Proustita
 Proustita | |
|---|---|
 Cristalls de proustita de Chañarcillo, Copiapó, Regió d'Atacama, Xile | |
| Fórmula química | Ag₃AsS₃ |
| Epònim | Joseph Louis Proust  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfarsenits |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.GA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.GA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.07 |
| Dana | 03.04.01.01 |
| Heys | 5.2.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics i escalenohedrals, massiu, compacte |
| Estructura cristal·lina | a = 10.79Å, c = 8.69Å, Z = 6 |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Color | vermell, s'ennegreix amb el temps |
| Macles | comunes |
| Exfoliació | desigual en {1011} |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | vermell maó |
| Diafanitat | translúcida, s'enfosqueix exposada a la llum |
| Gravetat específica | 5.57 mesurada, 5.625 calculada |
| Densitat | 5,57 g/cm³ (mesurada); 5,625 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 3.087 - 3.088 nε = 2.792 |
| Birefringència | δ = 0,295 a 0,296 |
| Pleocroisme | moderat |
| Impureses comunes | Sb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Prs |
| Referències | [1] |
La proustita és un mineral de la classe dels sulfurs. Pertany i dona nom al grup de la proustita.[2] Va ser descoberta l'any 1832 en una mina de Brand-Erbisdorf als Muntanyes Metal·líferes, a l'estat de Saxònia (Alemanya), rebent el seu nom del químic francès Joseph Louis Proust (1755-1826).
Característiques[modifica]
La proustita és un mineral sulfur d'argent i arsènic que cristal·litza en el sistema trigonal. És el dimorf trigonal de la xantoconita, de la mateixa fórmula química però que cristal·litza en el sistema monoclínic. Forma una sèrie de solució sòlida amb la pirargirita (Ag₃SbS₃), en la qual la substitució gradual de l'arsènic per antimoni va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa mica d'antimoni. S'extreu de les mines com a important mena de plata.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la proustita pertany a «02.GA: nesosulfarsenats, nesosulfantimonats i nesosulfbismutits sense S addicional» juntament amb els següents minerals: pirargirita, pirostilpnita, xantoconita, samsonita, skinnerita, wittichenita, lapieïta, mückeïta, malyshevita, lisiguangita, aktashita, gruzdevita, nowackiïta, laffittita, routhierita, stalderita, erniggliïta, bournonita, seligmannita i součekita.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma en filons hidrotermals en les últimes etapes de cristal·lització d'aquestes, com a últim mineral que cristal·litza en la seqüència de deposició primària, a la zona d'oxidació i enriquida en altres minerals de la plata i sulfurs. També es pot formar a la zona supergènica. Sol trobar-se associada a altres minerals com: plata nativa, arsènic natiu, xantoconita, estefanita, acantita, tetraedrita o clorargirita. Als territoris de parla catalana tan sols ha estat descrita a la mina Atrevida, a la localitat de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà).[4]
Grup de la proustita[modifica]
Els minerals que conformen el grup de la proustita són de vegades anomenats "robins de plata", i són sulfurs amb anions addicionals d'arsenur o antimonur i cations de plata. El grup està integrat per quatre espècies.[2]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Proustita | Ag₃AsS₃ |
| Pirargirita | Ag₃SbS₃ |
| Pirostilpnita | Ag₃SbS₃ |
| Xantoconita | Ag₃AsS₃ |
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Proustita |
- ↑ «Proustite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 desembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Proustite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 desembre 2014].
- ↑ «Proustite-Pyrargyrite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 desembre 2014].
- ↑ Canet, C.; Alfonso, P.; Melgarejo, J.-C.; Jorge, S. «PGE-BEARING MINERALS IN SILURIAN SEDEX DEPOSITS IN THE POBLET AREA, SOUTHWESTERN CATALONIA, SPAIN». The Canadian Mineralogist, 41, 3, 01-06-2003, pàg. 581–595. DOI: doi:10.2113/gscanmin.41.3.581 [Consulta: 29 gener 2024].