
- Estigia
- Eudora
- Eurínome
- Europa
- Galaxaura
- Hipo
- Iante
- Idia
- Melóbosis
- Menesto
- Metis
- Ocírroe
- Peito
- Perseis
- Petrea
- Pisítoa
- Plexaura
- Pluto
- Polidora
- Primno
- Rodea
- Telesto
- Toa
- Tique
- Urania
- Yanira
- Yanta
- Zeuxo
Bibliografia[modifica]
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 29 (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oceànide |