Meitneri

Meitneri
	109Mt
	hassi ← meitneri → darmstadti
Aspecte
	Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Meitneri, Mt, 109
Categoria d'elements	Desconeguda; (però probablament un metall de transició)
Grup, període, bloc	9, 7, d
Pes atòmic estàndard	[278]
Configuració electrònica	[Rn] 5f14 6d7 7s2; (calculat); 2, 8, 18, 32, 32, 15, 2; (predit);
Propietats físiques
Fase	Sòlid (predit)
Densitat; (prop de la t. a.)	37,4 (predit) g·cm−3
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	9, 8, 6, 4, 3, 1 (predit)
Energies d'ionització; (més)	1a: 800,8 (estimat) kJ·mol−1
	2a: 1.823,6 (estimat) kJ·mol−1
	3a: 2.904,2 (estimat) kJ·mol−1
Radi atòmic	128 (predit) pm
Radi covalent	129 (estimat) pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Cúbica centrada en la cara (predit) ;
Ordenació magnètica	Paramagnètic (predit)
Nombre CAS	54038-01-6
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops del meitneri
	Només s'inclouen els isòtops de semivida superior a 0,1 segons

El meitneri és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Mt i el seu nombre atòmic és 109. El meitneri fou sintetitzat per primera vegada el 29 d'agost de 1982 per Peter Armbruster i Gottfried Münzenberg al Gesellschaft für Schwerionenforschung mbH (GSI, Institut per la Investigació dels Ions Pesants) a Darmstadt. Ho feren bombardejant nuclis de bismut-209 amb nuclis accelerats de ferro-58. La creació d'aquest element demostra que les tècniques de fusió nuclear poden ser usades per crear nous nuclis pesants.

Reb el seu nom en honor de Lise Meitner, física nuclear que tingué un paper clau en el descobriment i explicació de la fissió nuclear.

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 ^1,7 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a ed.. Dordrecht, The Netherlands: Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Östlin, A.; Vitos, L. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals». Physical Review B, 84, 11, 2011. Bibcode: 2011PhRvB..84k3104O. DOI: 10.1103/PhysRevB.84.113104.
↑ Thierfelder, C.; Schwerdtfeger, P.; Heßberger, F. P.; Hofmann, S. «Dirac-Hartree-Fock studies of X-ray transitions in meitnerium». The European Physical Journal A, 36, 2, 2008, pàg. 227. Bibcode: 2008EPJA...36..227T. DOI: 10.1140/epja/i2008-10584-7.
↑ Ionova, G. V.; Ionova, I. S.; Mikhalko, V. K.; Gerasimova, G. A.; Kostrubov, Yu. N. «Halides of Tetravalent Transactinides (Rf, Db, Sg, Bh, Hs, Mt, 110th Element): Physicochemical Properties». Russian Journal of Coordination Chemistry, 30, 5, 2004, pàg. 352. DOI: 10.1023/B:RUCO.0000026006.39497.82.
↑ Himmel, Daniel; Knapp, Carsten; Patzschke, Michael; Riedel, Sebastian «How Far Can We Go? Quantum-Chemical Investigations of Oxidation State +IX». ChemPhysChem, 11, 4, 2010, pàg. 865–9. DOI: 10.1002/cphc.200900910. PMID: 20127784.
↑ ^6,0 ^6,1 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
↑ Chemical Data. Meitnerium - Mt, Royal Chemical Society
↑ Saito, Shiro L. «Hartree–Fock–Roothaan energies and expectation values for the neutral atoms He to Uuo: The B-spline expansion method». Atomic Data and Nuclear Data Tables, 95, 6, 2009, pàg. 836. Bibcode: 2009ADNDT..95..836S. DOI: 10.1016/j.adt.2009.06.001.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meitneri

webelements.com - Meitnerium (anglès)
environmentalchemistry.com - Meitnerium (anglès)

Viccionari

[Haire-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 ^1,7 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a ed.. Dordrecht, The Netherlands: Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1.

[bcc-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Östlin, A.; Vitos, L. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals». Physical Review B, 84, 11, 2011. Bibcode: 2011PhRvB..84k3104O. DOI: 10.1103/PhysRevB.84.113104.

[3] Thierfelder, C.; Schwerdtfeger, P.; Heßberger, F. P.; Hofmann, S. «Dirac-Hartree-Fock studies of X-ray transitions in meitnerium». The European Physical Journal A, 36, 2, 2008, pàg. 227. Bibcode: 2008EPJA...36..227T. DOI: 10.1140/epja/i2008-10584-7.

[MtX4-4] Ionova, G. V.; Ionova, I. S.; Mikhalko, V. K.; Gerasimova, G. A.; Kostrubov, Yu. N. «Halides of Tetravalent Transactinides (Rf, Db, Sg, Bh, Hs, Mt, 110th Element): Physicochemical Properties». Russian Journal of Coordination Chemistry, 30, 5, 2004, pàg. 352. DOI: 10.1023/B:RUCO.0000026006.39497.82.

[Mt(IX)-5] Himmel, Daniel; Knapp, Carsten; Patzschke, Michael; Riedel, Sebastian «How Far Can We Go? Quantum-Chemical Investigations of Oxidation State +IX». ChemPhysChem, 11, 4, 2010, pàg. 865–9. DOI: 10.1002/cphc.200900910. PMID: 20127784.

[BFricke-6] 6,0 ^6,1 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].

[rsc-7] Chemical Data. Meitnerium - Mt, Royal Chemical Society

[paramagnetic-8] Saito, Shiro L. «Hartree–Fock–Roothaan energies and expectation values for the neutral atoms He to Uuo: The B-spline expansion method». Atomic Data and Nuclear Data Tables, 95, 6, 2009, pàg. 836. Bibcode: 2009ADNDT..95..836S. DOI: 10.1016/j.adt.2009.06.001.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

Registres d'autoritat	GND: 4518308-9
Bases d'informació	GEC: 0276180

Meitneri

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Menú de navegació

Eines personals

Espais de noms

Variants

Vistes

Més

Cerca

Navegació

Comunitat

Eines

Imprimeix/exporta

En altres projectes

En altres idiomes