Curi

Curi
	96Cm
	americi ← curi → berkeli
Aspecte
	Platejat; ; Curi fluorescent; ; ; Línies espectrals del curi
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Curi, Cm, 96
Categoria d'elements	Actínids
Grup, període, bloc	n/d, 7, f
Pes atòmic estàndard	(247)
Configuració electrònica	[Rn] 5f7 6d1 7s2; 2, 8, 18, 32, 25, 9, 2;
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat; (prop de la t. a.)	13,51 g·cm−3
Punt de fusió	1.613 K, 1.340 °C
Punt d'ebullició	3.383 K, 3.110 °C
Entalpia de fusió	? 15 kJ·mol−1
Pressió de vapor
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	4, 3 (òxid amfòter)
Electronegativitat	1,3 (escala de Pauling)
Energia d'ionització	1a: 581 kJ·mol−1
Radi atòmic	174 pm
Radi covalent	169±3 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Hexagonal empaquetada compacta ;
Ordenació magnètica	Antiferromagnètic→transició paramagnètica a 52 K
Resistivitat elèctrica	1,25 µΩ·m
Nombre CAS	7440-51-9
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops del curi

Per a altres significats, vegeu «Curi (desambiguació)».

El curi, de símbol Cm és l'element químic amb nombre atòmic 96, de la taula periòdica dels elements. És de la família dels Actínids. És anomenat així en honor a Marie Curie i el seu marit Pierre, pioners en la investigació sobre la radioactivitat, encara que ells no el van descobrir. Va ser descobert per Glenn.T Seaborg, Ralph A.James i Albert Ghiorso, el 1944 a la Universitat de Califòrnia.^[2]

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 Schenkel, R «The electrical resistivity of 244Cm metal» (en anglès). Solid State Communications, 23, 6, 1977, pàg. 389. Bibcode: 1977SSCom..23..389S. DOI: 10.1016/0038-1098(77)90239-3.
↑ «96-Curi». Arxivat de l'original el 3 de febrer de 2008.