Otto Hahn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Otto Hahn
Otto Hahn (Nobel).jpg
Naixement 8 de març de 1879
Frankfurt del Main, Alemanya
Mort 28 de juliol de 1968 (als 89 anys)
Göttingen, Alemanya Occidental
Nacionalitat Alemanya Alemanya
Camp Química
Premis importants Premi Nobel de Química l'any 1944
Premi Nobel
Premi Nobel de Química
(1944)

Otto Hahn (Frankfurt del Main, Alemanya 1879 - Göttingen 1968) fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1944.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 8 de març de 1879 a la ciutat de Frankfurt del Main, situada a l'estat alemany de Hessen. Va estudiar química a la Universitat de Marburg i de Munic, on es doctorà l'any 1901. A partir d'aquell moment va treballar a la universitat de Marburg; el 1904 va passar a Londres i l'any següent a Mont-real, per finalment establir-se a Berlín l'any 1906.

Va morir el 28 de juliol de 1968 a la ciutat de Göttingen, situada a l'estat de Baixa Saxònia.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Otto Hahn i Lise Meitner, vers el 1925, al Kaiser Wilhelm Institute

Al costat de Lise Meitner i Otto von Baeyer, va desenvolupar una tècnica per a amidar els espectres de la desintegració beta d'isòtops radioactius, l'èxit del qual li va permetre aconseguir un lloc de professor a l'Institut de Química Kaiser Wilhelm de Berlín l'any 1912. L'any 1918, juntament amb Meitner, va descobrir el protactini.

Quan Meitner va fugir de l'Alemanya nazi l'any 1938 Hahn va continuar el treball amb Fritz Strassmann en la dilucidació del resultat de bombardeig de l'urani amb els neutrons tèrmics. Va comunicar els seus resultats a Meitner que, en col·laboració amb el seu nebot Otto Robert Frisch, els va interpretar correctament com una evidència de la fissió nuclear, un terme encunyat pel propi Frisch. Una vegada que la idea de la fissió va ser acceptada, Hahn va continuar els seus experiments i va demostrar les quantitats enormes d'energia que la fissió induïda amb neutrons podria generar tant per un ús pacífic com bèl·lic.

Durant la Segona Guerra Mundial Otto Hahn va estar entre els científics alemanys posats sota vigilància pel programa aliat ALSOS, que el va incloure en el projecte alemany d'energia nuclear per al desenvolupament de la bomba atòmica, tot i que la seva única connexió fou el descobriment de la fissió, ja que ell no participà en el programa alemany.

L'any 1944 li fou concedit el Premi Nobel de Química pel descobriment de la fissió nuclear dels àtoms, encara que el premi fou anunciat el 15 de novembre de 1945 i el propi Hahn no va poder assistir a la cerimònia a l'estar sota arrest britànic per la seva participació en la creació d'una bomba atòmica. Finlament Hahn rebé el Premi Nobel el 13 de desembre de 1946. Aquest premi, però, no només va estar marcat per l'absència de Hahn, sinó també per l'absència de Lise Meitner en la nominació i posterior victòria de la candidatura de Hahn, les contribucions de la qual van ser cabdals pel descobriment de la fissió nuclear.

Durant la postguerra Hahn va destacar com un ferm opositor a l'ús d'armes nuclears i fou el fundador de la Societat Max Planck.

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

Es va proposar en diverses ocasions que els elements 105 i 108 de la taula periòdica s'anomenessin Hahni en honor del científic alemany, però cap d'aquestes propostes va ser aprovada. No obstant això, un dels pocs bucs mercants de propulsió nuclear del món fou batejat amb el seu nom.

En honor seu s'anomenà l'asteroide (3676) Hahn descobert el 3 d'abril de 1984 per Edward Bowell, així com el cràter Hahn sobre la superfície de la Lluna.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otto Hahn