Cromita

Cromita
Cromita d'Albània
Fórmula química	Fe2+Cr₂3+O₄
Epònim	crom
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	04.BB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.BB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/B.03
Dana	7.2.3.3
Propietats
Sistema cristal·lí	cúbic
Hàbit cristal·lí	massiva a granular, rarament octahedral
Estructura cristal·lina	a = 8.344 Å; Z = 8
Simetria	isomètrica hexoctahedral
Grup espacial	grup espacial 227
Color	negre, marró-negre
Macles	llei espinel·la {1ll}
Exfoliació	no en té
Fractura	desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	5,5
Lluïssor	semimetàl·lica, grassa
Color de la ratlla	bruna
Diafanitat	translúcida a opaca
Gravetat específica	4,5 a 4,8
Densitat	4,5 a 4,8
Propietats òptiques	isotròpica
Índex de refracció	n = 2,08 a 2,16
Altres característiques	feblement magnètica
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Chr
Referències

La cromita és un mineral de la classe dels òxids. Va rebre el seu nom l'any 1845 per Wilhelm Haidinger a causa de la seva composició a base de crom. Aquesta espècie va ser anomenada originàriament fer chromate alumine per Louis Nicolas Vauquelin el 1798, el descobridor de l'element crom. Forma part del grup de l'espinel·la de minerals. És dimorf de la xieïta, i isostructural amb la magnesiocromita i la magnetita.

Característiques

La cromita és un òxid mineral amb fórmula Fe²⁺Cr₂³⁺O₄, que cristal·litza en el sistema cúbic. De vegades conté magnesi, alumini o titani. Alguns exemplars són feblement magnètics.

Forma part del grup espinel·la de minerals. És dimorf de la xieïta, i isostructural amb la magnesiocromita i la magnetita. Aparentment forma una sèrie de solució sòlida completa amb molts membres del grup, com l'hercinita o la magnetita. És l'anàleg de ferro de la zincocromita, la cocromita, la manganocromita i la magnesiocromita, i és l'anàleg de crom de l'hercinita, la coulsonita i la magnetita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cromita pertany a "04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

S'empra en motlles per a la fabricació de maons; i en general per fabricar materials refractaris (com els maons per forns de fosa). Una bona part de la cromita s'empra per obtenir crom o en aliatges. També s'utilitza en la fabricació del vidre verd.

Formació

La cromita es troba en peridotita al mantell de la Terra. També es troba en capes de roques intrusives ultramàfiques. A més, es troba en roques metamòrfiques com algunes serpentinites. S'associa comunament amb l'olivina, magnetita, serpentina, i corindó.

Varietats

• Alumoberezovita, una varietat que conté magnesi i alumini, amb fórmula (Fe,Mg)(Cr,Al)₂O₄.
• Alumocromita, una varietat d'alumini. La seva fórmula és Fe(Cr,Al)₂O₄, i la relació entre el crom i l'alumini (Cr:Al) pot anar des de 3:1 fins a 1:1. Aquesta espècia ha sigut trobada en diversos llocs a l'escorça terrestre així com al Mar de la Tranquil·litat, a la Lluna.
• Berezovskita, una varietat que conté magnesi.
• Cromoferrira, una varietat fèrrica.
• Cromita fèrrica, una varietat membre de la sèrie cromita-magnetita, amb contingut de Fe³⁺ entre 0,10 i 0,50 apfu (àtoms per fórmula, en anglès atoms per formula units). La seva fórmula és Fe²⁺(Cr,Fe³⁺)₂O₄.
• Cromita titanífera, una varietat de color negre que conté titani que s'ha trobat, entre altres indrets, a les illes Kerguelen, a l'Antàrtida.
• Ferricromita, una varietat similar a la cromita fèrrica però amb contingut de Fe³⁺ entre 0,50 i 1 apfu. Només se n'ha trobat a Naran, Khyber Pakhtunkhwa (Pakistan).

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cromita