Vés al contingut

Stützita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralStützita

Stützita de la mina Moctezuma, Sonora, Mèxic (3,7 x 3,3 x 1,7 cm)
Fórmula químicaAg5-xTe₃ (0,24 ≤ x ≤ 0,36)
EpònimAndreas Stütz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusSăcărâmb (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.BA.30e
Nickel-Strunz 9a ed.2.BA.30e Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/A.03 – Anhang Modifica el valor a Wikidata
Dana2.16.13.1
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Hàbit cristal·límassiu, compacte, granular
Estructura cristal·linaa = 13.38 Å c = 8.45 Å; Z = 7
Grup puntualhexagonal 6/m 2/m 2/m - dihexagonal dipiramidal
Colorgris plom fosc
Exfoliacióno observada
Fracturasubconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa3,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllagris-negre
Diafanitatopaca
Gravetat específica8,0
Densitat8,00 a 8,18 g/cm³
S'altera ambs'entela ràpidament a color bronze fosc iridescent
Altres característiquesanisotropisme en secció polida
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1964 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolStz Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La stützita o stuetzita és un mineral de la classe dels sulfurs.[2] Va ser descoberta l'any 1951 en una mina de Sacaramb (Romania), i el seu nom fou posat en honor del mineralogista austríac Andreas Xavier Stütz (1747-1806).[3]

Característiques

[modifica]

La stützita és un mineral d'argent i tel·luri, un tel·lurur de composició variable, no estequiomètrica, (berthòl·lid), de fórmula química Ag5-xTe₃ on x pot variar entre 0,24 i 0,36. És de color gris plom fos, i la seva duresa és 3,5 a l'escala de Mohs. La seva densitat és de 8 a 8,18 g/cm³. Cristal·litza en el sistema hexagonal, trobant-se comunament de manera massiva, compacte o granular. Està químicament relacionat amb l'empressita. És usat com a mena de tel·luri i plata

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stützita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments

[modifica]

Apareix com a mineral secundari reemplaçant a d'altres en jaciments hidrotermals d'altres minerals de tel·luri i sulfurs. Sol trobar-se associada a altres minerals com: silvanita, hessita, altaïta, petzita, empressita, tel·luri, or, galena, esfalerita, colusita, tetraedrita, tennantita o pirita.

Referències

[modifica]
  1. «Stützite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 gener 2015].
  2. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012]. 
  3. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Stützite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 29 març 2012].