Dermatomiositis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaDermatomiositis
Dermatomyositis.jpg
Àrees discretament vermelles que superen els artells en una persona amb dermatomiositis juvenil. Són conegudes com pàpules de Gottron. modifica
Tipuspolimiositis, miositis i trastorn cutani Modifica el valor a Wikidata
Especialitatreumatologia, immunologia, neurologia i dermatologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
SímptomesGottron's sign (en) Tradueix, eritema i debilitat muscular Modifica el valor a Wikidata
Exàmensmesurament de la creatina-cinasa, biòpsia muscular, serologic test (en) Tradueix, Electromiografia i imatge per ressonància magnètica Modifica el valor a Wikidata
Tractamentcorticoesteroide, azatioprina, ciclosporina, metotrexat i Intravenous Immunoglobulin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Localitzaciózone of skin (en) Tradueix i teixit muscular Modifica el valor a Wikidata
Causat permalaltia autoimmunitària Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10M33.033.0-M33.133.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9710.3710.3 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB10343 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000839 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine332783 i 1064945 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD003882 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet221 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0011633 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:10223 Modifica el valor a Wikidata

La dermatomiositis és un trastorn inflamatori de llarg evolució que afecta els músculs.[1] Els seus símptomes són generalment una erupció cutània i un augment progressiu de la debilitat muscular.[1] Aquests símptomes poden ocórrer de sobte o desenvolupar-se durant mesos.[1] Altres símptomes poden incloure pèrdua de pes, febre, inflamació pulmonar o sensibilitat lumínica.[1] Les complicacions poden incloure dipòsits de calci en músculs o pell.[1]

La causa no es coneix.[1] Les teories inclouen que es tracta d'una malaltia autoimmunitària o com a conseqüència d'una infecció vírica.[1] És un tipus de miopatia inflamatòria.[1] El diagnòstic generalment es basa en una combinació de símptomes, proves de sang, electromiografia i biòpsia muscular.[2]

Si bé no hi ha cap cura per a la malaltia, els tractaments en general milloren els símptomes.[1] Els tractaments poden incloure medicació, fisioteràpia, exercici, teràpia termal, ortesis i dispositius assistencials i descans.[1] Els medicaments de la família de glucocorticoides solen ser utilitzats amb altres agents com el metotrexat o l'azatioprina, si els primers no funcionen (prou) bé.[1] La immunoglobulina intravenosa també pot millorar els resultats.[1] La majoria de la gent millora amb el tractament i en alguns el trastorn es resol completament.[1]

Té una incidència aproximada d'1 per 100.000 persones per any.[2] El trastorn sol tenir aparèixer en les dècades dels 40 i 50 anys i les dones es veuen més sovint afectades que els homes.[2] No obstant això, les persones de qualsevol edat poden veure's afectades.[2] Aquest trastorn es va descriure per primera vegada en la primera dècada del segle xix.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 «Dermatomyositis» (en anglès). GARD, 2017. Arxivat de l'original el 5 July 2017. [Consulta: 13 juliol 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Dermatomyositis». NORD (National Organization for Rare Disorders), 2015. Arxivat de l'original el 19 February 2017. [Consulta: 13 juliol 2017].
  3. Dourmishev, Lyubomir A.; Dourmishev, Assen Lyubenov [8 September 2017]. Dermatomyositis: Advances in Recognition, Understanding and Management (en anglès). Springer Science & Business Media, 2009, p. 5. ISBN 9783540793137.