Geerita
 Geerita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu₈S₅ |
| Epònim | Adam Geer (en)  |
| Localitat tipus | De Kalb Township, St. Lawrence Co., Nova York, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.05c |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.01 |
| Heys | 3.1.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 3,83Å; c = 46,84Å; |
| Grup puntual | 3 - romboedral |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,61 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | feble |
| Impureses comunes | Fe, Zn |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1978-024 |
| Any d'aprovació | 1978 |
| Símbol | Gee |
| Referències | [1] |
La geerita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom d'Adam Geer, d'Utica (Nova York), qui la va descobrir.
Característiques[modifica]
La geerita és un sulfur de fórmula química Cu₈S₅. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1978. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma de crostes i com a plaquetes fines.[2] És un mineral que estructuralment es troba estretament relacionat amb la digenita. Pot ser parcial o completament reemplaçat per spanakopita. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la geerita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or», juntament amb els minerals següents: calcocita, djurleïta, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoïta, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaïta, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en dipòsits de magnetita-cromita amb serpentina, o reemplaçant esfalerita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: spionkopita, esfalerita, tetraedrita, calcopirita, malaquita, atzurita, brochantita, crisocol·la, cervantita, estibiconita, hemimorfita o calcita.[2] Va ser descoberta l'any 1978 a De Kalb Township, al comtat de St. Lawrence (Nova York, Estats Units). Als territoris de parla catalana ha estat descrita tan sols a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geerita |
- ↑ «Geerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 febrer 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Geerite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 6 febrer 2016].
- ↑ Castillo, M; Torró,L.,Campeny,M.,Villanova,C.,Tauler,E.,Melgarejo,J.C. «Mineralogía del Depósito de Uranio Eureka (Castell-estaó, Pirineo, Cataluña).». Revista Macla. Soc. Esp. de Mineralogía, 11, 2009, pàg. 53-54.