Vés al contingut

Eurínome

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeEurínome

Modifica el valor a Wikidata
Tipusoceànide
deïtat aquàtica Modifica el valor a Wikidata
Context
MitologiaReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaZeus Modifica el valor a Wikidata
CònjugeOfíon Modifica el valor a Wikidata
MareTetis Modifica el valor a Wikidata
PareOcèan Modifica el valor a Wikidata
FillsEufròsine, Talia, Aglaia, Càrites i Asop Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentEurynome (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Eurínome[1] (en grec antic Εὐρυνόμη), va ser una de les deesses de la primera generació, filla d'Ocèan i de Tetis.

Abans que regnés Cronos, era sobirana, juntament amb Ofíon, de les faldes nevades de l'Olimp, i dels Titans. Cronos i Rea la van expulsar i van usurpar els trons d'Ofíon i d'ella mateixa. Ofíon i Eurínome es van refugiar al mar. Allà, acompanyada de Tetis, Eurínome va acollir Hefest quan aquest va ser precipitat de l'Olimp.

Unida a Zeus, va ser mare de les Càrites, Aglaia, Eufròsine i Talia, i també, segons algunes tradicions, del déu-riu Asop. Eurínome tenia consagrat un temple molt antic a la vora de Figàlia, un santuari que s'alçava entremig d'un bosc de xiprers. L'estàtua que representava Eurínome tenia la part de dalt amb aspecte de dona i de cintura en avall forma de peix.[2]

Referències[modifica]

  1. Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC (en grec - català). Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 824. ISBN 9788441224223. 
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 187. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 89. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461

Enllaços externs[modifica]