Vés al contingut

Canfieldita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralCanfieldita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaAg₈SnS₆
EpònimFrederick Alexander Canfield (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusColquechaca (Aullagas), Província de Chayanta, Departament de Potosí, Bolívia
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.BA.70
Nickel-Strunz 9a ed.2.BA.35 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/A.03 – Anhang Modifica el valor a Wikidata
Dana2.5.6.2
Heys6.2.5
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic, pseudo-cúbic
Estructura cristal·linaa = 15,298(2) Å; b = 7,548(1) Å; c = 10,699(1) Å;
Grup puntualmm2 - piramidal
Colorgris acer amb tints vermellosos, desllustrat negre amb tints blaus a porpra
Maclescomunament en {111}
Fracturaconcoidal a desigual
Tenacitatfràgil
Duresa2,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegre grisosa
Diafanitatopaca
Densitat6,2 a 6,3 g/cm³ (mesurada); 6,311 g/cm³ (calculada)
Impureses comunesGe, Fe, Te
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1893
SímbolCfi Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La canfieldita[2] és un mineral que pertany al grup de l'argirodita, de la classe dels sulfurs.[3] El seu nom fa honor a Frederick Alexander Canfield (1849-1926), un enginyer de mines i col·lecionista de minerals de Dover, Nova Jersey, EUA.[4]

Característiques

[modifica]

La canfieldita és un mineral d'argent, estany i sofre; químicament és un sulfur d'argent i d'estany(IV) de fórmula Ag₈SnS₆. És de color gris acer, amb una duresa de 2,5 a l'escala de Mohs i una densitat de 6,2 a 6,3 g/cm³. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la canfieldita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments

[modifica]

Es troba en filons polimetàl·lics, formant-se molt tard en la seqüència paragenètica. Sol trobar-se associada a altres minerals com: argirodita, pirargirita, estefanita, acantita, polibasita, freibergita, estannita, estannoidita, cassiterita, arsenopirita, jordanita, marcassita, pirrotina, blenda o galena.[5]

Referències

[modifica]
  1. «Canfieldite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 març 2015].
  2. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4 abril 2012]. 
  3. «Argyrodite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 març 2015].
  4. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Canfieldite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012]. 
  5. «Canfieldite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 8 març 2015].