Mendelevi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Mendelevi
101Md
fermimendelevinobeli
Tm

Md

(Upt)
Aspecte
Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Mendelevi, Md, 101
Categoria d'elements Actínids
Grup, període, bloc n/d7, f
Pes atòmic estàndard (258)
Configuració electrònica [Rn] 5f13 7s2
2, 8, 18, 32, 31, 8, 2
Configuració electrònica de Mendelevi
Propietats físiques
Fase Sòlid ((predit))
Punt de fusió 1.100 K, 827 °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 2, 3
Electronegativitat 1,3 (escala de Pauling)
Energia d'ionització 1a: 635 kJ·mol−1
Miscel·lània
Ordenació magnètica Sense dades
Nombre CAS 7440-11-1
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del mendelevi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
257Md sin 5,52 h ε 0,406 257Fm
α 7,558 253Es
FE - -
258Md sin 51,5 d ε 1,230 258Fm
260Md sin 31,8 d SF - -
α 7,000 256Es
ε - 260Fm
β 1,000 260No

El mendelevi és un element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és Md (anteriorment Mv) i el seu nombre atòmic és 101. Pertany a la sèrie dels actinoides.

El mendelevi fou sintetitzat per primer cop per Albert Ghiorso, Glenn Theodore Seaborg, Bernard Harvey i Greg Choppin a principis de 1955. Produïren l'isòtop Md-256 mitjançant el bombardeig d'einsteini-253 amb partícules alfa (nuclis d'heli), al ciclotró del Berkeley Radiation Laboratory.[1] El nom li posaren en honor al químic rus Dmitri Mendeléiev, autor de la primera taula periòdica.

Els investigadors de la universitat de Califòrnia a Berkeley decidiren utilitzar el seu poderós ciclotró de 48 MeV per preparar per primera vegada un element àtom a àtom bombardejant einsteini amb partícules alfa (heli 4). Però per això, primer calia generar prou quantitat d'aquest element amb el qual produir el mendelevi. Fou necessari irradiar durant tot un any una mostra de plutoni i purificar a corre-cuita i amb les mesures de seguretat necessàries l'einsteini 253 obtingut, ja que la vida mitjana d'aquest isòtop és de tot just tres setmanes. Finalment, la mostra d'einsteini 253 es diposità en una làmina d'or, la qual fou bombardejada durant una setmana amb un intens feix de partícules alfa. Transcorregut aquest temps, la mostra es refredà i es dissolgué en aigua règia per poder separar els elements transurànics de l'or, per la qual cosa s'emprà una columna de bescanvi iònic. Les poques gotes resultants es purificaren mitjançant una resina de bescanvi catiònic i l'ús d'α-hidroxiisobutilat d'amoni. Després d'aquest minuciós i perillós procediment s'aïllaren els primers àtoms de mendelevi (isòtop Md-256) que mai s'havien produït.[1] La reacció fou:

Des de llavors, cap altre element ha estat aïllat químicament. L'existència de nous elements es confirma únicament per la seva desintegració radioactiva i que és característica de cada element.[2]

Tot i la dificultat de la preparació d'aquest element radioactiu, s'ha pogut estudiar la seva química en dissolució, el que ha permès confirmar que presenta els estats d'oxidació +2 i +3, sent aquest últim el més estable, com es podria esperar per la seva posició entre els actinoides, amb els quals comparteix una reactivitat molt similar. De fet, s'ha pogut comprovar que el mendelevi forma hidròxids i fluorurs insolubles i que les seves propietats són similars a les que s'havien predit abans del seu descobriment.[3]

La preparació i aïllament del mendelevi es dugué a terme en plena Guerra Freda en els laboratoris de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Posar-li el nom d'un gran científic rus a un element descobert als EUA, quan les tensions polítiques i militars eren altes amb l'URSS no fou senzill i Glenn Seaborg hagué de demanar permís al govern estatunidenc de Dwight D. Eisenhower. El 1955, el mateix any del seu descobriment, la IUPAC reconeixia el nom mendelevi per a l'element de nombre atòmic 101 amb símbol Mv, que seria modificat tan sols dos anys més tard per l'actual Md.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Ghiorso, A.; Harvey, B. G.; Choppin, G. R.; Thompson, S. G.; Seaborg, G. T. «New Element Mendelevium, Atomic Number 101». Physical Review, 98, 5, 01-06-1955, pàg. 1518–1519. DOI: 10.1103/physrev.98.1518. ISSN: 0031-899X.
  2. 2,0 2,1 García Martínez, J. «Z = 101, mendelevio, Md. El último elemento químico». An. Quím., 115, 2, 2019, pàg. 163.
  3. Silva, Robert J. Fermium, Mendelevium, Nobelium, and Lawrencium. Dordrecht: Springer Netherlands, p. 1621–1651. ISBN 9781402035555. 

Enllaços externs[modifica]