Meitneri
Meitneri | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
109Mt
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aspecte | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Desconegut | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats generals | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nom, símbol, nombre | Meitneri, Mt, 109 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Categoria d'elements | Desconeguda (però probablament un metall de transició[1][2]) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Grup, període, bloc | 9, 7, d | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pes atòmic estàndard | [278] | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Configuració electrònica | [Rn] 5f14 6d7 7s2 (calculat)[1][3] 2, 8, 18, 32, 32, 15, 2 (predit) ![]() | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats físiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fase | Sòlid (predit[2]) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat (prop de la t. a.) |
37,4 (predit)[1] g·cm−3 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats atòmiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estats d'oxidació | 9, 8, 6, 4, 3, 1 (predit)[1][4][5][6] | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Energies d'ionització (més) |
1a: 800,8 (estimat)[1] kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2a: 1.823,6 (estimat)[1] kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
3a: 2.904,2 (estimat)[1] kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi atòmic | 128 (predit)[1][6] pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi covalent | 129 (estimat)[7] pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Miscel·lània | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estructura cristal·lina | Cúbica centrada en la cara (predit)[2] ![]() | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ordenació magnètica | Paramagnètic (predit)[8] | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nombre CAS | 54038-01-6 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Isòtops més estables | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Article principal: Isòtops del meitneri | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El meitneri és un element químic sintètic el símbol del qual és Mt i el seu nombre atòmic és 109. Forma part del 7è període de la taula periòdica i del grup 9. És un metall de transició. Cap del seus isòtops té un període de semidesintegració superior a 8 s i es desintegra per emissió de partícules alfa en nuclis de bohri. El seu nom fa honor a la física austríaca Lise Meitner, co-descobridora de la fissió nuclear, essent l'únic element químic amb un nom en honor d'una dona científica.
Història[modifica]
El meitneri fou obtingut de manera artificial el 29 d'agost de 1982, per bombardeig (amb energia d'excitació del sistema d'11,1 MeV) de capes primes de bismut 209 durant 250 hores amb 7×1017 nuclis accelerats de ferro 58 mitjançant fusió nuclear en un accelerador lineal al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants (GSI) de Darmstadt, aleshores Alemanya Occidental. L'equip de recerca que l'aconseguí sintetitzar i identificar estava dirigit per Gottfried Münzenberg i Peter Armbruster, i la reacció de fusió nuclear fou:[9]
Només uns pocs àtoms de meitneri es produeixen en cada experiment, i es desintegren ràpidament emetent partícules alfa. Els experiments desenvolupats per aquests científics no sols van possibilitar la troballa de nous elements químics, sinó també la viabilitat de la fusió per a crear nous nuclis pesants. Aquest descobriment fou confirmat el 1984 per Iuri Oganessian i el seu equip amb una dosi d'irradiació 10 vegades major a l'Institut de Recerca Nuclear de Dubnà, aleshores Unió Soviètica.[9]
Rep el seu nom en honor de Lise Meitner (1878-1968), física nuclear austríaca. Meitner formà part de l'equip que descobrí la fissió nuclear, però ni ella ni Otto Frisch compartiren el Premi Nobel de Química de 1944 que s'atorgà exclusivament a Otto Hahn. Aquest fet es considera un dels més evidents exemples d'injustícia realitzats pel comitè del Nobel; en la dècada de 1990 s'obriren els registres del comitè que decidí el premi, i a la llum de la informació que proporcionaren, s'ha intentat reparar: Meitner ha rebut molts honors pòstums, entre ells el nomenament de l'element químic 109 com meitneri. És l'únic element químic que honra a una dona científica, perquè el curi es diu així pel matrimoni Pierre i Marie Curie.[9]
Propietats[modifica]
El meitneri està situat en la posició de la taula periòdica 109, període 7 dels elements de transició –entre el hassi i el darmstadti– i en el grup 9 sota l'iridi. Es classifica com a metall del grup del platí, i a temperatura ambient és, presumptament, sòlid d'aspecte metàl·lic platejat blanc o gris. És molt inestable i radioactiu, la seva producció és molt escassa i només s'utilitza per a finalitats de recerca. Els efectes tant per a la salut com en l'ambient no s'han estudiat en ser molt inestable, i les seves propietats químiques són estimades sobre la base de la química de l'iridi. Pot reaccionar amb halogens, aire, aigua, oxigen, àcids i bases, i un dels pocs compostos que s'ha sintetitzat és el fluorur de meitneri(VI) , homòleg al .[9]
Isòtops[modifica]
Actualment, es coneixen 15 isòtops (2 no confirmats) del meitneri, que van des del de nombre màssic 265 al 279 sent el el més estable, amb un període de semidesintegració t1/2 de 7,6 s, i els seus períodes de semidesintegració es troben en el rang de mil·lisegons a segons.[10] Tots els isòtops decauen a isòtops de bohri mitjançant la producció de partícules alfa. Els isòtops del meitneri s'han produït en diversos laboratoris de tot el món i han estat detectats en la descomposició dels elements pesants com el roentgeni, nihoni, moscovi i tennes.[9]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a edició. Dordrecht, The Netherlands: Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Östlin, A.; Vitos, L. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals». Physical Review B, 84, 11, 2011. Bibcode: 2011PhRvB..84k3104O. DOI: 10.1103/PhysRevB.84.113104.
- ↑ Thierfelder, C.; Schwerdtfeger, P.; Heßberger, F. P.; Hofmann, S. «Dirac-Hartree-Fock studies of X-ray transitions in meitnerium». The European Physical Journal A, 36, 2, 2008, pàg. 227. Bibcode: 2008EPJA...36..227T. DOI: 10.1140/epja/i2008-10584-7.
- ↑ Ionova, G. V.; Ionova, I. S.; Mikhalko, V. K.; Gerasimova, G. A.; Kostrubov, Yu. N.; Suraeva, N. I. «Halides of Tetravalent Transactinides (Rf, Db, Sg, Bh, Hs, Mt, 110th Element): Physicochemical Properties». Russian Journal of Coordination Chemistry, 30, 5, 2004, pàg. 352. DOI: 10.1023/B:RUCO.0000026006.39497.82.
- ↑ Himmel, Daniel; Knapp, Carsten; Patzschke, Michael; Riedel, Sebastian «How Far Can We Go? Quantum-Chemical Investigations of Oxidation State +IX». ChemPhysChem, 11, 4, 2010, pàg. 865–9. DOI: 10.1002/cphc.200900910. PMID: 20127784.
- ↑ 6,0 6,1 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
- ↑ Chemical Data. Meitnerium - Mt, Royal Chemical Society
- ↑ Saito, Shiro L. «Hartree–Fock–Roothaan energies and expectation values for the neutral atoms He to Uuo: The B-spline expansion method». Atomic Data and Nuclear Data Tables, 95, 6, 2009, pàg. 836. Bibcode: 2009ADNDT..95..836S. DOI: 10.1016/j.adt.2009.06.001.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Blanco Delgado, C. «Z = 109, meitnerio, Mt. Único elemento químico con nombre de mujer científica». An. Quím., 115, 2, 2019, pàg. 171.
- ↑ «Nudat 2» (en anglès). National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. [Consulta: 16 abril 2020].
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meitneri |
- webelements.com - Meitnerium (anglès)
- environmentalchemistry.com - Meitnerium (anglès)
Taula periòdica | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
H | He | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Li | Be | B | C | N | O | F | Ne | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Na | Mg | Al | Si | P | S | Cl | Ar | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
K | Ca | Sc | Ti | V | Cr | Mn | Fe | Co | Ni | Cu | Zn | Ga | Ge | As | Se | Br | Kr | ||||||||||||||||||||||||
Rb | Sr | Y | Zr | Nb | Mo | Tc | Ru | Rh | Pd | Ag | Cd | In | Sn | Sb | Te | I | Xe | ||||||||||||||||||||||||
Cs | Ba | La | Ce | Pr | Nd | Pm | Sm | Eu | Gd | Tb | Dy | Ho | Er | Tm | Yb | Lu | Hf | Ta | W | Re | Os | Ir | Pt | Au | Hg | Tl | Pb | Bi | Po | At | Rn | ||||||||||
Fr | Ra | Ac | Th | Pa | U | Np | Pu | Am | Cm | Bk | Cf | Es | Fm | Md | No | Lr | Rf | Db | Sg | Bh | Hs | Mt | Ds | Rg | Cn | Nh | Fl | Mc | Lv | Ts | Og | ||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|