Tel·luri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'element químic. Si cerqueu el mineral natiu, vegeu «tel·luri natiu».
Tel·luri
52Te
antimonitel·luriiode
Se

Te

Po
Aspecte
Gris platejat brillant
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Tel·luri, Te, 52
Categoria d'elements Metal·loides
Grup, període, bloc 165, p
Pes atòmic estàndard 127,60
Configuració electrònica [Kr] 4d10 5s2 5p4
2, 8, 18, 18, 6
Configuració electrònica de Tel·luri
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
6,24 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
5,70 g·cm−3
Punt de fusió 722,66 K, 449,51 °C
Punt d'ebullició 1.261 K, 988 °C
Entalpia de fusió 17,49 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 114,1 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 25,73 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K)     (775) (888) 1.042 1.266
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 6, 5, 4, 2, -2
(àcid òxid bàsic)
Electronegativitat 2,1 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 869,3 kJ·mol−1
2a: 1.790 kJ·mol−1
3a: 2.698 kJ·mol−1
Radi atòmic 140 pm
Radi covalent 138±4 pm
Radi de Van der Waals 206 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal[1]
Tel·luri té una estructura cristal·lina hexagonal
Ordenació magnètica Diamagnètic[2]
Conductivitat tèrmica (1,97–3,38) W·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 2.610 m·s−1
Mòdul d'elasticitat 43 GPa
Mòdul de cisallament 16 GPa
Mòdul de compressibilitat 65 GPa
Duresa de Mohs 2,25
Duresa de Brinell 180 MPa
Nombre CAS 13494-80-9
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del tel·luri
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
120Te 0,09% >2,2×1016a ε ε 1,701 120Sn
121Te sin 16,78 d ε 1,040 121Sb
122Te 2,55% 122Te és estable amb 70 neutrons
123Te 0,89% >1,0×1013 a ε 0,051 123Sb
124Te 4,74% 124Te és estable amb 72 neutrons
125Te 7,07% 125Te és estable amb 73 neutrons
126Te 18,84% 126Te és estable amb 74 neutrons
127Te sin 9,35 h β 0,698 127I
128Te 31,74% 2,2×1024 a ββ 0,867 128Xe
129Te sin 69,6 min β 1,498 129I
130Te 34,08% 7,9×1020 a ββ 2,528 130Xe

El tel·luri o tel·lur és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Te el seu nombre atòmic és 52.

El tel·luri va ser descobert el 1782 per Franz-Joseph Müller von Reichenstein en un mineral que contenia or i tel·luri. Martin Heinrich Klaproth li va donar nom el 1798 derivat de la paraula llatina pel planeta Terra, tellus.

Isòtops[modifica | modifica el codi]

Article principal: Isòtops del tel·luri

Es coneixen 30 isòtops del tel·luri amb masses atòmiques que fluctuen entre 108 i 137. El tel·luri natural presenta 8 isòtops, dels quals quatre són radioactius amb semivides superiors als deu bilions d'anys. El 128Te té el període de semidesintegració més llarg conegut entre tots els radioisòtops de tel·luri (2,2 · 10 24 anys ). El tel·luri és l'element amb menor nombre atòmic que pot experimentar la desintegració alfa, amb els isòtops del 106Te al 110Te pot experimentar aquest tipus de desintegració.

Abundància i obtenció[modifica | modifica el codi]

El tel·luri pot obtenir-se combinat amb or a la calaverita, un mineral metàl·lic relativament poc abundant.

Tel·lurur de cadmi[modifica | modifica el codi]

El tel·lurur de cadmi (CdTe) és un compost cristal·lí format per cadmi i tel·luri. S'utilitza com finestra òptica d'infraroig i com a material de cèl·lula solar. En general s'intercala amb sulfur de cadmi per a formar una Cèl·lula fotoelèctrica de junció PN. Normalment, les cèl·lules de CdTe utilitzen una estructura nip.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tellurium, mindat.org (anglès)
  2. Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Handbook of Chemistry and Physics, 81a edició, CRC press (en anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]