Meitneri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Meitneri
109Mt
hassimeitneridarmstadti
Ir

Mt

(Uhu)
Aspecte
Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Meitneri, Mt, 109
Categoria d'elements Desconeguda
(però probablament un metall de transició[1][2])
Grup, període, bloc 97, d
Pes atòmic estàndard [278]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d7 7s2
(calculat)[1][3]
2, 8, 18, 32, 32, 15, 2
(predit)
Configuració electrònica de Meitneri
Propietats físiques
Fase Sòlid (predit[2])
Densitat
(prop de la t. a.)
37,4 (predit)[1] g·cm−3
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 9, 8, 6, 4, 3, 1 (predit)[1][4][5][6]
Energies d'ionització
(més)
1a: 800,8 (estimat)[1] kJ·mol−1
2a: 1.823,6 (estimat)[1] kJ·mol−1
3a: 2.904,2 (estimat)[1] kJ·mol−1
Radi atòmic 128 (predit)[1][6] pm
Radi covalent 129 (estimat)[7] pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en la cara (predit)[2]
Meitneri té una estructura cristal·lina cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica Paramagnètic (predit)[8]
Nombre CAS 54038-01-6
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del meitneri
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
278Mt sin 7,6 s α 9,6 274Bh
276Mt sin 0,72 s α 9,71 272Bh
274Mt sin 0,44 s α 9,76 270Bh
270mMt ? sin 1,1 s α 266Bh
Només s'inclouen els isòtops de semivida superior a 0,1 segons

El meitneri és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Mt i el seu nombre atòmic és 109. El meitneri fou sintetitzat per primera vegada el 29 d'agost de 1982 per Peter Armbruster i Gottfried Münzenberg al Gesellschaft für Schwerionenforschung mbH (GSI, Institut per la Investigació dels Ions Pesants) a Darmstadt. Ho feren bombardejant nuclis de bismut-209 amb nuclis accelerats de ferro-58. La creació d'aquest element demostra que les tècniques de fusió nuclear poden ser usades per crear nous nuclis pesants.

Reb el seu nom en honor de Lise Meitner, física nuclear que tingué un paper clau en el descobriment i explicació de la fissió nuclear.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a ed.. Dordrecht, The Netherlands: Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Östlin, A.; Vitos, L. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals». Physical Review B, 84, 11, 2011. Bibcode: 2011PhRvB..84k3104O. DOI: 10.1103/PhysRevB.84.113104.
  3. Thierfelder, C.; Schwerdtfeger, P.; Heßberger, F. P.; Hofmann, S. «Dirac-Hartree-Fock studies of X-ray transitions in meitnerium». The European Physical Journal A, 36, 2, 2008, pàg. 227. Bibcode: 2008EPJA...36..227T. DOI: 10.1140/epja/i2008-10584-7.
  4. Ionova, G. V.; Ionova, I. S.; Mikhalko, V. K.; Gerasimova, G. A.; Kostrubov, Yu. N. «Halides of Tetravalent Transactinides (Rf, Db, Sg, Bh, Hs, Mt, 110th Element): Physicochemical Properties». Russian Journal of Coordination Chemistry, 30, 5, 2004, pàg. 352. DOI: 10.1023/B:RUCO.0000026006.39497.82.
  5. Himmel, Daniel; Knapp, Carsten; Patzschke, Michael; Riedel, Sebastian «How Far Can We Go? Quantum-Chemical Investigations of Oxidation State +IX». ChemPhysChem, 11, 4, 2010, pàg. 865–9. DOI: 10.1002/cphc.200900910. PMID: 20127784.
  6. 6,0 6,1 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
  7. Chemical Data. Meitnerium - Mt, Royal Chemical Society
  8. Saito, Shiro L. «Hartree–Fock–Roothaan energies and expectation values for the neutral atoms He to Uuo: The B-spline expansion method». Atomic Data and Nuclear Data Tables, 95, 6, 2009, pàg. 836. Bibcode: 2009ADNDT..95..836S. DOI: 10.1016/j.adt.2009.06.001.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meitneri Modifica l'enllaç a Wikidata