Proustita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralProustita
Calcite-Proustite-mf16b.jpg
Cristalls de proustita de Chañarcillo, Copiapó, Regió d'Atacama, Xile
Fórmula químicaAg3AsS3
EpònimJoseph Louis Proust Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs > sulfarsenits
Nickel-Strunz 10a ed.02.GA.05
Nickel-Strunz 9a ed.2.GA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/E.07 Modifica el valor a Wikidata
Dana03.04.01.01
Heys5.2.3
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Hàbit cristal·lícristalls prismàtics i escalenohedrals, massiu, compacte
Estructura cristal·linaa = 10.79Å, c = 8.69Å, Z = 6
Simetria3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Colorvermell, s'ennegreix amb el temps
Maclescomunes
Exfoliaciódesigual en {1011}
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa2 a 2,5
Lluïssoradamantina
Color de la ratllavermell maó
Diafanitattranslúcida, s'enfosqueix exposada a la llum
Gravetat específica5.57 mesurada, 5.625 calculada
Densitat5,57 g/cm3 (mesurada); 5,625 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 3.087 - 3.088 nε = 2.792
Birefringènciaδ = 0,295 a 0,296
Pleocroismemoderat
Impureses comunesSb
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La proustita és un mineral de la classe dels sulfurs. Pertany i dóna nom al grup proustita de minerals.[2] Va ser descoberta l'any 1832 en una mina de Brand-Erbisdorf als Muntanyes Metal·líferes, a l'estat de Saxònia (Alemanya), rebent el seu nom del químic francès Joseph Louis Proust (1755-1826).

Característiques[modifica]

La proustita és un mineral sulfur d'argent i arsènic que cristal·litza en el sistema trigonal. És el dimorf trigonal de la xantoconita, de la mateixa fórmula química però que cristal·litza en el sistema monoclínic. Forma una sèrie de solució sòlida amb la pirargirita (Ag3SbS3), en la qual la substitució gradual de l'arsènic per antimoni va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa mica d'antimoni. S'extreu de les mines com a important mena de plata.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la proustita pertany a "02.GA: nesosulfarsenats, nesosulfantimonats i nesosulfbismutits sense S addicional" juntament amb els següents minerals: pirargirita, pirostilpnita, xantoconita, samsonita, skinnerita, wittichenita, lapieïta, mückeïta, malyshevita, lisiguangita, aktashita, gruzdevita, nowackiïta, laffittita, routhierita, stalderita, erniggliïta, bournonita, seligmannita i součekita.

Formació i jaciments[modifica]

Es forma en filons hidrotermals en les últimes etapes de cristal·lització d'aquestes, com a últim mineral que cristal·litza en la seqüència de deposició primària, a la zona d'oxidació i enriquida en altres minerals de la plata i sulfurs. També es pot formar a la zona supergènica. Sol trobar-se associada a altres minerals com: plata nativa, arsènic natiu, xantoconita, estefanita, acantita, tetraedrita o clorargirita.

Grup proustita[modifica]

Els minerals que conformen el grup proustita són de vegades anomenats "robins de plata", i són sulfurs amb anions addicionals d'arsenur o antimonur i cations de plata. El grup està integrat per quatre espècies.[2]

Espècie Fórmula
Proustita Ag3AsS3
Pirargirita Ag3SbS3
Pirostilpnita Ag3SbS3
Xantoconita Ag3AsS3

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Proustita
  1. «Proustite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 desembre 2014].
  2. 2,0 2,1 «Proustite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 desembre 2014].
  3. «Proustite-Pyrargyrite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 desembre 2014].