Estannita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralEstannita
Stannite2.jpg
Cristall de 2mm de la mina Fabulosa, Província de Larecaja, Departament de La Paz, Bolívia
Fórmula químicaCu2FeSnS4
Epònimestany Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.CB.15a
Nickel-Strunz 9a ed.2.CB.15a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/C.06 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.9.2.1
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Hàbit cristal·lípoques vegades en forma de cristalls pseudo-octaèdrics; també massiva o granular
Estructura cristal·linaa = 5.4432 Å, c = 10.7299 Å; Z = 2
Simetriatetragonal 4 2m
Colorgris acer, verd oliva sobre fractura fresca
Maclesmacles de penetració a {102}
Exfoliacióindistinta {110} i {001}
Fracturaconcoidal, desigual
Duresa4
Lluïssormetàl·lica, passa ràpidament a mat
Color de la ratllanegra
Diafanitatopaca
Densitat4,3 a 4,5
Pleocroismefeble
Impureses comunesAg, Zn, Cd, In
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'estannita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1797 a una mina de Cornualla, Anglaterra, i rep el seu nom del llatí stannum, (estany). Pertany i dóna nom al grup estannita de minerals.[2] És un mineral dimorf de la ferrokesterita. Alguns sinònims poc usats són: kassiterolamprita, volfsonita o bolivianita.

Característiques[modifica]

És un sulfur de coure, ferro i estany, amb fórmula Cu2FeSnS4. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Forma una sèrie de solució sòlida amb la kesterita (Cu2ZnSnS4), en la qual la substitució gradual del ferro per zinc va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] És un mineral dimorf de la ferrokesterita. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: plata, zinc, cadmi, indi i germani. S'extreu a les mines com mena del metall d'estany.

Formació i jaciments[modifica]

Apareix en filons hidrotermals en jaciments de minerals de l'estany, on es forma en una fase posterior i més freda que la cassiterita. També apareix, més rarament, en roques pegmatites. Es sol trobar associada a altres minerals com: calcopirita, esfalerita, tetraedrita, arsenopirita, pirita, cassiterita o wolframita.

Varietats[modifica]

Es coneix una varietat anomenada estannita zíncica, una varietat rica en zinc provinent de la mina snowflake, a la Colúmbia Britànica, Canadà.[4]

Grup de l'estannita[modifica]

El grup de l'estannita està format per 16 espècies minerals, totes elles sulfurs o selenurs de diversos metalls que cristal·litzen en el sistema cristal·lí tetragonal, així com pel subgrup kesterita. Tots aquests membres posseeixen una estructura que és gairebé idèntica a la de les espècies que pertanyen al grup de l'esfalerita. La fórmula general és A2DEX4 on A = Ag, Cu; D = Cu, Ce, Fe, Hg, Zn; E = As, Ge, In, Sb, Se, Sn i S; i X = S, Se.[2]

Les espècies que integren aquest grup, a més a més de l'estannita, són: briartita, černýita, famatinita, ferrokesterita, Ge-estannoidita, hocartita, kesterita (i el subgrup que duu el seu nom), kuramita, luzonita, permingeatita, petrukita, pirquitasita, sakuraiïta, velikita i zincobriartita.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estannita
  1. «Stannite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2014].
  2. 2,0 2,1 «Stannite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2014].
  3. «Kësterite-Stannite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2014].
  4. «Zincian Stannite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2014].