Vés al contingut

Estefanita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralEstefanita

Cristall aïllat de 0,7 mm. d'estefanita sobre calcita
Fórmula químicaAg₅SbS₄
EpònimEsteve d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs > sulfantimonits
Nickel-Strunz 10a ed.02.GB.10
Nickel-Strunz 9a ed.2.GB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/D.03 Modifica el valor a Wikidata
Dana03.02.04.01
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·lítabular, cristalls pseudo-hexagonal; massiva
Colornegre
Maclessón comunes repeticions a [110], agrupacions de formes pseudohexagonals
Exfoliacióimperfecta en {010}, pobre en {021}
Fracturaconcoidal, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa (Mohs)2 a 2,5
Lluïssormetàl·lica, passa a mat per efecte de la llum
Color de la ratllanegra brillant
Diafanitatopaca
Gravetat específica6,26
Densitat6,2 a 6,3
Propietats òptiquesanisotropia en seccions polides
Pleocroismemolt feble - blanc a rosa pàl·lid
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolSph Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La stephanita o estefanita[2] és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1845 a les mines dels Muntanyes Metal·líferes, a l'estat de Saxònia (Alemanya), i rep el seu nom del director de mines austríac, l'arxiduc Stephan Franz Victor von Habsburg-Lothringen (1817-1867).

Característiques

[modifica]

És una sulfosal d'argent i antimoni amb anions addicionals antimonurs, amb fórmula Ag₅SbS₄. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: arsènic, coure i ferro. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic i es pot trobar de manera massiva i en cristalls pseudohexagonals o tabulars. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 2,5. És extreta a les mines com a mena d'argent, ja que pot arribar a contenir prop d'un 68% d'aquest element.

Formació i jaciments

[modifica]

Es forma en jaciments de minerals d'argent com a mineral secundari d'alteració hidrotermal. Se sol trobar associada a altres minerals com: proustita, acantita, plata nativa, tetraedrita, galena, esfalerita o pirita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Balcoll (Falset, Priorat).[3]

Referències

[modifica]
  1. «Stephanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2014].
  2. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 14 juliol 2014]. 
  3. Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 5 febrer 2024].