Robert Burns Woodward

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRobert Burns Woodward
Robert Burns Woodward portrait.jpg
(1965) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 abril 1917 Modifica el valor a Wikidata
Boston (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juliol 1979 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Cambridge (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióInstitut de Tecnologia de Massachusetts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica orgànica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióQuímic, professor i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesHarry Herschal Wasserman i Steven A. Benner Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralRobert Shapiro, William R. Roush, Stuart Schreiber, Ronald Breslow, Christopher Spencer Foote, Kendall Houk i Steven A. Benner Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 151888814 Modifica els identificadors a Wikidata

Robert Burns Woodward (Boston, EUA 1917 - Cambridge, EUA 1979) fou un químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1965.

Biografia[modifica]

Va néixer el 10 d'abril de 1917 a la ciutat de Boston, situada a l'estat nord-americà de Massachusetts, fill d'immigrants britànics. Va estudiar química a l'Institut Tecnològic de Massachusetts, on es va llicenciar el 1936 i doctorar el 1937. Posteriorment realitzà una tesi postdoctoral a la Universitat d'Illinois, i a partir de 1950 fou professor de química i catedràtic a la Universitat Harvard.

Woodward morí el 8 de juliol de 1979 a la seva residència de Cambridge, població de l'estat de Massachusetts, víctima d'un infart de miocardi.

Recerca científica[modifica]

Interessat en la síntesi química de substàncies orgàniques, aconseguí sintetitzar la quinina l'any 1944, el colesterol i la cortisona el 1951, l'estricnina el 1954, la reserpina el 1956 i la vitamina B12 el 1971. Així mateix també va aconseguir reproduir en un laboratori la molècula de la clorofil·la, el pigment responsable del color verd de les plantes.

El 1965 li fou concedit el Premi Nobel de Química pels seus treballs en la síntesi de materials naturals.

Els seus treballs teòrics inclouen la seva col·laboració amb Roald Hoffmann, amb el qual va fer estudis dels mecanismes de reacció dels productes químics, instaurant la regla Woodward-Hoffmann.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Burns Woodward