Pirargirita
 Pirargirita | |
|---|---|
 Cristall de pirargirita de St Andreasberg, Baixa Saxònia, Alemanya | |
| Fórmula química | Ag₃SbS₃ |
| Epònim | argent i foc  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfantimonits |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.GA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.GA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.01a |
| Dana | 3.4.1.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics amb cares rombohedrals i escalenohedrals formant terminacions. També massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 11.047Å, c = 8.719Å |
| Color | vermell fosc, gris fosc |
| Exfoliació | a vegades diferent en tres direccions formant rombohedres |
| Fractura | concoidal, desigual |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | adamantina, fortament metàl·lica |
| Color de la ratlla | vermell cirera |
| Diafanitat | translúcisa a gairebé opaca |
| Gravetat específica | aproximadament 5,8 |
| Densitat | 5,85 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 3.084 nε = 2.881 |
| Birefringència | δ = 0,203 |
| Impureses comunes | As |
| Altres característiques | enfosqueix amb l'exposició a la llum |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Pyg |
| Referències | [1] |
La pirargirita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del grec pir, 'foc', i argiros, 'argent', en al·lusió al seu color i al contingut d'argent. Va ser descoberta per Glocker l'any 1831. Pertany al grup proustita de minerals.[2]
Característiques
[modifica]La pirargirita és un mineral de duresa 2,5 a l'escala de Mohs. Es caracteritza pel seu color vermell fosc. És translúcida i té una brillantor adamantina, fortament metàl·lica. Els seus cristalls creen formes prismàtiques. Fon sota influència del bufador i és soluble en HNO₃, HCl i KOH. És recomanable netejar-la amb aigua i protegir-la del la llum solar. Forma una sèrie de solució sòlida amb la proustita, i és dimorfa amb la pirostilpnita.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pirargirita pertany a «02.GA: nesosulfarsenats, nesosulfantimonats i nesosulfbismutits sense S addicional» juntament amb els següents minerals: proustita, pirostilpnita, xantoconita, samsonita, skinnerita, wittichenita, lapieita, mückeita, malyshevita, lisiguangita, aktashita, gruzdevita, nowackiita, laffittita, routhierita, stalderita, erniggliita, bournonita, seligmannita i součekita.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma a baixes temperatures en els filons de plata, com a mineral que cristal·litza després en la seqüència de la deposició primària. Sol trobar-se associada a altres minerals com: plata, acantita, tetraedrita, calcita, dolomita, quars i d'altres sulfosals de plata.[4] Als territoris de parla catalana només ha estat descrita a la mina Balcoll (Falset, Priorat).[5]
Referències
[modifica]
- ↑ «Pyrargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r desembre 2014].
- ↑ «Proustite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 desembre 2014].
- ↑ «Proustite-Pyrargyrite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 desembre 2014].
- ↑ «Pyrargyrite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 2 desembre 2014].
- ↑ Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 31 gener 2024].