Radi atòmic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

El radi atòmic és la distància des del centre del nucli atòmic a l'orbital electrònic més extern d'un àtom que estiga en equilibri. Se sol mesurar en picòmetres (1 pm=10-12 m) o en Àngstroms (1 Å=10-10 m).

Al ser els nuclis i els electrons, partícules quàntiques, sotmeses al principi d'indeterminació de Heisenberg, les mesures directes de distàncies no poden tenir sinó un significat estadístic. Per tant, per convenció, es defineix el radi atòmic, com la meitat de la distància existent entre els centres de dos àtoms enllaçats.

Depenent de com estiguin enllaçats els àtoms, es distingeix entre;

  • Radi atòmic, el radi d'un àtom aïllat.
    • Radi covalent, el radi dels elements no metàl·lics.
    • Radi metàl·lic, el radi dels elements metàl·lics.
  • Radi iònic, el radi d'un àtom que forma un enllaç iònic.
  • Radis de van der Waals, el radi d'una esfera sòlida imaginària, usat per a modelar el comportament dels àtoms.

Variació dins la taula periòdica[modifica]

El radi atòmic d'un element augmenta de dalt a baix i de dreta a esquerra en la taula periòdica.

L'explicació a aquest fenomen es troba en el fet que la força d'atracció que el nucli de l'àtom exerceix sobre els electrons és major al final de cada període, atès que hi ha més protons al nucli i més electrons als orbitals. Com que les càrregues elèctriques oposades s'atreuen, en haver-hi més càrrega hi ha una atracció més gran. Per tant, els electrons dels àtoms dels elements que es troben més a la dreta es troben més atrets pel nucli, de manera que, com que el nombre de nivells en el qual s'enllacen els àtoms és el mateix, el radi disminuïx.

Paral·lelament a això, en cada període augmenta en una unitat el nombre de capes en les quals es distribuïxen els electrons de l'àtom, de manera que els àtoms dels elements de major període tenen major radi.

Radis atòmics mesurats empíricament[modifica]

La següent taula mostra les covalències mesurades empíricament, segons va publicar J. C. Slater el 1964.[1] Els valors són en picometres (pm o 1×10−12 m).

Group
(column)
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
Period
(row)
1 H
25
He
 
2 Li
145
Be
105
B
85
C
70
N
65
O
60
F
50
Ne
 
3 Na
180
Mg
150
Al
125
Si
110
P
100
S
100
Cl
100
Ar
 
4 K
220
Ca
180
Sc
160
Ti
140
V
135
Cr
140
Mn
140
Fe
140
Co
135
Ni
135
Cu
135
Zn
135
Ga
130
Ge
125
As
115
Se
115
Br
115
Kr
 
5 Rb
235
Sr
200
Y
180
Zr
155
Nb
145
Mo
145
Tc
135
Ru
130
Rh
135
Pd
140
Ag
160
Cd
155
In
155
Sn
145
Sb
145
Te
140
I
140
Xe
 
6 Cs
260
Ba
215
*
 
Hf
155
Ta
145
W
135
Re
135
Os
130
Ir
135
Pt
135
Au
135
Hg
150
Tl
190
Pb
180
Bi
160
Po
190
At
 
Rn
 
7 Fr
 
Ra
215
**
 
Rf
 
Db
 
Sg
 
Bh
 
Hs
 
Mt
 
Ds
 
Rg
 
Cn
 
Nh
 
Fl
 
Mc
 
Lv
 
Ts
 
Og
 
Lanthanides *
 
La
195
Ce
185
Pr
185
Nd
185
Pm
185
Sm
185
Eu
185
Gd
180
Tb
175
Dy
175
Ho
175
Er
175
Tm
175
Yb
175
Lu
175
Actinides **
 
Ac
195
Th
180
Pa
180
U
175
Np
175
Pu
175
Am
175
Cm
 
Bk
 
Cf
 
Es
 
Fm
 
Md
 
No
 
Lr
 

Enllaços externs[modifica]



Referències[modifica]

  1. Slater, J. C. «Atomic Radii in Crystals». Journal of Chemical Physics, 41, 10, 1964, pàg. 3199–3205. Bibcode: 1964JChPh..41.3199S. DOI: 10.1063/1.1725697.