Vés al contingut

Krennerita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralKrennerita

Krennerita provinent de la mina Cresson, Districte de Cripple Creek, Comtat de Teller, Colorado, Estats Units
Fórmula química(Au, Ag)Te₂
EpònimJózsef Krenner (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusSăcărâmb (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.EA.15
Nickel-Strunz 9a ed.2.EA.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/C.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.12.13.1
Heys3.3.2
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·límassiu a cristal·lí
Massa molar453.2
Colorblanc argent o groc llautó clar
Exfoliació{001} perfecta
Fracturaconcoidal
Duresa2 a 3
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllablanc argent
Diafanitatopaca
Densitat8,62
Propietats òptiquesanisotròpica
Pleocroismefeble
Fluorescènciano
Impureses comunesFe
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolKnn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La krennerita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1877 a Sacarîmb (Deva, Romania). Va ser anomenada així per Gerhard vom Rath en honor del mineralogista hongarès József Sándor KrennerRep (1839-1920).

Característiques

[modifica]

La krennerita és un tel·lurur d'or i argent, per tant inclòs en la classe dels minerals sulfurs. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, trobant-se de manera massiva i cristal·lina. És dimorf amb la calaverita, la qual cristal·litza en el sistema monoclínic. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa l'element ferro. Tot i tractar-se d'un mineral rar, és extret com a mena per la seva composició en dos metalls nobles d'alt valor, l'or i la plata.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la krennerita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Cu, Ag, Au» juntament amb els següents minerals: silvanita, calaverita, kostovita, berndtita, kitkaita, melonita, merenskyita, moncheita, shuangfengita, sudovikovita, verbeekita, drysdal·lita, jordisita, molibdenita i tungstenita.

Formació

[modifica]

Es troba en vetes hidrotermals en què hi hagi element tel·luri, al costat d'altres tel·lururs. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calaverita, coloradoïta, silvanita, petzita, hessita, tel·luri natiu, or natiu, pirita o quars.

Referències

[modifica]
  1. «Krennerita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 setembre 2014].