Vés al contingut

Selenojalpaïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSelenojalpaïta
Fórmula químicaAg₃CuSe₂
Localitat tipusmina Skrikerum, Valdemarsvik, Östergötland, Suècia
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.BA.45
Nickel-Strunz 9a ed.2.BA.25c Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 8,939Å; c = 11,844Å;
Grup puntual4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Colorgris fosc
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa4 a 4,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegre
Diafanitatopaca
Densitat7,64 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesanisotròpica
Pleocroismefeble
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2004-048
SímbolSjal Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La selenojalpaïta és un mineral de la classe dels sulfurs.

Característiques

[modifica]

La selenojalpaïta és un selenur de fórmula química Ag₃CuSe₂. Va ser aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2004. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Típicament forma intercreixements amb eucairita i berzelianita, en agregats de diversos centenars de micres.[2] També se'n troba en forma de grans anèdrics a subèdrics de fins a 200 micres. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la selenojalpaïta pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or», juntament amb els minerals següents: calcocita, djurleïta, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoïta, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaïta, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments

[modifica]

Es troba en filons de calcita hidrotermal mineralitzada. Sol trobar-se associada a altres minerals com: eucairita, calcopirita, berzelianita, altaïta, coure, covel·lita, umangita, athabascaïta, klockmannita, ferroselita, schesserita, crookesita, bukovita, clausthalita o aliatges de plata i or, entre altres minerals.[2] La seva localitat tipus es troba a la mina Skrikerum, a Valdemarsvik (Östergötland, Suècia), sent l'únic indret on se n'ha trobat.

Referències

[modifica]
  1. «Selenojalpaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2016].
  2. 2,0 2,1 «Selenojalpaite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 7 febrer 2016].