Otto Hahn

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaOtto Hahn
Otto Hahn (Nobel).jpg
(1938) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 març 1879 Modifica el valor a Wikidata
Frankfurt del Main Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juliol 1968 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri municipal de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAlemanya Alemanya
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Marburg . química (1897–1901)
Universitat de Munic . química
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiTheodor Zincke Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballRadioquímica i química nuclear Modifica el valor a Wikidata
OcupacióQuímica
OcupadorUniversitat Cornell (1933–1933)
Universitat Humboldt de Berlín (1907–1933)
Universitat McGill (1905–1906)
University College de Londres (1904–1905)
Universitat Frederic Guillem de Berlín
Universitat Lliure de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralWalter Seelmann-Eggebert, Abdul Hafeez (en) Tradueix, Aristid von Grosse, Clara Lieber (en) Tradueix, Friedrich Wilhelm Strassmann, Salomon Rosenblum, Hans-Joachim Born, Siegfried Flügge i Nikolaus Riehl Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Operation Epsilon (en) Tradueix
1943- 15 octubre 1945Alsos Mission (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Lise Meitner (1878-1968) and Otto Hahn (1879-1968), Dahlem, Germany, 1913 (4405627945).jpg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 23903675 Modifica el valor a Wikidata

Otto Hahn (Frankfurt del Main, Alemanya, 1879 - Göttingen, 1968) fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1944.

Biografia[modifica]

Va néixer el 8 de març de 1879 a la ciutat de Frankfurt del Main, situada a l'estat alemany de Hessen. Va estudiar química a la Universitat de Marburg i de Munic, on es doctorà l'any 1901. A partir d'aquell moment va treballar a la universitat de Marburg; el 1904 va passar a Londres i l'any següent a Mont-real, per finalment establir-se a Berlín l'any 1906.

Va morir el 28 de juliol de 1968 a la ciutat de Göttingen, situada a l'estat de Baixa Saxònia.

Recerca científica[modifica]

Al costat de Lise Meitner i Otto von Baeyer, va desenvolupar una tècnica per a amidar els espectres de la desintegració beta d'isòtops radioactius, l'èxit del qual li va permetre aconseguir un lloc de professor a l'Institut de Química Kaiser Wilhelm de Berlín l'any 1912. L'any 1918, juntament amb Meitner, va descobrir el protoactini.

Quan Meitner va fugir de l'Alemanya nazi l'any 1938 Hahn va continuar el treball amb Fritz Strassmann en la dilucidació del resultat de bombardeig de l'urani amb els neutrons tèrmics. Va comunicar els seus resultats a Meitner que, en col·laboració amb el seu nebot Otto Robert Frisch, els va interpretar correctament com una evidència de la fissió nuclear, un terme encunyat pel mateix Frisch. Una vegada que la idea de la fissió va ser acceptada, Hahn va continuar els seus experiments i va demostrar les quantitats enormes d'energia que la fissió induïda amb neutrons podria generar tant per un ús pacífic com bèl·lic.

Durant la Segona Guerra Mundial Otto Hahn va estar entre els científics alemanys posats sota vigilància pel programa aliat ALSOS, que el va incloure en el projecte alemany d'energia nuclear per al desenvolupament de la bomba atòmica, tot i que la seva única connexió fou el descobriment de la fissió, ja que ell no participà en el programa alemany.

L'any 1944 li fou concedit el Premi Nobel de Química pel descobriment de la fissió nuclear dels àtoms, encara que el premi fou anunciat el 15 de novembre de 1945 i el mateix Hahn no va poder assistir a la cerimònia a l'estar sota arrest britànic per la seva participació en la creació d'una bomba atòmica. Finalment Hahn rebé el Premi Nobel el 13 de desembre de 1946. Aquest premi, però, no només va estar marcat per l'absència de Hahn, sinó també per l'absència de Lise Meitner en la nominació i posterior victòria de la candidatura de Hahn, les contribucions de la qual van ser cabdals pel descobriment de la fissió nuclear.

Durant la postguerra Hahn va destacar com un ferm opositor a l'ús d'armes nuclears i fou el fundador de la Societat Max Planck.

Reconeixements[modifica]

Es va proposar en diverses ocasions que els elements 105 i 108 de la taula periòdica s'anomenessin Hahni en honor del científic alemany, però cap d'aquestes propostes va ser aprovada. No obstant això, un dels pocs vaixells mercants de propulsió nuclear del món fou batejat amb el seu nom.

En honor seu s'anomenà l'asteroide (3676) Hahn descobert el 3 d'abril de 1984 per Edward Bowell, així com el cràter Hahn sobre la superfície de la Lluna. També en honor seu, l'any 2016 es va anomenar un mineral de la classe dels sulfats amb el nom d'ottohahnita.[1]

Referències[modifica]

  1. «Ottohahnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 novembre 2016].

Enllaços externs[modifica]

  • «Otto Hahn» (en anglès). NobelPrize.org. Nobel Media AB.