Cromita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralCromita
Chromit, Albania.jpg
Cromita d'Albània
Fórmula químicaFe2+Cr23+O4
Epònimcrom modifica
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.04.BB.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.BB.05 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.IV/B.03 modifica
Dana7.2.3.3
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Hàbit cristal·límassiva a granular, rarament octahedral
Estructura cristal·linaa = 8.344 Å; Z = 8
Simetriaisomètrica hexoctahedral
Grup espacialspace group 227 (en) Tradueix modifica
Colornegre, marró-negre
Maclesllei espinel·la {1ll}
Exfoliacióno en té
Fracturadesigual, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa5,5
Lluïssorsemimetàl·lica, grassa
Color de la ratllabruna
Diafanitattranslúcida a opaca
Gravetat específica4,5 a 4,8
Densitat4,5 a 4,8
Propietats òptiquesisotròpica
Índex de refracción = 2,08 a 2,16
Altres característiquesfeblement magnètica
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 modifica
Referències[1]

La cromita és un mineral de la classe dels òxids. Va rebre el seu nom l'any 1845 per Wilhelm Haidinger a causa de la seva composició a base de crom. Aquesta espècie va ser anomenada originàriament fer chromate alumine per Louis Nicolas Vauquelin el 1798, el descobridor de l'element crom. Forma part del grup de l'espinel·la de minerals. És dimorf de la xieïta, i isostructural amb la magnesiocromita i la magnetita.

Característiques[modifica]

La cromita és un òxid mineral amb fórmula Fe2+Cr23+O4, que cristal·litza en el sistema cúbic. De vegades conté magnesi, alumini o titani. Alguns exemplars són feblement magnètics.

Forma part del grup espinel·la de minerals. És dimorf de la xieïta, i isostructural amb la magnesiocromita i la magnetita. Aparentment forma una sèrie de solució sòlida completa amb molts membres del grup, com l'hercinita o la magnetita.[2][3] És l'anàleg de ferro de la zincocromita, la cocromita, la manganocromita i la magnesiocromita, i és l'anàleg de crom de l'hercinita, la coulsonita i la magnetita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cromita pertany a "04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

S'empra en motlles per a la fabricació de maons; i en general per fabricar materials refractaris (com els maons per forns de fosa). Una bona part de la cromita s'empra per obtenir crom o en aliatges. També s'utilitza en la fabricació del vidre verd.

Formació[modifica]

La cromita es troba en peridotita al mantell de la Terra. També es troba en capes de roques intrusives ultramàfiques. A més, es troba en roques metamòrfiques com algunes serpentinites. S'associa comunament amb l'olivina, magnetita, serpentina, i corindó.

Varietats[modifica]

  • Alumoberezovita, una varietat que conté magnesi i alumini, amb fórmula (Fe,Mg)(Cr,Al)2O4.[4]
  • Alumocromita, una varietat d'alumini. La seva fórmula és Fe(Cr,Al)2O4, i la relació entre el crom i l'alumini (Cr:Al) pot anar des de 3:1 fins a 1:1. Aquesta espècia ha sigut trobada en diversos llocs a l'escorça terrestre així com al Mar de la Tranquil·litat, a la Lluna.[5]
  • Berezovskita, una varietat que conté magnesi.[6]
  • Cromoferrira, una varietat fèrrica.[7]
  • Cromita fèrrica, una varietat membre de la sèrie cromita-magnetita,[3] amb contingut de Fe3+ entre 0,10 i 0,50 apfu (àtoms per fórmula, en anglès atoms per formula units). La seva fórmula és Fe2+(Cr,Fe3+)2O4.[8]
  • Cromita titanífera, una varietat de color negre que conté titani que s'ha trobat, entre altres indrets, a les illes Kerguelen, a l'Antàrtida.[9]
  • Ferricromita, una varietat similar a la cromita fèrrica però amb contingut de Fe3+ entre 0,50 i 1 apfu. Només se n'ha trobat a Naran, Khyber Pakhtunkhwa (Pakistan).[10]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cromita
  1. «Chromite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2014].
  2. «Chromite-Hercynite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2014].
  3. 3,0 3,1 «Chromite-Magnetite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2014].
  4. «Alumoberezovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2014].
  5. «Aluminian Chromite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2014].
  6. «Berezovskite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2014].
  7. «Chromferrit» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2014].
  8. «Ferrian Chromite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2014].
  9. «Titaniferous Chromite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2014].
  10. «Ferrichromite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2014].