Metall de transició

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Se sol anomenar metall de transició, o metall del bloc d als elements 21 a 30, 39 a 48 i 71 a 80 de la taula periòdica.[1][2]

Grup   Període 4 Període 5 Període 6 Període 7
3 (III B)   Sc 21 Y 39 Lu 71 Lr 103
4 (IV B)   Ti 22 Zr 40 Hf 72
5 (V B)   V 23 Nb 41 Ta 73
6 (VI B)   Cr 24 Mo 42 W 74
7 (VII B)   Mn 25 Tc 43 Re 75
8 (VIII B)   Fe 26 Ru 44 Os 76
9 (VIII B)   Co 27 Rh 45 Ir 77
10 (VIII B)   Ni 28 Pd 46 Pt 78  
11 (I B)   Cu 29 Ag 47 Au 79  
12 (II B)   Zn 30 Cd 48 Hg 80

Són elements amb orbitals de tipus d semiplens. Solen ser mal·leables, i amb densitat, punt de fusió i punt d'ebullició elevats. Les seves principals propietats químiques són,

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Petrucci, R.H.; Harwood, W.S. and Herring, F.G. (2002) General Chemistry, 8th ed, Prentice-Hall, pp. 341-2
  2. Housecroft, C.E. and Sharpe, A.G. (2005) Inorganic Chemistry, 2nd ed, Pearson Prentice-Hall, pp. 20-21

Elements químics

Taula periòdica | Nom | Símbol atòmic | Nombre atòmic
Grups:   1 -  2 -  3 -  4 -  5 -  6 -  7 -  8 -  9 - 10 - 11 - 12 - 13 - 14 - 15 - 16 - 17 - 18
Períodes:  1  -  2  -  3  -  4  -  5  -  6  -  7
Sèries:   Metalls alcalins  -  Alcalinoterris  -  Lantànids  -  Actínids  -  Metalls de transició  -  Metalls del bloc p  -  Metal·loides  -  No metalls  -  Halògens  -  Gasos nobles
Blocs:  bloc s  -  bloc p  -  bloc d  -  bloc f  -  bloc g
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metall de transició Modifica l'enllaç a Wikidata