Roentgeni

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Roentgeni
111Rg
darmstadtiroentgenicopernici
Au

Rg

(Uht)
Aspecte
Platejat (predit)[1]
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Roentgeni, Rg, 111
Categoria d'elements Desconeguda
(però probablement un metall de transició)
Grup, període, bloc 117, d
Pes atòmic estàndard [281]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d9 7s2
(predit)[1][2]
2, 8, 18, 32, 32, 17, 2
(predit)
Configuració electrònica de Roentgeni
Propietats físiques
Fase Sòlid (predit[3])
Densitat
(prop de la t. a.)
28,7 (predit)[2] g·cm−3
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 5, 3, 1, −1 (predit)[2][4]
Energies d'ionització
(més)
1a: 1.022,7 (estimat)[2] kJ·mol−1
2a: 2.074,4 (estimat)[2] kJ·mol−1
3a: 3.077,9 (estimat)[2] kJ·mol−1
Radi atòmic 138 (predit)[2][4] pm
Radi covalent 121 (estimat)[5] pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en el cos (predit)[3]
Roentgeni té una estructura cristal·lina cúbica centrada en el cos
Nombre CAS 54386-24-2
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del roentgeni
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
282Rg sin 0,5 s α 9,00 278Mt
281Rg[6] sin 26 s FE (90%)
α (10%) 277Mt
280Rg sin 3,6 s α 9,75 276Mt
279Rg sin 0,17 s α 10,37 275Mt
Només s'inclouen els isòtops de semivida superior als 0,1 segons

El roentgeni és un element químic sintètic el símbol del qual és Rg i el seu nombre atòmic és 111. Forma part del 7è període de la taula periòdica i del grup 11. La massa atòmica dels isòtops que s'ha aconseguit sintetitzar és de 272, el que el fa un àtom súper-pesant. L'únic isòtop del qual té una vida de 15 ms fins que es converteix en un àtom de meitneri. Donada la seva presència al grup 11 és un metall de transició i com a tal se suposa que és metàl·lic i sòlid.

Història[modifica]

Taula periòdica amb la casella del roentgeni destacada al GSI
Wilhelm Conrad Röntgen

El roentgeni fou sintetitzat el 8 de desembre de 1994 per un equip internacional dirigit per S. Hofmann en els laboratoris de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants (GSI) a Darmstadt, Hessen, Alemanya,[7] i es confirmà el 2003 mitjançant un experiment independent dut a terme per investigadors de l'accelerador lineal RIKEN del Japó. Encara que ja en 1986, científics russos de l'Institut de Recerca Nuclear de Dubnà (JINR), Rússia, havien intentat obtenir-lo per bombardeig de bismut amb níquel. L'equip alemany aconseguí sintetitzar 3 àtoms de l'isòtop 272, amb una vida mitjana de 1,5 mil·lisegons. L'estratègia utilitzada consistí a bombardejar bismut 209 amb ions de níquel 64, buscant que els ions de níquel penetressin fins al nucli del bismut i es fusionessin per a donar un nou element més pesat. Aquest bombardeig havia de fer-se controlant l'energia del bombardeig d'ions níquel ja que un excés d'energia permetria accedir al nucli de bismut i fissionar-lo o, per contra, un defecte d'energia provocaria que no fos capaç de superar les repulsions i el níquel no aconseguiria el nucli. La reacció fou:[8]

L'1 de novembre de 2004, la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) aprovà el nom de roentgeni, símbol Rg, en honor al físic alemany Wilhelm Conrad Röntgen (1845-1923), descobridor dels raigs X el 1895 i primer guardonat amb el premi Nobel de Física en 1901.[8]

Propietats[modifica]

Grup 11
Període
4 29
Cu
5 47
Ag
6 79
Au
7 111
Rg

El roentgeni s'ha calculat que té configuració electrònica , i, per la seva posició a la taula periòdica, pertanye al grup dels metalls nobles per excel·lència: coure, argent i or; s'ha predit que en el seu estat elemental presenti color platejat i tingui una química equivalent als elements del grup més lleugers. D'acord amb les prediccions in silico, el roentgeni pot formar enllaços forts amb l'anió cianur i formar els corresponents cianurs i dicianurs de manera anàloga a l'or, però presentant una menor distància d'enllaç Rg-C respecte dels compostos equivalents amb or degut a la contracció de l'escorça electrònica predita per al roentgeni.[8]

Isòtops[modifica]

Article principal: Isòtops del roentgeni

Del roentgeni se'n coneixen tres isòtops. El que té la vida més llarga és el roentgeni 280, que té una vida de 3,6 segons. El que la té més curta és l'isòtop roentgeni 270, de només 1,5 mil·lisegons. L'altre isòtop és el roentgeni 279 que té una vida de 170 mil·lisegons.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Turler, A. «Gas Phase Chemistry of Superheavy Elements». Journal of Nuclear and Radiochemical Sciences, 5, 2, 2004, pàg. R19–R25.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a edició. Dordrecht, The Netherlands: Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1. 
  3. 3,0 3,1 Östlin, A.; Vitos, L. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals». Physical Review B, 84, 11, 2011. Bibcode: 2011PhRvB..84k3104O. DOI: 10.1103/PhysRevB.84.113104.
  4. 4,0 4,1 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
  5. Chemical Data. Roentgenium - Rg, Royal Chemical Society
  6. Oganessian, Y. T.; Abdullin, F. S.; Alexander, C.; Binder, J.; Boll, R. A.; Dmitriev, S. N.; Ezold, J.; Felker, K. «Experimental studies of the 249Bk + 48Ca reaction including decay properties and excitation function for isotopes of element 117, and discovery of the new isotope 277Mt». Physical Review C, 87, 5, 2013. Bibcode: 2013PhRvC..87e4621O. DOI: 10.1103/PhysRevC.87.054621.
  7. Hofmann, S.; Ninov, V.; Heßberger, F. P.; Armbruster, P.; Folger, H. «The new element 111» (en anglès). Zeitschrift für Physik A Hadrons and Nuclei, 350, 4, 01-12-1995, pàg. 281–282. DOI: 10.1007/BF01291182. ISSN: 0939-7922.
  8. 8,0 8,1 8,2 Tobal, I.E. «Z = 111, roentgenio, Rg. Nuevo metal noble con propiedades sin descubrir». An. Quím., 115, 2, 2019, pàg. 173.

Enllaços externs[modifica]