Molibdenita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Molibdenita

Cristalls euhedrals de molibdenita en quars, de la mina Molly Hill, Quebec, Canadà.
Classificació
Categoria sulfurs
Fórmula química MoS2
Nickel-Strunz 02.EA.30
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí hexagonal
Hàbit cristal·lí cristalls hexagonals prims, massiu, lamel·lar
Estructura cristal·lina a = 3.16 Å, c = 12.3 Å; Z = 2
Simetria hexagonal dihexagonal dipiramidal (6/m 2/m 2/m) P 63/mmc
Color gris blavós, violaci
Exfoliació {0001} perfecta
Tenacitat flexible, no elàstica
Duresa 1 a 1,5
Lluïssor metàl·lica
Ratlla gris blavosa, es torna verdosa
Diafanitat gairebé opaca; translúcida en flocs fins
Gravetat específica 4,73
Densitat 4,7 a 4,8
Pleocroisme molt fort
Fusibilitat infusible (es descompon a 1185 °C)
Altres característiques té una sensació greixosa i deixa marques en els dits
Referències [1]

La molibdenita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany i dóna nom al grup molibdenita de minerals.[2] Rep el seu nom del grec molubdos, plom.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Estructura cristal·lina de la molibdenita

La molibdenita és un disulfur de molibdè, amb fórmula MoS2. Es fa servir al camp de l'electrònica i a la indústria química. Es pot confondre amb el grafit. Cristal·litza en el sistema hexagonal formant cristalls hexagonals prims, tot i que també se'n troba de manera massiva i lamel·lar.

La molibdenita conté sempre l'element reni, normalment en quantitat de parts per milió (ppm) però sovint fins proporcions de fins a 1–2%. La molibdenita és essencialment l'única font de reni. Els isòtops de molibdenita serveixen per a la datació geocronològica, ja que conté un isòtop radioactiu (reni-187) i el seu isòptop relacionat osmi-187 es pot mesurar i saber l'edat de formació de les roques que en contenen.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la molibdenita pertany a "02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Cu, Ag, Au" juntament amb els següents minerals: silvanita, calaverita, kostovita, krennerita, berndtita, kitkaita, melonita, merenskyita, moncheita, shuangfengita, sudovikovita, verbeekita, drysdallita, jordisita i tungstenita.

Usos[modifica | modifica el codi]

La molibdenita té un efecte lubricant que és conseqüència de la seva estructura en capes. L'estructura atòmica consta d'un full d'atoms de molibdè amb una capa a dalt i a sota d'àtoms de sofre. En electrònica la molibdenita té avantatges sobre el silici i el grafè, i la molibdenita es creu que podrà permetre fer transistors més petits i més eficients energèticament. .[3]

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Se'n troba en pocs jaciments, en dipòsits hidrotermals d'alta temperatura. Els seus minerals associats inclouen pirita, quars i fluorita. Hi ha importants dipòsits de molibdenita a llocs on hi ha mines de molibdè com els de Questa, Nou Mèxic i Henderson (Colorado). També es troba molibdenita a dipòsits de coure d'Arizona, Utah, i Mèxic.

Varietats[modifica | modifica el codi]

Es coneixen dues varietats de molibdenita:

  • La femolita, probablement una molibdenita fèrrica o una barreja amb fórmula (Mo,Fe)S2.[4]
  • La molibdenita rènica, una varietat que conté reni.[5]

Grup molibdenita[modifica | modifica el codi]

El grup molibdenita està integrat per tres espècies minerals.[2]

Espècie Fórmula
Drysdallita Mo(Se,S)2
Molibdenita MoS2
Tungstenita WS2

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Molybdenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2015].
  2. 2,0 2,1 «Molybdenite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2015].
  3. «New Transistors: An Alternative to Silicon and Better Than Graphene» (en anglès). Science Daily. [Consulta: 19 gener 2014].
  4. «Femolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2015].
  5. «Rhenian Molybdenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Molibdenita Modifica l'enllaç a Wikidata