Sulfur d'argent

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicSulfur d'argent
Substància químicacompost químic Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular247,782 u Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaAg₂S Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[S-2].[Ag+].[Ag+] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Cristal·lografia
Sistema cristal·lísistema monoclínic Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704.svg
0
0
0
 
Modifica el valor a Wikidata

El sulfur d'argent és un compost inorgànic iònic constituït per cations argent(1+), , i anions sulfur, , de fórmula . És el compost negre que es forma amb el pas del temps a la superfície dels objectes d'argent.

Estat natural[modifica]

Acantita

El sulfur d'argent es troba en estat natural en el mineral acantita que va ser descrit per primera vegada el 1855 per Gustav Adolf Kenngott, qui la va trobar a Jáchymov, Bohèmia, República Txeca. El nom prové de la paraula grega akantha que significa espina o fletxa, en referència a la seva forma cristal·lina. Té color negre.[1] És la mena més important d'argent.[2] A més de 176 °C l'acantita es transforma en l'argentita.

Estructura i propietats[modifica]

El sulfur d'argent és polimòrfic, cristal·litza en tres fases. La més estable a baixa temperatura i fins al 176 °C és la en el sistema monoclínic i que hom la troba en el mineral acantita; la fase cristal·litza en l'estructura cúbica centrada en el cos, present en el mineral argentita i estable fins als 586 °C; i la en forma de cristall d'estructura cúbica centrada en la cara a altes temperatures.[3][4]

El sulfur d'argent és un compost molt insoluble en aigua, amb un producte de solubilitat extremadament baix, 6,31×10–50. També és insoluble en etanol. És soluble en àcid sulfúric i àcid nítric.

A baixes temperatures és mal conductor de l'electricitat, però passa a ser-ho quan supera els 176 °C i es transforma en la fase o argentita. En aquesta fase el cations argent(1+) tenen una certa llibertat de moviment dins l'estructura que formen ela anions sulfur. És, per tant, una conductivitat iònica i no electrònica com la dels metalls. Aquesta propietat fou descoberta per Michael Faraday el 1833.[5]

Preparació[modifica]

És obtingut precipitant una solució de nitrat d’argent, , amb sulfur d’hidrogen, :[6]

Aplicacions[modifica]

Des de principis del segle XIX el sulfur d'argent s'ha emprat en fotografies per transformar les fotografies en blanc i negre a color marró.[7]

El sulfur d'argent és un material que pot tenir en el futur importants aplicacions en cel·les fotoquímiques, en detectors d'infrarojos, en dispositius de memòria, per a convertir energia solar en energia elèctrica, com a biomarcador, com a fotocatalitzador o com antibacterià.[8]

Referències[modifica]

  1. «Acanthite: Acanthite mineral information and data.». [Consulta: 5 novembre 2017].
  2. Walker, Perrin; Tarn, William H. CRC Handbook of Metal Etchants (en anglès). CRC Press, 1990-12-11. ISBN 9781439822531. 
  3. III/17E-17F-41C, Collaboration: Authors and editors of the volumes. Silver sulfide (Ag2S) crystal structure (en anglès), p. 1–4. DOI 10.1007/10681727_86. 
  4. Blanton, Thomas; Misture, Scott; Dontula, Narasimharao; Zdzieszynski, Swavek «In situ high-temperature X-ray diffraction characterization of silver sulfide, Ag2S». Powder Diffraction, 26, 2, 2011/06, pàg. 114–118. DOI: 10.1154/1.3583564. ISSN: 1945-7413.
  5. Sadovnikov, Stanislav I.; Rempel, Andrey A.; Gusev, Aleksandr I. Nanostructured Lead, Cadmium, and Silver Sulfides: Structure, Nonstoichiometry and Properties (en anglès). Springer, 2017-09-02. ISBN 9783319563879. 
  6. «sulfur d’argent | enciclopèdia.cat» (en català). [Consulta: 1r novembre 2017].
  7. Benson, Richard; N.Y.), Museum of Modern Art (New York. The Printed Picture (en anglès). The Museum of Modern Art, 2008. ISBN 9780870707216. 
  8. Sadovnikov, Stanislav I.; Rempel, Andrey A.; Gusev, Aleksandr I. Nanostructured Lead, Cadmium, and Silver Sulfides: Structure, Nonstoichiometry and Properties (en anglès). Springer, 2017-09-02. ISBN 9783319563879.