Calcocita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralCalcocita
Chalcocite.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCu2S
Epònimcoure Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.BA.05
Nickel-Strunz 9a ed.2.BA.05a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/B.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.4.7.1
Heys3.1.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 15,246(4) Å; b = 11,884(2) Å; c = 13,494(3) Å; β = 116,35(1)°
Simetria2/m - prismàtica
Colorgris plom, s'enfosqueix ràpidament i passa a verd-blau. També gris, negre o gris acer.
Maclescomunes en {110} formant formes estrellades pseudohexagonals. També eb {032} i {112}.
Exfoliaciópobre/indistingible en (110)
Fracturaconcoïdal
Tenacitatfràgil
Duresa2,5 a 3
Lluïssormetàl·lica sobre fractura fresca
Color de la ratllagris plom negrós
Diafanitatopaca
Densitat5,5 a 5,8 g/cm³ (mesurada); 5,8 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesanisotròpica
Impureses comunesFe
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1971 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La calcocita (del grec jalkos, 'coure'), també anomenada calcosina, és un mineral del grup calcocita-digenita de minerals, de la classe dels sulfurs.[2]

Característiques[modifica]

La calcocita és un mineral fràgil de color gris plom negrós i d'una lluentor metàl·lica. És coneguda per ser un important mineral de coure, format per un màxim d'un 79,8% d'aquest metall.[3] El seu sistema cristal·lí és dimorf: ortoròmbic per sota de 103 °C i hexagonal a temperatures superiors. Forma una sèrie de solució sòlida amb la yarrowita.[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calcocita pertany a "02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or", juntament amb els minerals següents: djurleïta, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoïta, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaïta, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments[modifica]

Apareix com a mineral secundari a prop de les zones d'oxidació dels jaciments de minerals sulfurs del coure, formada a partir d'aquests, en el que es diuen zones d'enriquiment supergènic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: pirita, calcopirita, bornita, covel·lita o molibdenita.[5]

Grup calcocita-digenita[modifica]

El grup calcocita-digenita està format per quatre espècies minerals:[2]

Espècie Fórmula
Calcocita Cu2S
Digenita Cu9S5
Djurleïta Cu31S16
Roxbyita Cu9S5

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calcocita
  1. «Chalcocite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Chalcocite-Digenite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 març 2015].
  3. Universidad Nacional de Educación a Distancia, (castellà) [consulta:19-10-2014]
  4. «Chalcocite-Yarrowite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 març 2015].
  5. «Chalcocite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 7 març 2015].