Routhierita
 Routhierita | |
|---|---|
 Cristalls de routhierita de color vermell fosc  | |
| Fórmula química | TlCuHg₂As₂S₆ |
| Localitat tipus | Jas Roux, La Chapelle-en-Valgaudemar (La Chapelle-en-Valgaudémar), Hautes-Alpes, Provença – Alps – Costa Blava, França |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfarsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.GA.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.GA.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.12 |
| Dana | 3.4.11.1 |
| Heys | 5.5.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Hàbit cristal·lí | grans anhedrals |
| Estructura cristal·lina | a = 9.9821(11) Å, c = 11.3122(12) Å; Z = 4 |
| Grup puntual | 4 2m - escalenoedral |
| Grup espacial | i4 2m |
| Color | violeta, roig |
| Macles | macles lamel·lars microscòpiques polisintètiques |
| Fractura | subconcoidal |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,83 g/cm³ |
| Pleocroisme | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1973-030 |
| Símbol | Rtr |
| Referències | [1] |
La routhierita[2] és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany i dona noma al grup de la routhierita. Va ser descoberta l'any 1974 prop de Pelvoux al departament dels Alts Alps, a la regió de Provença-Alps-Costa Blava (França), i fou descrita per Z. Johan, J. Mantienne i P. Picot el 1974. El seu nom fou posat en honor del professor de geologia econòmica Pierre Routhier (1916-2008), de la Universitat de París.[3]
Característiques[modifica]
La routhierita és un sulfur de tal·li, coure, mercuri i arsènic de fórmula química TlCuHg₂As₂S₆, de color violeta-roig i una densitat de 5,83 g/cm³. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es tracta d'un mineral isostructural amb la stalderita, sent el seu anàleg de mercuri.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la routhierita pertany a «02.GA: nesosulfarsenats, nesosulfantimonats i nesosulfbismutits sense S addicional» juntament amb els següents minerals: proustita, pirargirita, pirostilpnita, xantoconita, samsonita, skinnerita, wittichenita, lapieïta, mückeïta, malyshevita, lisiguangita, aktashita, gruzdevita, nowackiïta, laffittita, stalderita, erniggliïta, bournonita, seligmannita i součekita.
Formació i jaciments[modifica]
Apareix en jaciments hidrotermals rics en tal·li allotjats en sediments de dolomia d'un complex epitèrmic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: realgar, estibina, pierrotita, esfalerita, pirita, smithita, cinabri, parapierrotita, molibdenita o tetraedrita-tennantita.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Routhierita |
- ↑ «Routhierite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 desembre 2019].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Routhierite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 29 març 2012].