Petzita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Linecons diamond.svgPetzita
Petzite.jpg
Petzita amb quars provinent de Sacarîmb, Nagyág, Romania
Fórmula química Ag3AuTe2
Localitat tipus Săcărâmb
Classificació
Categoria sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed. 02.BA.75
Nickel-Strunz 9a ed. 2.BA.40a
Nickel-Strunz 8a ed. II/B.07
Dana 3.3.7
Propietats
Sistema cristal·lí cúbic
Hàbit cristal·lí granular a massiu
Estructura cristal·lina a = 10.385(4) Å
Color gris acer o negre
Exfoliació no en té
Fractura subconcoïdal a desigual
Tenacitat lleugerament sèctil a fràgil
Duresa 2,5 a 3
Lluïssor forta, metàl·lica
Ratlla gris negra
Diafanitat opaca
Gravetat específica 8,7 a 9,14
Densitat 9,13
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La petzita és un mineral de la classe dels sulfurs que rep el seu nom del farmacèutic, químic i col·leccionista de minerals hongarès Karl Wilhelm Petz (1811-1873), qui el va descobrir el 1845, fent-ne la primera anàlisi d'aquest mineral.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La petzita és un mineral de la classe dels minerals sulfurs, un tel·lurur anhidre de plata i or, amb major proporció de cations de metalls que d'anions de tel·lurur. La seva composició química és Ag3AuTe2. És un mineral de color blanc o gris plata. Forma cristalls isomètrics. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: mercuri i coure. Malgrat la seva raresa és molt buscada en els jaciments que pot aparèixer, pel valor dels metalls que conté, sent extret en moltes mines per tot el món.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la petzita pertany a "02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or" juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervelleïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Es forma al costat d'altres mineales tel·lururs en vetes dels jaciments d'or, dipositada per activitat hidrotermal. Està usualment associada amb minerals rars del tel·luri i l'or i sovint amb plata, mercuri i coure: or, hessita, silvanita, krennerita, calaverita, altaïta, montbrayita, melonita, frohbergita, tetradimita, rickardita, vulcanita o pirita.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Petzite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 novembre 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petzita Modifica l'enllaç a Wikidata